Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Consell ha aprovat l’avantprojecte de la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat de 2025, que impulsa noves mesures fiscals de caràcter social dirigides a les famílies, com ara l’ampliació de les deduccions per naixement, adopció o acolliment, així com avantatges fiscals destinats a proporcionar suport als sectors agrícola i pesquer i a atraure inversions de caràcter estratègic.

La coneguda com a Llei d’acompanyament als pressupostos, que va eixir a exposició pública el 27 de setembre passat, permet duplicar, i fins i tot triplicar, les deduccions fiscals previstes en el tram autonòmic de l’IRPF per naixements, adopcions i acolliment familiar, i eleva la quantia en funció de les càrregues familiars.

En el seu conjunt, el paquet de mesures fiscals previstes en este apartat, destinat a afavorir rendes mitjanes i baixes, beneficiarà unes 41.900 persones amb un estalvi global quantificat en 10 milions d’euros per a límits de renda de 30.000 euros anuals en les declaracions individuals, i de 47.000 euros en les conjuntes.

Gràcies a estes mesures, els actuals imports de la deducció per naixement o adopció passaran dels 300 euros actuals als 600 euros, si es tracta del primer fill o filla; 750 euros, en el cas del segon o segona, i 900 euros en el supòsit del tercer o tercera, i successius. L’ampliació dels imports suposarà un estalvi de 9,73 milions d’euros i s’estima que puga beneficiar 40.000 persones.

Així mateix, estes mateixes millores es traslladaran a la deducció per acolliment familiar, qualsevol que siga el seu règim, de manera que s’inclourà també la guarda amb finalitats d’adopció, la qual cosa permetrà augmentar el nombre de persones beneficiàries. En este cas, s’estima que es beneficien de la mesura quasi 1.300 contribuents amb un estalvi d’uns 216.300 euros.

A més, les famílies acollidores també gaudiran d’altres deduccions del tram autonòmic de l’IRPF, que fins ara estaven limitades a altres modalitats de família. En concret, es podran beneficiar de la deducció per naixement o adopció d’una persona amb discapacitat; la deducció per custòdia no ocasional en guarderies i centres de primer cicle d’Educació Infantil de menors de 3 anys; la deducció per conciliació del treball amb la vida familiar, i la deducció per adquisició de material escolar. En este cas, l’impacte estimat és de 48.423 euros per a prop de 600 contribuents.

La deducció autonòmica per naixement o adopció és la tercera deducció autonòmica més aplicada (41.295), per darrere de la d’arrendament de la vivenda habitual (89.099) i la de contribuents amb dos descendents o més (42.782), segons les dades que es disposen sobre la declaració de l’IRPF de 2022.

Supressió del pagament de taxes portuàries en la pesca

Amb l’objectiu de proporcionar suport al sector pesquer, que ha patit de manera especial l’alça de preus mentres el volum de captures ha caigut, s’han eliminat dos taxes que graven al sector en la Llei 1/1999, de 31 de març, de tarifes portuàries. En este sentit, es preveu en el text legislatiu la bonificació del total de la tarifa ‘G-4: Servicis a la pesca fresca i aqüicultura marina’, així com l’exempció del pagament de la tarifa ‘G-2 vaixells’ per a estades en els ports autonòmics. Amb estes mesures es beneficien 15 confraries amb un total de 377 vaixells de pesca amb base en els ports de la Generalitat, amb un impacte econòmic de quasi 824.000 euros.

L’objectiu del Consell és donar suport al sector pesquer, afectat per un increment sostingut de costos que afecten la seua competitivitat. A més, el Reglament de la UE fixa actualment en un màxim de 180 els dies de pesca a l’any.

Tipus reduït per a la compra de parcel·les agràries

La Llei de mesures fiscals també incorpora com a novetat una rebaixa fiscal del 60 % per a les adquisicions de parcel·les amb vocació agrària efectuades per titulars d’una explotació agrícola registrada que no complisquen els requisits per a ser considerades persones agricultores professionals.

Per a dur-ho a terme, es reduïx del 10 % al 4 % el tipus que grava estes operacions en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tot això amb la finalitat de fomentar el relleu generacional, la incorporació de noves persones a l’agricultura i la competitivitat. Es preveu que esta mesura tinga un impacte econòmic de 2,6 milions d’euros.

A més, els projectes d’interés autonòmic (PIA) definits pel nou decret llei de simplificació administrativa tindran una bonificació específica del 50 % de l’impost corresponent als actes jurídics documentats, entre altres mesures d’estímul. Es busca així reforçar l’atracció de grans inversions en atenció a l’indubtable potencial que tenen estes iniciatives per al desenrotllament i la modernització del teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

D’altra banda, es manté en 2025 la congelació del cànon de l’aigua vigent en 2024. El nombre de persones abonades està entorn dels tres milions.

Impuls a la creació de places residencials municipals

En l’àrea de la Vicepresidència i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, es modifica la Llei 3/2019, de servicis socials de la Comunitat Valenciana per a fer un pas més en la millora contínua dels mateixos servicis socials, en introduir la possibilitat que les entitats locals puguen proveir i gestionar els servicis socials d’atenció secundària, sempre que estiga assegurada la coordinació amb l’executiu autonòmic per a garantir la prestació correcta i eficaç dels servicis. D’esta manera, s’elimina la impossibilitat material de gestió, i s’afavorix així la creació de places residencials de titularitat municipal i la descentralització del servici, amb l’impacte directe que això té en la reducció de les llistes d’espera i en el fet que les persones no s’hagen d’allunyar del seu entorn per no tindre recursos d’atenció secundària en el seu municipi.

Així mateix, s’incorpora una modificació en la Llei 19/2017, de la renda valenciana d’inclusió, per a ampliar la forma d’abonament de la prestació econòmica, de manera que, a més de realitzar-se a través d’ingrés en compte, també es puga fer a través de mitjans prepagament, amb la qual cosa s’oferix cobertura a persones vulnerables que, hui dia, patixen la bretxa financera.

Unitat Valenciana de la Concòrdia

En l’àmbit de competències de Justícia i Interior, s’adscriu a esta Conselleria la Unitat Valenciana de la Concòrdia, prevista en la Llei 5/2024, de concòrdia a la Comunitat Valenciana. Esta es configura, per tant, com un departament de la Generalitat adscrit a la conselleria competent en matèria de concòrdia, que gaudirà d’autonomia funcional. També es durà a terme un catàleg de vestigis amb persones expertes de les conselleries competents en protecció del patrimoni cultural i de concòrdia.

Així mateix, es realitzen diverses modificacions en la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, entre les quals figura la introducció d’un supòsit en el règim sancionador consistent en l’obligació de la devolució de l’import de les entrades davant la suspensió d’un espectacle (festival) sense causa justificada.

En l’àmbit sanitari s’incorpora la modificació de l’annex IV de la Llei 4/2021 de funció pública valenciana, amb la finalitat de crear un nou cos d’administració especial de tecnologia sanitària dins del grup professional A1, en el qual s’inclourien un total de cinc escales: científic/a de dades, enginyeria d’organització, biotecnòleg/a, enginyeria biomèdica i enginyeria informàtica.

Este canvi és necessari per a poder incorporar este nou perfil professional a les plantilles, atesos els avanços científics i tecnològics, les noves dinàmiques de treball derivades de la digitalització i el redisseny dels servicis públics de salut que estan tenint lloc. Amb això, es dona resposta a la necessitat d’actualitzar els llocs de treball a noves necessitats assistencials molt més centrades actualment en la gestió de dades i la millora de l’eficiència.

Millores en estructures agràries i la cadena alimentària

Al marge de les mesures de caràcter tributari per a ajudar el sector agrari, però també en relació amb l’àrea d’Agricultura, la Llei d’acompanyament realitza una modificació en la Llei 5/2019, d’estructures agràries, amb l’objectiu de facilitar els processos que comporten una millora en les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

D’una banda, en els projectes de reestructuració parcel·lària, s’obri la possibilitat al fet que estos projectes siguen iniciats també per entitats locals o per corporacions de dret públic (comunitats de regants) i no només per propietaris de les parcel·les, que és el que indica l’actual articulat.

D’altra banda, per a escometre determinades obres d’infraestructures agràries, per a les quals és preceptiva, segons l’actual llei, la declaració d’obres d’interés general agrari, s’autoritza la conselleria amb competències en agricultura a declarar-les expressament, mitjançant una norma amb rang de llei, com ara obres d’interés general i que esta declaració porte implícita la declaració d’utilitat pública i d’urgència a l’efecte de la llei d’expropiació forçosa.

S’introduïx igualment una modificació en l’actual regulació de la cadena alimentària relacionada amb el procediment sancionador en contractació i pràctiques comercials. Esta modificació permetrà que la persona competent de la direcció general amb funcions en la cadena alimentària puga incoar expedients sancionadors i designar el funcionariat instructor. És una mesura necessària per a aplicar a la Comunitat Valenciana el que s’establix en la Llei 12/2013 de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, i una cosa molt demanada pel sector agrari.

D’altra banda, en l’àrea de Medi Ambient s’efectua un canvi de la Llei 5/2018, de l’horta de València, amb què es pretén eliminar el termini que es va imposar per a desenrotllar enclavaments de recuperació de l’horta. En este sentit, s’ha constatat que esta llei no ha complit els objectius marcats, ja que els ajuntaments tan sols han presentat tres propostes que no han prosperat. La modificació suprimix els terminis de què disposaven els ajuntaments, de manera que es permet que es presenten noves propostes per a instar la declaració d’enclavaments de recuperació de l’horta, així com que les que es van presentar fora de termini puguen prosperar. També es busca eximir raonadament de les limitacions imposades amb caràcter general que impedisquen o dificulten greument la declaració d’enclavaments de recuperació.

Reestructuració de l’Ivace i l’AVI

Dins de l’àrea d’Innovació, Indústria i Comerç, es fan canvis en la Llei 1/2017, per la qual es crea l’Agència Valenciana de la Innovació, i la Llei 9/2019, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, amb els quals es fa el primer pas per a la integració de l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (Ivace) i l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

D’esta manera, Ivace+i Indústria tindrà les competències en indústria, mamprenedoria, internacionalització i energia, i Ivace+i Innovació assumix totes les competències d’innovació. Des d’inici de legislatura es xifra en 500.000 euros a l’any l’estalvi que s’aconseguix amb una reestructuració que suprimix càrrecs intermedis.

Protecció de les persones consumidores

També es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret legislatiu 1/2019, de 13 de desembre, per a incrementar les sancions fins a un milió d’euros per a productes que no cobrisquen les garanties mínimes de seguretat. L’objectiu és protegir les persones consumidores i lluitar contra la competència deslleial de països no membres de la Unió Europea amb productes pirata.

Finalment, es canvia la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, introduint canvis dirigits a simplificar la constitució de les entitats de gestió i modernització, tant en els procediments i els requisits de constitució com amb la possibilitat de facilitar l’elecció d’una junta directiva.