Detalle nota de prensa - Comunica GVA

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista Simone Fattal, Premi Julio González 2024, en una gran exposició que proposa un recorregut per tota la seua trajectòria. ‘Suspensió de la incredulitat’ és el títol de la mostra que reunix 85 obres des de 1999 a 2023 que submergixen el visitant en un espai pluricultural i nòmada, creat a través de l’escultura, el dibuix i el treball editorial.

“La incredulitat no al·ludix a una temàtica, significa una mirada més en profunditat a les coses a través de la sorpresa”. Així ho ha expressat la mateixa creadora durant la presentació de l’exposició, comissariada per Rafael Barber Contell i Nuria Enguita, que s’exhibix en l’IVAM des del 13 de desembre.

En l’acte de presentació, la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez ha ressaltat que el treball de Simone Fattal “té una vinculació especial amb l’escultura en fang, un material considerat menor, pròxim a l’artesania, com podria ser també el tèxtil, que es reivindica ara i visibilitza juntament amb altres materials considerats com a nobles”. D’esta manera, “l’escultura gestual de Simone Fattal podria dialogar amb les escultures de Julio González en un cert sentit, com a contrapunt”, ha afegit.

Per la seua part, el comissari de la mostra, Rafael Barber, s’ha referit a la ‘suspensió de la incredulitat’, un concepte introduït per Samuel Taylor Coleridge en la seua obra Biographia Literaria en 1817. “Este terme es referix a la capacitat d’un lector per a acceptar, sense qüestionar, elements fantàstics o poc realistes dins d’una obra de ficció”.

Per a la seua primera exposició individual a Espanya, l’artista franco-libanesa Simone Fattal s’apropia d’este concepte i convida l’audiència a deixar de banda les seues certeses. La seua obra es nodrix de la mitologia, comprén des de l’antic Egipte fins al misticisme sunnita i la tradició grecoromana, creant figures arquetípiques que integren narratives històriques en el present.

“Soc molt literària, la meua obra guarda relació amb la literatura: motius, arguments, idees… És una obra molt íntima, pròpia, molt individual, ve del meu corrent del meu pensament. Si estic pensant en un Ulisses, cree un Ulisses, és un diàleg interior”, ha afirmat l’artista.

Nascuda a Damasc i criada al Líban, Fattal va estudiar filosofia a París i es va establir com a artista a la fi de la dècada de 1970 a Beirut, a on va exposar les seues obres fins al començament de la guerra civil libanesa, quan va haver d’abandonar Líban i instal·lar-se a Califòrnia, a on va fundar The Post-Apollo Press.

Sonia Martínez ha ressaltat que esta condició nòmada “travessa la seua producció artística i li atorga una temporalitat i espacialitat flexible, que mira el passat, present i futur al mateix temps”.

La referència a l’antiguitat és un aspecte central en la seua producció, perquè Fattal concep les seues escultures com una manera de documentar i preservar la memòria col·lectiva de la civilització humana, especialment la d’Orient Mitjà. “L’art servix perquè la gent no s’oblide de les coses, per a recordar. Els museus han reemplaçat les esglésies, s’hi va per a vore el que està ocorrent en la societat”, ha comentat Fattal.

L’exposició, que comprén tres galeries, comença amb el treball editorial de Fattal, exhibit a través de la seua iniciativa Post-Apollo Press, i s’expandix fins a la segona part de la mostra composta per més de 80 escultures ceràmiques.

Segons Barber, “per a l’artista la ceràmica és una matèria viva i domèstica que resumix la seua manera de vore el món, en la qual el quotidià i el sagrat s’entrellacen. En estes destaca l’ús del color, en les quals vibrants tonalitats i textures orgàniques evoquen paisatges i emocions”.

“Encara que arreplega obres de diferents èpoques la mostra no seguix un orde cronològic, sinó que es concep com una narració, com un conte que convida el visitant a relaxar-se i observar les obres amb el disseny expositiu creat per Sina Sohrab”, ha subratllat Sonia Martínez.

Este disseny expositiu posa un èmfasi especial en la història dels seients a on ocorren relats: des del triclinium romà, a on es gaudien els banquets reclinats, passant per la plataforma elevada oriental, un espai de reunió familiar, fins a un divan freudià i estores que evoquen la casa de la infància de Fattal, a on els mobles sovint estaven coberts amb estores, i fan referència al tapís com una de les maneres més antigues de contar històries.

L’última part de l’exposició està dedicada al dibuix, amb una instal·lació de deu peces de gran format. “En els seus dibuixos Fattal crea un text sense lletres ni puntuació, compost solament de gestos, degotejos i relacions entre la tinta, l’aigua, el paper i la mà de l’artista. Les taques i esguits es convertixen en fragments d’un llenguatge visual que, una vegada més, convida l’espectador a descobrir significats ocults i a formar el seu propi relat”, ha afegit Barber.