Detalle nota de prensa

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat un documental de producció pròpia sobre l’artista Horacio Ferrer de Morgado, destacat representant de la figuració espanyola dels anys 20 i 30 del segle passat juntament amb artistes com Roberto Fernández Balbuena, Ángeles Santos, Alfonso Ponce de León o Rosario de Velasco, la mostra dels quals s’exhibix precisament en el centre en estos moments.

La presentació ha tingut lloc arran d’una taula redona sobre la figuració espanyola dels anys 20 i 30 del segle XX, de la qual tant Horacio Ferrer com Rosario de Velasco són dos grans representants.

L’acte ha comptat amb les intervencions del director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel; el responsable de Pintura i Dibuix fins a 1939 del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Raúl Martínez Arranz; i la historiadora de l’art i professora de la Universitat Complutense de Madrid, María Dolores Jiménez-Blanco.

El documental, en el qual han intervingut els fills de l’artista, Adán i Horacio Ferrer Rodríguez, fa un repàs a la trajectòria artística de Ferrer de Morgado, pintor cordovés caracteritzat inicialment per la seua empremta simbolista i naturalista que, cap a finals de la dècada de 1930, i coincidint amb la Guerra Civil, es va alinear amb el realisme social per a evidenciar la tràgica situació del país i la necessitat d’unió i lluita.

La producció estarà disponible per a tot el públic en el canal de YouTube del Museu de Belles Arts de València.

Horacio Ferrer de Morgado (1894-1978)

Horacio Ferrer va nàixer a Còrdova el 6 de novembre de l’any 1894, ciutat en la qual es va formar amb l’escultor Mateo Inurria i el pintor Julio Romero de Torres. En 1915, amb dènou anys, es va traslladar a Madrid per a estudiar en l’Escola de Belles Arts de San Fernando gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova.

A pesar de mantindre una clara vocació realista durant tota la seua vida, dos viatges a París, en 1917 i 1927, deixen empremta en l’obra d’Horacio Ferrer, qui sembla que coqueteja amb l’avantguarda europea en obres com 14 de juliol a París o Escena d’interior.

Durant els anys trenta Horacio Ferrer avalua el seu estil figuratiu i rotund, així com el compromís social de la seua obra. Resulta fonamental durant estos anys la seua vinculació amb el grup conegut com els ‘Artistas en Acción’, en l’exposició de la qual de 1932 participa amb les obres Fossa comuna i Camí de la costa.

En 1934 va obtindre una beca per a marxar a Florència a aprendre la tècnica al fresc i va romandre a Itàlia quasi dos anys, període en el qual la seua pintura es va impregnar de la monumentalitat del primer renaixement i del valor assignat a la materialitat dels objectes dels corrents de la Nova Objectivitat alemanya i la italiana Valori Plastici.

A Itàlia pinta La dansa, hui propietat del Museu de Belles Arts de València, i la desapareguda Dones en la font. A la seua tornada d’Itàlia, Ferrer de Morgado va pintar les seues obres més significatives, Xiquets tocant música, Mare Terra, també en el Belles Arts de València, Avions negres i Èxode, en les quals es va comprometre amb la República i va denunciar les desigualtats socials.

La seua participació en el pavelló de la República Espanyola en l’Exposició Internacional de París en 1937 i la seua notable producció gràfica durant la Guerra Civil, van sentenciar la trajectòria del pintor després de 1939, que va continuar treballant fins a la seua mort, i va fer pintures religioses per a la Vall dels Caiguts, la col·legiata de San Isidro o l’ermita del Pardo, així com notables intervencions de restauració en les Descalzas Reales, La Granja i Riofrío.

Rosario de Velasco (1904-1991)

Rosario de Velasco va ser una de les grans artistes del segle XX. Amb obres i guardons en reconeguts certàmens com la Biennal de Venècia, a més de mostres en sales tant fora com dins del país com el Centre Pompidou i el Jeu de Paume de París, va ser lloada pel públic i la crítica.

Mai va deixar de pintar, però després de la seua mort va caure en l’oblit. Una exposició en 2024 en el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i el Museu de Belles Arts de València ha recuperat a esta imprescindible i desconeguda figura de l’art espanyol.

Nascuda a Madrid en 1904, va estudiar amb Fernando Álvarez de Sotomayor, director del Museu del Prado i, juntament amb artistes com Picasso, va formar part de la Sociedad de Artistas Ibéricos creada en 1924 amb la finalitat d’incorporar l’art espanyol a les avantguardes.

Molt jove ja va destacar i en els anys 30 va obtindre rotunds èxits amb obres com Adam i Eva, segona medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1932, hui en la col·lecció permanent del Museu Nacional Reina Sofia i que va marcar la seua carrera artística.

La matança dels innocents, propietat del Belles Arts de València, Les bugaderes, Pensativa, Coses, Maternitat o Gitanos, exposat en 1935 en el Carnegie Institute de Pittsburgh juntament amb Salvador Dalí, donen compte de la potència de les imatges creades per Rosario de Velasco durant els anys trenta del segle XX.

Inclosa en l’anomenada Nova Objectivitat de l’art espanyol o els Nous Realismes, després de la Guerra Civil Rosario de Velasco es va instal·lar a Barcelona a on va iniciar una intensa activitat pictòrica que, en els seus últims anys i fins a la seua defunció en 1991, la va portar al descobriment de l’oli sobre paper i va suposar un alliberament i una explosió de llibertat creativa.