Detalle nota de prensa

El festival Dansa València, que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de l’Institut Valencià de Cultura, presenta el diumenge, 15 de desembre, un programa de dansa compost per dos solos desenrotllats per la ballarina i coreògrafa Lorenza di Calogero en el Museu de Belles Arts de València (MuBAV).

La proposta és fruit d’una col·laboració entre Dansa València i el MuBAV per a oferir estades a creadors valencians a fi que puguen desenrotllar un projecte d’investigació amb el qual ‘habitar’ la pinacoteca des d’una nova perspectiva.

En esta ocasió, l’acció s’inclou dins de les activitats paral·leles entorn de l’exposició ‘Rosario de Velasco’, i es podrà vore en la Sala Joanes d’exposicions temporals de la primera pinacoteca valenciana este pròxim diumenge, a les 11:00 i a les 12:30 hores. L’entrada és lliure, amb reserva prèvia en este enllaç.

La directora adjunta de l’IVC i responsable de Dansa València, María José Mora, ha destacat que esta col·laboració “marca una fita significativa per diverses raons: en primer lloc, perquè oferix un nou espai per a la investigació del moviment a artistes valencians, fusionant la dansa contemporània amb la plàstica. I, en segon lloc, perquè és un acord entre entitats culturals disposades a proposar noves formes més enllà de la seua missió principal”.

Mora ha recordat que l’artista seleccionada en 2022 per a esta col·laboració va ser Paula Romero, qui va desenrotllar una peça-recorregut i un desplegable gràfic pensat per i per al Museu de Belles Arts.

Per la seua part, en 2023 va ser Ana Lola Cosín la que va desplegar dos solos a partir d’una immersió en l’univers Sorolla i en el mateix Sant Pius V. “En esta ocasió, di Calogero s’ha inspirat en l’obra d’una de les artistes més desconegudes de la Generació del 27”, ha afegit.

Dos solos que van de la llum a la foscor

L’exposició ‘Rosario de Velasco’, organitzada pel Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i el Museu de Belles Arts de València, consta de més de mig centenar de pintures i dibuixos. La mostra està centrada en l’època més important de la trajectòria d’esta artista: des de finals de la dècada dels vint fins a principis dels quaranta.

“Lorenza di Calogero interactuarà amb l’espai expositiu, submergint-se en les peces de Rosario de Velasco, creant una experiència visual i emocional que portarà l’audiència a descobrir una nova faceta de l’obra d’esta artista llarg temps oblidada a pesar d’haver desafiat els prejuís de la seua època sobre les dones creadores i haver unit el seu nom al de mestres com Dalí i Picasso”, ha enaltit Mora.

Di Calogero ha dividit la seua intervenció en el museu amb dos solos de contrastat tarannà. El primer, de huit minuts, alegre i colorit, l’interpretarà davant del quadre Bugaderes, de 1934 i l’autoretrat de Rosario de Velasco. “El moviment en esta part és més lleuger i innocent”, avança la ballarina i coreògrafa.

Després d’una pausa, Lorenza durà a terme una segona peça de 10 minuts, més fosca i introspectiva, en l’entrada de la mostra. En este espai és a on es troben els llenços Adam i Eva, amb el qual va obtindre en 1932 la segona medalla de pintura en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i La matança dels innocents, de 1936, en el qual Rosario va derivar cap a l’acció política.

En la part inicial, la ballarina s’acompanyarà de la cançó popular valenciana Mareta, mareta, no’m faces plorar, i en el segon solo, de My Heart’s in the Highlands, d’Arvo Pärt. Esta peça la balla amb les mans lligades darrere del cos, per la impotència i “perquè a Rosario de Velasco no li agradava pintar les mans”.

Immersió en les arts

María José Mora ha assenyalat que esta col·laboració permet a les ballarines amb una sòlida faceta tècnica explorar les seues inquietuds creatives sense les pressions habituals de l’entorn professional. “Este tipus de sinergies els oferixen l’oportunitat de treballar en la seua evolució com a creadores, sense restriccions, submergint-se en el seu procés de creació a través de la investigació i el contacte amb la personalitat d’altres artistes”.

Este projecte simbolitza la riquesa de la col·laboració entre institucions culturals a la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de dinamitzar i expandir el sector dels llenguatges del moviment. Al mateix temps, subratlla l’important paper de les dones creadores, com Rosario de Velasco, l’obra de les quals continua sent una font d’inspiració i de reivindicació en la història de l’art.