Detalle nota de prensa

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha traslladat hui a la ministra de Sanitat, Mónica García, en una reunió mantinguda en la seu de la Conselleria, les mesures dutes a terme pel seu departament per a garantir l’assistència sanitària i l’atenció psicològica a la població de les zones afectades per les inundacions.

Durant la trobada, el conseller ha destacat la ràpida activació de l’atenció psicològica per part de l’Oficina Autonòmica de Salut Mental, dirigida per Bartolomé Pérez, amb diversos servicis d’assistència implantats i un total de 120 professionals de salut mental.

Entre estos, s’han posat en marxa quatre unitats d’atenció al trauma psicològic, destinades a proporcionar atenció integral a les persones afectades per la DANA. Estes unitats ja es troben en funcionament en els departaments de salut de La Fe, Hospital General de València, Doctor Peset i La Ribera, i pròximament se sumaran els de Requena i Manises.

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha assenyalat que “estes unitats es van dissenyar des del primer dia després de l’emergència, com a part d’un pla estratègic per a garantir la continuïtat assistencial”. “Des del primer moment érem conscients que el problema, en termes d’afectació a la salut mental, no es limitava al primer mes després de la DANA, sinó als mesos i anys posteriors. Per això hem anat treballant en fases, des de la intervenció en crisi fins a la configuració d’unitats especialitzades en el trauma psicològic”, ha puntualitzat.

Estes unitats s’encarreguen de donar seguiment als pacients atesos inicialment pels 17 equips de salut mental que van ser desplegats en municipis de l’Horta i la Ribera després de la DANA, així com a les persones que van rebre atenció en el centre temporal de Fira València. També assumixen l’atenció de casos nous identificats pels equips d’atenció primària i de salut mental en els municipis afectats, a més dels familiars de persones desaparegudes, derivats des de l’Oficina de Víctimes de la Conselleria de Justícia.

S’espera que estes unitats romanguen actives durant els pròxims anys, atés que l’impacte emocional de la catàstrofe pot manifestar-se en mesos posteriors. Fins ara, més de 1.000 persones han sigut ateses en estes per reaccions d’estrés de diversa índole. La Conselleria de Sanitat subratlla que l’impacte emocional d’esdeveniments com la DANA no es limita a les primeres setmanes després de l’emergència. Segons estudis internacionals, fins a un 25 % de la població exposada podria desenrotllar trastorns relacionats amb l’estrés mesos després de la catàstrofe.

Cada unitat està composta per un equip multidisciplinari que inclou psiquiatres, psicòlegs clínics per a adults, xiquets i adolescents, així com professionals d’infermeria de salut mental i de treball social. Més de 120 professionals de la salut mental participen en els diferents dispositius de salut mental constituïts per a afrontar els efectes de la DANA. Este enfocament integral busca abordar tant les necessitats immediates com les conseqüències emocionals a llarg termini.

Amb l’objectiu d’optimitzar els recursos i la detecció precoç, els metges de família i pediatres d’atenció primària disposen de qüestionaris de cribratge que permeten identificar de manera precisa els qui necessiten atenció especialitzada i eviten derivacions innecessàries, i això assegura una cobertura eficient.

Assessoria internacional

A més, a partir del pròxim dilluns, l’equip professional rebrà formació especialitzada per part del Trauma and Resilience Center de la Universitat de Texas, a Houston (UTHealth). Este centre especialitzat en l’atenció al trauma, liderat pel professor Ron Acierno, proporcionarà consultoria de casos i assessorament en estratègies de tractament durant els pròxims mesos, amb una freqüència de tres dies a la setmana.

“El suport d’experts internacionals garantix que les nostres unitats treballen amb els més alts estàndards en l’abordatge del trauma psicològic i oferisquen una atenció personalitzada i efectiva”, ha destacat el conseller.

Reforç en els centres educatius més afectats

Com a part de la resposta integral, la Conselleria de Sanitat ha destinat 20 psicòlegs d’incorporació recent als centres educatius més afectats. Estos professionals, adscrits als equips de salut mental de la infància i l’adolescència, treballaran en coordinació amb els equips socioeducatius de la Conselleria d’Educació per a la detecció precoç de possibles trastorns emocionals entre xiquets i adolescents, així com en la prevenció de futures complicacions.

El reforç en salut mental ha sigut possible gràcies a l’augment del 21,4 % en la plantilla sanitària aprovat en setembre, una mesura que ha permés evitar el col·lapse del sistema i garantir una atenció de qualitat a les persones afectades.

Per part seua, la ministra de Sanitat ha confirmat al conseller que aportarà equips de treball comunitari en els municipis més afectats. Es tracta d’equips que, encara que no tindran funcions assistencials, aporten un valor afegit en l’àmbit preventiu. El seu objectiu principal serà fomentar la resiliència comunitària, promoure estratègies d’afrontament i enfortir el teixit social en les zones més impactades per la catàstrofe.

Restabliment de les infraestructures sanitàries

Gómez ha recordat que la Conselleria de Sanitat ha estat coordinant, des de la mateixa nit del 29 d’octubre, tots els mitjans necessaris, propis i externs, per a recuperar la normalitat dels centres.

En este sentit, el conseller ha transmés a la ministra “la ingent labor realitzada pels més de 470 professionals”, entre enginyers, arquitectes, personal de gestió, personal de retirada d’enderrocs, neteja, electricistes, obrers, lampistes, fusters, pintors i seguretat, per a restablir l’activitat, totalment o parcialment, des del passat 17 de novembre, en els 57 centres de salut que es van vore afectats per les inundacions.

No obstant això, quasi de manera immediata, tots els ciutadans van tindre l’opció de rebre atenció sanitària en una localització pròxima al seu domicili en els punts d’assistència extraordinaris que es van habilitar, bé en coordinació amb els ajuntaments dels municipis afectats, bé amb la col·laboració d’altres entitats. Romanen en funcionament dos punts extraordinaris per a reforçar l’atenció sanitària situats en una escola d’adults que atén la població de Beniparrell, així com en el centre social Montealcedo per a atendre la població de diverses urbanitzacions de Riba-roja.

En este punt, el conseller ha afirmat que s’ha estimat “un període de sis mesos per a recuperar al 100 % tots els centres sanitaris, inclosos els que necessitaran una important rehabilitació, com són, fonamentalment, els de Paiporta, Picanya, Catarroja, Alaquàs i Aldaia”.

Per a recuperar totes les infraestructures i la reposició de material necessària, en la Conselleria de Sanitat s’ha calculat una previsió de gasto d’uns 108 milions d’euros.

A més dels punts extraordinaris d’atenció primària, la Direcció General d’Atenció Hospitalària, a través del Servici d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana (SESCV), va establir cinc punts d’assistència a les persones rescatades, a Requena, Alzira, Torrent i dos a València capital. A més, es va organitzar la distribució d’oxigen a domicilis de pacients crònics i de medicació a centres de majors, entre altres pacients.

Quant a la xarxa hospitalària, va estar disponible al 100 %, per la qual cosa es va assegurar una resposta sanitària adequada en tot moment.

Seguiment pacients crònics

Marciano Gómez també s’ha referit, en la seua trobada amb la ministra, al seguiment telefònic realitzat des del centre de coordinació d’atenció a crònics, instal·lat en La Fe. D’esta manera, s’ha contactat amb 5.026 pacients a través d’un assistent cognitiu mitjançant intel·ligència artificial.

Entre estos, es van detectar 2.281 alertes que van facilitar prioritzar les telefonades, i les persones usuàries van ser contactades després per personal sanitari en funció de les prioritats establides. Este personal va resoldre la necessitat o la va canalitzar als equips d’atenció primària o hospitalària depenent de la complexitat.

Esta actuació proactiva ha permés resoldre amb agilitat l’atenció immediata que requerien un total de 391 pacients crònics vulnerables, alguns d’ells aïllats en els seus domicilis o amb dificultats d’accés.

Grup d’experts en salut pública

D’altra banda, el conseller i la ministra han avaluat positivament el treball que realitzen diàriament i des del primer moment els experts dels dos departaments que formen el grup de coordinació de la resposta de salut pública.

Este grup és l’encarregat de consensuar les recomanacions que cal seguir en cada circumstància derivada per la DANA, així com d’avaluar la vigilància epidemiològica de les malalties sorgides després d’inundacions.

En este punt, la Conselleria de Sanitat ha reforçat la comunicació amb la ciutadania utilitzant l’enviament d’SMS per a facilitar les recomanacions de manera constant. D’esta manera, des de l’inici i fins a l’actualitat s’han enviat quasi 30 milions d’SMS a la població entre esta mena d’informació i l’estat i els canvis temporals dels centres sanitaris.