Detalle nota de prensa

La Filmoteca Valenciana presenta un cicle de set pel·lícules de la directora Sumiko Haneda, una de les figures més rellevants de la història del cine japonés per la seua llarga trajectòria dins del documental, però que continua sent poc coneguda a occident.

Conformat per set de les seues pel·lícules més representatives, el cicle sobre Haneda està organitzat en col·laboració amb la Fundació Japó de Madrid i es podrà vore del 8 al 25 de gener. Les projeccions de les pel·lícules són en sessió única.

El cicle proposa un itinerari per les seues obres més reconegudes que en la seua majoria romanen inèdites a Espanya, i es farà ressò de l’estudi i el reconeixement creixent cap a l’obra d’Haneda.

Les projeccions comencen el dia 8 de gener, a les 20.15 hores, amb els migmetratges Niños en la escuela (1944) i El cerezo de las flores grises (1977). La sessió i el cicle seran presentats per Marcos Centeno, coordinador del projecte ‘Japanese Documentary Filmmaker Haneda Sumiko’, i Raúl Fortes, professor de la Universitat de València  i especialista en cultura japonesa.

En Niños en la escuela Sumiko Haneda treballa com a assistent de direcció de Susumu Hani, un dels grans innovadors del cine documental al Japó, que en esta pel·lícula sobre l’educació infantil experimenta amb un mètode de filmació basat en l’estret vincle entre el director i els protagonistes que no actuen.

Per la seua part, El cerezo de las flores grises té com a protagonista un arbre mil·lenari en un poble del curs alt del riu Neo que ha sigut declarat monument natural pel govern japonés. La pel·lícula és com un poema visual en prosa en el qual Haneda manté una tranquil·la conversa amb l’arbre sobre el pas del temps i sobre la vida i la mort.

El dijous 9 de gener, a les 18:00 hores, La Filmoteca Valenciana projecta Oda al monte Hayachine. Durant un any, Haneda filma la vida quotidiana de dos llogarets pròxims al mont Hayachine, en els quals es reflectixen els costums dels seus habitants, així com les manifestacions musicals, l’artesania, l’arquitectura i l’agricultura d’esta zona rural.

El dimarts 14 de gener, a les 20:15 hores, es podrà vore Cómo cuidar de las personas con demencia senil (1986), el primer de sis documentals que Haneda va dedicar a explorar l’envelliment i les negociacions entre ciutadans, autoritats i empreses sobre la pràctica de les cures.

Haneda va ser pionera en els anys huitanta a afrontar els problemes de la societat envellida abans que este terme es popularitzara. El documental se centra en la vida diària d’una institució per a pacients amb demència que defén un enfocament innovador cap a les cures i l’autonomia.

El divendres 17 de gener, a les 18:00 hores, serà el torn d’Akiko: retrato de una bailarina (1985), una aproximació a l’excèntrica ballarina i coreògrafa Akiko Kanda en la qual Haneda combina diversos temes recurrents en la seua filmografia, com la vida de dones amb gran determinació, l’envelliment, el món de l’espectacle i la passió i sacrificis que este requerix.

Este estudi de personatge, incisiu al mateix temps que poètic, és fruit de la col·laboració entre la cineasta i la ballarina, que va derivar després en una gran amistat.

El dimecres 22 de gener, a les 20:00 hores, La Filmoteca Valenciana projecta Into the Picture Scroll: The Tale of Yamanaka Tokiwa (2004), documental de caràcter experimental que s’endinsa en el ric entramat de la història i la cultura japoneses a través de la mirada de l’art clàssic.

La pel·lícula narra la llegenda de Lady Tokiwa, assassinada per uns bandolers quan es dirigia a visitar el seu fill samurai, un popular relat en el teatre de titelles immortalitzat en antics rotllos horitzontals il·lustrats fa quatre-cents anys.

El cicle conclou el dissabte 25 de gener, a les 18:00 hores, amb La mujer era el sol: la vida de Raichô Hiratsuka (2001), documental biogràfic sobre una figura fonamental en la història del feminisme al Japó, l’escriptora, periodista i activista política Raichō Hiratsuka (1886-1971).

Hiratsuka va ocupar una posició de lideratge en els moviments i publicacions pels drets de les dones a principis del segle XX. El seu treball va ser crucial en la configuració del moviment feminista japonés i va influenciar successives generacions de feministes.

Sumiko Haneda

Pionera del cine de no-ficció japonés, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes que va aconseguir fer-se un lloc en un món d’hòmens durant la postguerra, quan va entrar a formar part dels estudis Iwanami, productora de films educatius i punt de trobada dels millors documentalistes nipons.

En 1976, la cineasta s’independitza per a produir les seues pròpies pel·lícules. El cerezo de las flores grises (1977) n’és la primera.

Al llarg dels més de seixanta anys en actiu, i amb una obra filmada que comprén més de cent títols, Haneda tracta temes tan diversos com la preservació de la naturalesa, les arts tradicionals, la desintegració del Japó rural, l’envelliment de la societat o la celebració del treball i la creativitat de les dones.