Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha reivindicat la unió entre la Comunitat Valenciana i Andalusia per a impulsar “amb ambició i lideratge” el desenrotllament social i econòmic d’Espanya.

Així ho ha manifestat en el Foro Cope Desafíos 2025 en el qual ha participat juntament amb el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, per a analitzar el present i els reptes de les dos comunitats autònomes.

Carlos Mazón ha subratllat que l’aliança entre la Generalitat i la Junta d’Andalusia “ens convertix en imparables, no solament des de la reivindicació, sinó des del creixement”.

En matèria econòmica, Carlos Mazón ha destacat “la capacitat tractora” d’Andalusia i ha incidit en la nova etapa d’inversions iniciada a la Comunitat Valenciana “per a recuperar el temps perdut en els últims huit anys” i caminar de la mà juntament amb Andalusia perquè “junts som imbatibles”. En este sentit, ha asseverat que les dos regions “lideren el creixement d’ocupació a Espanya”.

En la seua intervenció, el president de la Generalitat ha assenyalat l’atracció de “més de 9.000 milions d’euros en inversions” en l’últim any en el nostre territori “que permetran generar més de 8.000 ocupacions”. Sobre este tema, ha esmentat algunes de les mesures posades en marxa pel Consell per a impulsar “amb sensatesa, equilibri i sostenibilitat” l’activitat econòmica, com la simplificació administrativa, els programes d’interés autonòmic i una nova estratègia energètica.

En este sentit, ha ressaltat “l’acceleració en energies renovables” amb l’objectiu d’aconseguir “la sobirania energètica” i ha remarcat que “el projecte d’hidrogen verd més important d’Espanya” es desenrotllarà en el port de Castelló.

Finançament autonòmic

Respecte al sistema de finançament autonòmic, el cap del Consell ha lamentat “que es vullga tergiversar o crear problemes entre territoris” i ha recordat que “l’important quan s’aborda esta qüestió és la salut pública, l’educació i els servicis socials de les persones”.

Per això, ha explicat que l’infrafinançament d’un territori està relacionada amb la necessitat de tindre “més recursos per a tractar amb igualtat de condicions i equitat la salut dels nostres ciutadans”.

En este sentit, ha assenyalat que davant de la singularitat catalana que promou “un tracte especial per a trencar la unitat i eixir-se’n del sistema”, la Comunitat Valenciana i Andalusia defenen mesures com “un fons d’anivellament transitori per a arribar a la igualtat amb la resta les autonomies”.

Defensa de l’eix mediterrani

El president de la Generalitat ha considerat que “una concepció radial” en l’àmbit d’infraestructures “és improductiva” en restar competitivitat a les autonomies. Així, ha reivindicat l’eix mediterrani com “un eix de prosperitat” per al turisme, la innovació i les exportacions, amb infraestructures com els ports de València i Algesires.

En este sentit, ha destacat la importància de no renunciar al desenrotllament de l’eix mediterrani i ha lamentat el retard de les obres del corredor mediterrani perquè “probablement serà la infraestructura més rendible que tindrà Espanya en segles” i ha assenyalat la seua funció per a vertebrar territoris i augmentar la nostra competitivitat.

Aposta pel rigor enfront dels prejuís en matèria hídrica

Carlos Mazón ha reivindicat el Tribunal de les Aigües de València “perquè és el tribunal jurídic més antic del món” i ha destacat la seua capacitat per a resoldre de manera amistosa el repartiment d’aigua.

En este sentit, ha considerat “absurd” continuar amb un enfrontament en matèria d’aigua i ha advocat “pel rigor enfront dels prejuís”.

Carlos Mazón ha recordat que Andalusia i la Comunitat Valenciana “representen l’horta d’Europa” i ha sol·licitat la convocatòria de la Mesa de la Sequera per a la posada en marxa de mesures “perquè és urgent” donada la situació actual.

Així mateix, ha subratllat la responsabilitat del nostre territori en gestió de recursos hídrics i ha indicat la seua capacitat per a “depurar i reutilitzar el 40 % del tot l’aigua que es recupera a Espanya”. Així mateix, ha assenyalat la generositat demostrada pels agricultors de la Comunitat amb el transvasament Xúquer-Vinalopó, així com la solidaritat del nostre territori “amb altres comunitats autònomes com Catalunya”.
Inici de la llibertat educativa en la Comunitat

En matèria educativa, el cap del Consell s’ha referit al curs escolar 2024-2025 com “l’inici del curs de la llibertat” en la Comunitat Valenciana i la posada en marxa de l’educació gratuïta i universal de 0 a 3 anys. Així, ha subratllat que la Llei de llibertat educativa permet als alumnes triar la llengua en la qual s’examinen i permetrà a mares i pares l’elecció de la llengua base del centre educatiu.

A més, ha recordat la recuperació de l’assignatura de Música en Educació Secundària Obligatòria i l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics amb la qual el Consell “substituïx la doctrina i la ideologia en les aules pel sentit comú”.

De la mateixa manera, ha ratificat el compromís del Consell per “fomentar, reconéixer i promocionar” el valencià amb el sistema de certificació en finalitzar els estudis perquè “tindre una llengua cooficial és un orgull”.

Política migratòria

El cap del Consell ha reclamat al Govern central abordar la política migratòria juntament amb les comunitats autònomes perquè “som les que estem atenent els migrants” i ha retret la falta d’un “diagnòstic i solució per al drama de la migració”.

El president també ha lamentat els retrets “d’inhumanitat” llançats per l’executiu central a les autonomies “quan estem complint amb la nostra obligació amb un esforç extraordinari”, al mateix temps que ha recordat que els centres de menors a la Comunitat Valenciana “estan desbordats”, i sobrepassen el 150 % de la seua capacitat. Per això, ha exigit més recursos a l’Estat per a garantir unes condicions adequades als menors migrants.

A més, Mazón ha considerat que la política migratòria de l’Estat “ha estat molts anys sense treballar en origen ni abordar-se com una política europea”. En este sentit, ha instat l’executiu central a traslladar este assumpte a Brussel·les, ja que “afecta els 27 països de la Unió Europea i no solament 17 comunitats autònomes”.