Medi Ambient, Infraestructures i Territori
Biodiversitat

El Servici de Vigilància Marina de la Generalitat inspecciona 50.000 hectàrees de litoral per a protegir la posidònia de la Comunitat Valenciana

01/02/2025
El Servici de Vigilància Marina de la Generalitat inspecciona 50.000 hectàrees de litoral per a protegir la posidònia de la Comunitat Valenciana
  • Medi Ambient fa el seguiment de les prades per a evitar els danys que puguen causar les embarcacions recreatives
  • El director general de Medi Natural destaca que la posidònia actua contra “la deterioració de la qualitat de l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i fins i tot prevé la regressió de les nostres platges”

 

El Servici de Vigilància Marina de la Generalitat inspecciona 50.000 hectàrees de litoral per a establir una xarxa de seguiment d’espècies, hàbitats i espais protegits marins amb l’objectiu de preservar les prades de posidònia de la Comunitat Valenciana.

Este servici, que depén de la Direcció General de Medi Natural i Animal, ha ampliat la xarxa de vigilància en 2024, per la qual cosa la presència de treballs en el mar ha sigut de 810 dies i les embarcacions han recorregut més de 37.000 quilòmetres de litoral valencià, i això els millors registres fins hui.

En este sentit, el director general de Medi Natural i Animal, Luis Gomis, ha destacat que el dispositiu de vigilància “està format per un equip de 19 professionals del medi marí i huit embarcacions gestionades per la Conselleria, la qual cosa suposa el major desplegament des de l’inici d’este programa en 2022”.

Així, els huit ports base des d’a on partixen les embarcacions per als treballs són el Perelló, Dénia, Alcossebre, Orpesa, Xàbia, Calp, el Campello i Torrevieja.

A més, la xarxa actual de vigilància també compta des de 2024 amb dos noves embarcacions que fan els treballs de vigilància i control en el litoral de l’Albufera i a Dénia. “Esta xarxa de seguiment d’espècies, hàbitats i espais protegits marins permet recopilar tota la informació d’interés de l’activitat nàutica i informar sobre la importància ecològica i normativa associada a la posidònia oceànica”, ha afegit Luis Gomis.

El Servici de Vigilància Marina ha aconseguit disminuir el nombre d’ancoratges sobre prades de posidònia durant estos tres anys que porta en actiu. A més, a partir de setembre de 2024 s’han començat a embarcar agents mediambientals en les llanxes del servici per a denunciar estes infraccions.

També enguany per primera vegada s’ha dut a terme un procés de divulgació de la normativa associada a prades de fanerògames marines en cinc clubs nàutics distints: Club Nàutic Orpesa, Marina El Portet de Dénia, Club Nàutic de Moraira, i del Campello, així com el Real Club Nàutic de Torrevieja.

Pla de seguiment

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha reunit experts de tota Espanya per a analitzar l’estat d’esta espècie a la Comunitat Valenciana, en el marc de la jornada de presentació del pla de seguiment de la posidònia, que s’ha celebrat a Alacant.

Tal com ha destacat el director general de Medi Natural i Animal la posidònia actua contra “la deterioració de la qualitat de l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i fins i tot la regressió de les nostres platges”. I ha afegit que esta espècie “aporta oxigen, proporciona refugi i és zona de reproducció d’espècies d’interés, així com actua de barrera contra l’erosió”.

La posidònia és molt sensible tant a la contaminació per aportacions d’aigües residuals i hidrocarburs com a les obres costaneres. A més, la pràctica d’esports nàutics pot incrementar les agressions directes a causa del fondeig indiscriminat.

Protecció de les prades

El Consell regula, a través del decret 64/2022, la conservació de prades de fanerògames marines a la Comunitat Valenciana, incloses també les prades de Cymodocea nodosa. Este decret preveu la necessitat d’implantar un pla de seguiment, així com especifica que la vigilància, inspecció i control corresponen a la Generalitat.

En este sentit, el pla de seguiment posat en marxa en 2024, que s’ha analitzat en esta jornada, aborda la investigació sobre l’estat de conservació de les prades de la Comunitat Valenciana, i establix un protocol de punts de mostreig per rangs de profunditats, des de la vora fins a cotes que sobrepassen els 25 metres de profunditat.

Es tracta d’un projecte que, juntament amb el treball de guardacostes i agents mediambientals, ha permés materialitzar una xarxa de seguiment del litoral marí i d’estudi dels usos nàutics de cada espai de la Xarxa Natura 2000 marina, donant suport logístic i assessoria tècnica tant a investigadors com agents de l’autoritat i salvament marítim.

Durant esta jornada, Gomis ha explicat que les nostres prades de fanerògames marines “mostren ara com ara un bon estat de conservació, no obstant això, hi ha un ampli marge de millora en la seua recuperació en les zones en les quals s’han reduït o han desaparegut”. Per la qual cosa, “és el nostre deure i la nostra responsabilitat redoblar esforços i treballar braç a braç en este objectiu comú”, ha conclòs.

 

Galeria d'imatges