Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i l’Oceanogràfic han col·laborat per a salvar 1.300 cloïsses d’aigua dolça en perill d’extinció, que es trobaven en la séquia Mare de Real, destruïda a causa del desbordament del riu Magre.

Este canal, de prop de mig quilòmetre, albergava una important població de cloïsses d’aigua dolça, conegudes localment com a petxinots; una espècie autòctona, filtradora d’aigua i indicadora natural de la salut d’aigües continentals.

Davant d’esta situació, els tècnics del Centre Aqüícola del Palmar, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb l’Oceanogràfic de València, van iniciar el procés de rescat d’exemplars i van poder constatar que la séquia era un punt actiu de reproducció de dos de les tres espècies de petxinots que habiten a la Comunitat Valenciana: Unio mancus i Potomida littoralis.

Les també anomenades naiadàcies, com que són bivalves filtradors, contribuïxen a l’eliminació d’impureses de l’aigua i mantenen així la qualitat de l’ecosistema aquàtic. A més, la seua presència en els rius actua com un indicador natural de la salut d’estos entorns. No obstant això, el seu declivi poblacional ha sigut constant en els últims anys a causa de la pèrdua d’hàbitats, principalment per la contaminació i els efectes del canvi climàtic.

D’altra banda, estos exemplars han trobat refugi en moltes de les infraestructures de regadiu del territori valencià, de manera que un maneig adequat d’estes és primordial per a fomentar la conservació d’estes depuradores naturals.

Gràcies a la presència d’instal·lacions adequades per al manteniment d’espècies aquàtiques en l’Oceanogràfic, els petxinots rescatats es van traslladar a l’aquari, a on romanen en un entorn controlat que simula el seu hàbitat natural i amb les condicions òptimes d’aigua dolça per a la seua recuperació, anàlisi i estudi.

En el procés de seguiment dels animals, els tècnics han marcat més de 500 cloïsses, a les quals han assignat un codi únic, a més de registrar les seues dades biomètriques (longitud, amplària i altura).

Fins a la data, s’han dut a terme dos soltes en diferents zones fluvials prèviament avaluades com a segures. En estes àrees es continuarà fent un seguiment per a mesurar l’èxit del rescat, amb especial atenció en el creixement dels exemplars i en la possible aparició de nous juvenils.

Cooperació internacional

El descens poblacional de les cloïsses d’aigua dolça no és un problema únic de la Comunitat Valenciana. A escala internacional, nombrosos equips d’investigació treballen en la protecció d’estes espècies, catalogades com a vulnerables a Europa segons la Llista roja d’espècies amenaçades de la UICN.

Amb l’objectiu d’ajudar a frenar este declivi, l’Oceanogràfic i la Conselleria de Medi Ambient treballen, des de fa tres anys, en un projecte conjunt centrat en el desenrotllament de tècniques de reproducció en medi controlat, el manteniment de juvenils i la seua reintroducció en el medi natural.

La protecció d’estes espècies és fonamental per a preservar la biodiversitat fluvial i garantir l’estabilitat dels ecosistemes aquàtics a llarg termini. Amb este projecte es busca protegir l’espècie i augmentar el coneixement sobre la seua reproducció i les condicions òptimes per a la seua supervivència.