Detalle nota de prensa

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) mostra el retrat més complet de Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 – Madrid, 2003), en una mostra que reunix una selecció de la seua obra, arxiu i biblioteca procedents dels fons de l’IVAM.

A través de més de 180 imatges i desenes de documents, l’exposició ‘Cualladó: arxiu / obra’, que s’inaugura este dijous en l’IVAM Centre Julio González, mostra les diferents facetes de la seua trajectòria com a fotògraf, com a col·leccionista, escriptor i editor i permet traçar un recorregut per la història de la fotografia.

La directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, ha participat en la presentació d’esta mostra acompanyada per la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, la comissària Sandra Moros i Gabriel Cualladó, fill de l’artista.

En la seua intervenció, Alonso ha agraït “la generositat de l’artista i la seua família amb l’IVAM que ha fet possible esta exposició” i ha destacat que és “fruit del treball d’investigació i catalogació que ha dut a terme l’IVAM al voltant dels fons de Gabriel Cualladó, un pilar fonamental des de la fundació del museu en 1989”.

“Cualladó constituïx una fita, és un fotògraf valencià que marca la història de la fotografia a escala nacional i que, com a col·leccionista, impulsa i realça l’obra artística de fotògrafs que són un referent nacional i internacional”, ha afegit.

Per la  seua part, Sonia Martínez, ha destacat que esta exposició “pretén reivindicar el llegat de Cualladó, així com reconéixer la seua importància no solament com a fotògraf, sinó com a col·leccionista, promotor i editor”.

Així mateix, ha recordat que l’IVAM “va ser objecte d’una generosa donació de fotografies per part del mateix artista i depositari de la seua col·lecció particular, composta per noms icònics com Diane Arbus, Irving Penn o August Sander”.

L’última adquisició d’obres de Cualladó per part de l’IVAM va ser l’any 2022 quan el museu va comprar la seua biblioteca fotogràfica, composta per 1.506 volums. Eixe mateix any la família va donar al museu l’arxiu documental de l’artista integrat per material divers, com targetes d’exposicions, tríptics, llistes d’obra o cartes. En este sentit, l’exposició mostra, per primera vegada, el seu arxiu i la seua “fantàstica biblioteca, única a Espanya”, ha emfatitzat Sonia Martínez.

Gabriel Cualladó ha destacat de son pare “la radical defensa de la seua llibertat creativa tant per a crear com perquè no li canviaren el resultat de la mateixa en el moment de la seua utilització. Una característica molt genuïna de la seua obra és que portava la simplicitat a màxims i moltes de les seues fotografies icòniques són un reflex d’això, eliminava el que sobrava, segons la seua concepció de la imatge”.

Organització de l’exposició

La planta baixa de la mostra està organitzada al voltant d’una gran vitrina que arreplega de manera cronològica materials del seu arxiu com fotomuntatges, correspondència, polaroids, fullets o invitacions.

També es presenta una part de la seua gran col·lecció de fotografia, depositada en l’IVAM, que inclou artistes com Diane Arbus, August Sander, Richard Avedon, Man Ray, Henri Cartier-Bresson o Dorothea Lange, de la qual es mostra una de les obres més representatives de la fotografia documental americana dels anys trenta i que, a més, va ser la primera artista de la qual va adquirir obra, en els anys setanta.

La segona planta arreplega quatre projectes de Cualladó. Entre les seues sèries més destacades es mostra un dels treballs més desconeguts: el reportatge de boda que va fer per a Ramón Masats i Montse Santamaría. “Este reportatge inèdit ens l’ha prestat la família. Una de les il·lusions de Cualladó era que s’exposaren eixes fotografies”, ha relatat Sandra Moros, comissària de la mostra.

“L’exposició es podria titular ‘El llegat de Cualladó’ perquè mostra la petjada que ha deixat en la història i el desenrotllament de la fotografia a Espanya i perquè visibilitza i completa la figura polifacètica i polièdrica de Cualladó”, ha afegit.

Sobre l’excel·lent col·lecció de fotografia que va atresorar Gabriel Cualladó, la comissària ha assenyalat que va ser creada “de manera intuïtiva a través d’adquisicions i intercanvis amb altres i altres fotògrafes”.

Sandra Moros ha resumit que mostrar la col·lecció de Cualladó en esta mostra “possibilita un diàleg entre el seu treball i obres de diferents fotògrafs i fotògrafes, alhora que genera un relat d’artistes, elements, imatges i recursos visuals comuns i polièdrics que travessen la seua pràctica com a artista i col·leccionista”.