Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assenyalat que “hui complim la defensa d’una Espanya de ciutadans lliures i iguals”, al mateix temps que ha incidit que el Govern Valencià no farà “ni un pas arrere” en la protecció de la Comunitat Valenciana i de les seues senyes d’identitat.

Així ho ha manifestat després de celebrar el Ple extraordinari del Consell, en el qual s’ha acordat la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els articles de l’1 al 16 i les disposicions finals primera, segona i tercera de la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, i que ha sigut presentat amb posterioritat davant del Tribunal Constitucional.

Carlos Mazón ha explicat que amb la presentació d’este recurs davant del Tribunal Constitucional el Consell complix el compromís adquirit amb tots els alacantins, valencians i castellonencs per a respondre “amb fermesa, serenitat i amb la llei a la mà” davant de qualsevol decisió que qüestione la igualtat dels valencians i transforme Espanya en un país de ciutadans de primera i de segona.

En este sentit, ha assegurat que no permetrà que la ruptura del principi de legalitat que valida la Llei d’amnistia “pose en perill la igualtat de tracte que mereixen els valencians i les oportunitats que han de continuar tenint”.

Així, ha mostrat el rebuig del Consell a “una norma escrita al dictat dels delinqüents, una aberració legislativa que trenca la garantia de seguretat jurídica i la protecció dels drets de tots els espanyols”, inclosos els més de cinc milions de valencians. “Una llei antidemocràtica que en última instància premia la deslleialtat, l’egoisme i la insolidaritat”, ha continuat el president.
 
Igualment, ha sol·licitat la recusació dels magistrats Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díez “per la seua notòria i vergonyosa vinculació amb el partit socialista”.

“Ni un pas arrere”

Durant la seua intervenció, Carlos Mazón ha recordat que esta llei “fa seu el relat sobiranista d’aconseguir la independència de Catalunya” i “fer realitat el somni dels Països Catalans”.

Sobre este tema, ha subratllat la determinació del Consell per a “no fer ni un pas arrere” en la defensa de la Comunitat Valenciana “davant dels qui des d’allí encoratgen eixa entelèquia supremacista i als qui des d’ací van regar l’ideari del procés amb centenars de milers d’euros en subvencions els últims huit anys”.

El president ha fet referència al “moviment plural de rebuig” a la Llei d’amnistia per a defendre que la igualtat “no és d’esquerres o de dretes”, sinó “fonament d’unitat i consens”.

En eixe sentit, ha lamentat que “l’Espanya reconciliada segons el president del Govern Pedro Sánchez” siga un país “a on prevalga la conveniència enfront de la convivència del conjunt”, i “a on l’interés d’un val més que la igualtat de tots”.

Enfront d’això, ha advocat per un model de convivència en llibertat i igualtat, sensat, equilibrat amb respecte per la llei i les institucions “i sense privilegis en sanitat, finançament, dependència, infraestructures o aigua”.

Recurs de la Generalitat contra la Llei d’amnistia

El Ple del Consell ha acordat autoritzar l’Advocacia General de la Generalitat perquè interpose en nom i representació del Consell de la Generalitat un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’amnistia, ja que considera que infringix diversos preceptes de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia, entre els quals es troben el principi de legalitat, el dret a la igualtat de tots els espanyols davant de la llei o la divisió de poders.

El recurs d’inconstitucionalitat es fonamenta en el fet que es tracta d’una llei que no té cabuda en el nostre ordenament jurídic, ja que la figura de l’amnistia no sols no s’arreplega en la Constitució (a diferència de l’indult individual de l’article 62.i), sinó que les esmenes amb les quals es va pretendre expressament la inclusió de l’amnistia en el text constitucional van ser rebutjades.

A més, en el cas de la Comunitat Valenciana es pot afirmar que hi ha una legitimació especial i reforçada per l’efecte que la Llei d’amnistia produïx en la impunitat dels qui van participar en el ‘procés’, i això perquè hi ha una demanda històrica, integrada en l’ideari de l’independentisme català, i banderera precisament pels qui són amnistiats, que consistix en el reconeixement dels anomenats ‘Països Catalans’, territori del qual, afirmen, forma part la Comunitat Valenciana.

La presentació d’este recurs compta amb el suport del Consell Jurídic Consultiu (CJC) que assenyala en el seu informe que hi ha argumentacions suficients per a poder interposar el recurs d’anticonstitucionalitat.

El Consell argumenta que la Llei d’amnistia infringix el que disposen els articles 1, 2 i 9 de la Constitució Espanyola, ja que vulnera les previsions que conceben Espanya com un estat social i democràtic de dret, amb uns valors superiors que inspiren el seu ordenament jurídic, com són la justícia i la igualtat; atempta contra la indissoluble unitat de la nació espanyola i contra el principi constitucional d’autonomia; vulnera previsions essencials que establixen la subjecció de tots els ciutadans i poders públics en la Constitució i l’ordenament jurídic; queda lluny de promoure la igualtat, i obvia els principis de legalitat, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l’arbitrarietat.

Una altra de les infraccions del text normatiu és pel tracte desigual que dispensa als qui beneficia, i per la discriminació injustificada i arbitrària que introduïx respecte a la resta dels ciutadans, infringix el dret a la igualtat, consagrat en l’article 14 Constitució Espanyola, i infringix, així mateix, el que disposa en l’article 139.1, ja que propicia un tracte discriminatori, contrari a la igualtat de drets i obligacions de tots els espanyols.

De la mateixa manera, el Govern Valencià considera que la Llei d’amnistia contravé el que disposen els articles 117.1 i 118 de la Constitució Espanyola, i això perquè, sense el manteniment de cap previsió constitucional concreta, altera el sistema de separació de poders que inspira la nostra Constitució i sobre el qual es fonamenta l’estat de dret, s’oposa a l’exercici normal de la potestat jurisdiccional i propicia que sentències i resolucions judicials hagen de ser considerades nul·les, que queden sense efectes i sense executar, amb la qual cosa fets delictius greus, o constitutius d’una altra mena d’infracció, queden sense sanció.