Detalle nota de prensa - Comunica GVA

L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe du a terme cada any una mitjana de 15 cirurgies de tumors cerebrals en les quals es desperta el o la pacient per a, estant encara en el quiròfan, fer-li una sèrie de proves que permeten guanyar en seguretat i minimitzar les possibles seqüeles neurològiques que la intervenció puga implicar en àrees eloqüents o sensibles del cervell responsables del llenguatge, la mobilitat i altres funcions cognitives.

Les intervencions les assumix un equip multidisciplinari liderat des de 2013 pel neurocirurgià de La Fe, professor de Neurocirurgia en la Universitat de València i investigador de la unitat mixta de Nanomedicina i Sensors UPV-La Fe Ricardo Prat Acín. Participen també professionals amb gran experiència en este camp d’especialitats de La Fe com Anestèsia i Reanimació, Neurofisiologia i Foniatria, entre altres. A més, exercixen un paper essencial els neuropsicòlegs del departament de Psicobiologia de la Universitat de València.

Este caire multidisciplinari exigix un intens treball de planificació i coordinació previ a la cirurgia. En este sentit, La Fe disposa d’una sèrie de protocols específics per a la sedació conscient, la qual cosa permet als pacients estar desperts durant una part de la cirurgia i col·laborar, com explica la directora de l'Àrea Clínica Anestèsia, Reanimació i Bloc Quirúrgic, Pilar Argente: “L’experiència i la preparació de l’equip són fonamentals per a mitigar riscos i assegurar el benestar del pacient durant tot el procediment de neurocirurgia desperta; és crucial monitorar de manera contínua el seu estat hemodinàmic i resposta neuropsicològica”.

La tècnica ha despertat l’interés de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, màxim referent en la medicina del país, que li ha dedicat una sessió científica extraordinària en la qual el doctor Prat Acín ha remarcat: “El primer és conéixer el cervell del pacient, establir el seu mapa funcional, i després operar-lo amb la major seguretat”.

De fet, la preparació de la cirurgia comença diverses setmanes abans d’entrar en el quiròfan. Per a augmentar la seua seguretat, es valora la personalitat i emocionalitat del candidat per a elucidar si serà capaç de superar l’estrés de romandre conscient en el quiròfan. No obstant això, i segons l’experiència de l’equip, més de 95 % dels pacients referixen després de la cirurgia que l’experiència no ha sigut molesta.

Amb antelació, també s’estudia al detall el tipus de tumor que cal ressecar i es decidixen quines tasques haurà de fer el pacient per a obtindre eixe mapa cerebral personalitzat. “Durant la cirurgia i gràcies a la col·laboració de la persona, podem decidir el camí més segur per a arribar fins al tumor, que a vegades no és el més curt sinó aquell que permet preservar funcions fonamentals per a mantindre la qualitat de vida de cada pacient. Així, per exemple, si és bilingüe o es dedica a la música o en la seua professió necessita preservar habilitats com l’empatia o l’habilitat espacial, s’intenta extirpar el tumor sense afectar les àrees del cervell responsables d’eixes activitats”, ha afirmat el doctor Prat Acín.

En última instància, el que es busca amb esta cirurgia és ressecar o extirpar al màxim el tumor, però preservant capacitats i habilitats fonamentals com les funcions lingüístiques (que inclouen el plurilingüisme), cognitives, visoespacials, motores o de qualsevol altre tipus que la persona ha manifestat que precisa en el seu dia a dia i que són prioritàries per a ella.

La duració de la cirurgia no s’incrementa de manera significativa respecte d’aquelles altres en què el pacient està sedat tot el temps, sempre d’acord amb l’experiència del doctor Prat Acín.