Detalle nota de prensa

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que “tirarem avant la reconstrucció econòmica i social de la Comunitat Valenciana entre tots” en la seua participació en Nueva Economía Fórum, a on ha detallat les actuacions escomeses per l’executiu valencià durant la jornada del 29 d’octubre i els dies posteriors a les riuades que van afectar les províncies de València i Castelló.

El cap del Consell ha fet una crida “a no oblidar-se de la Comunitat Valenciana i continuar ajudant el nostre territori”, al mateix temps que s’ha mostrat convençut “d’estar preparats per a rebre l’ajuda i tirar avant la reconstrucció entre tots, perquè el poble valencià no es rendix”.

En este sentit, s’ha referit al fet que la Generalitat ha posat en marxa “el major desplegament de recursos de tota la seua història” i ha subratllat la mobilització de quasi 1.800 milions d’euros en 118 dies.

El cap del Consell ha afirmat que mentres “la Generalitat ha pagat més del 41 % de les ajudes sol·licitades als afectats per les riuades, el Govern seguix ancorat en un 7 %”, al mateix temps que ha retret a l’executiu central que no haja atorgat cap ajuda a fons perdut a la Generalitat per a fer front a la reconstrucció, malgrat l’infrafinançament que patix el nostre territori, i “mentres se satisfà, amb els mateixos diners que ens neguen, les exigències del separatisme català”.

Mazón ha recordat que, en 118 dies, la Generalitat ha restablit la circulació en les 18 carreteres autonòmiques afectades, s’han escolaritzat 48.000 estudiants, s’ha reposat el metro al 90 % i el tramvia al 100 %, s’han posat en marxa 57 centres de salut, i s’han retirat més de 100.000 vehicles sinistrats, entre altres actuacions.

Riuada de solidaritat

El president ha iniciat la seua intervenció en Nueva Economía Fórum valorant “la solidaritat de tot Espanya i de tot el món per a ajudar els valencians en els moments més durs” i ha tornat a agrair “als milers de voluntaris, empreses, entitats, institucions i govern autonòmics de tots els colors” la seua col·laboració.

De la mateixa manera, ha reconegut al poble madrileny “l’ajuda, la mà estesa a la col·laboració, els recursos, així com tot el suport material, personal i tècnic” que va posar l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid “sense exhibicions ni condicions”.

Respostes als interrogants

Durant el seu discurs, el cap del Consell ha respost a tres preguntes clau sobre les riuades del 29 d’octubre: si el Departament d’Emergències de la Generalitat estava preparat per a la DANA que va pronosticar AEMET, per què el missatge d’Es-alert es va enviar a les 20:11 hores i per què no es va instar la declaració d’emergència nacional.

A la primera pregunta, Mazón ha asseverat que Emergències de la Generalitat sí que estava preparada i ha explicat que les alertes roges de l’AEMET són un fenomen comú a la Comunitat Valenciana. De fet, en els últims 10 anys hi ha hagut 30 alertes roges en el nostre territori, amb pronòstics iguals o pitjors que el del dia 29.

El cap del Consell ha assenyalat que la diferència amb el 29 d’octubre és que la previsió d’AEMET “va ser quatre vegades inferior del que va ocórrer en realitat”. Així, ha detallat que les previsions emeses per l’AEMET a les 7:36 hores indicaven pluges de fins a 180 litres acumulades en 12 hores, amb una probabilitat de precipitacions d’entre el 40 i el 70 %, al mateix temps que ha assenyalat que “eixa fallida previsió acabava, segons l’AEMET, a les 12 del migdia”.

Al respecte, ha fet referència a les declaracions del cap de Climatologia d’AEMET a la Comunitat Valenciana i la delegada del Govern a la Comunitat, que van afirmar, eixe dia, que l’alerta roja era fins a les sis de la vesprada, que la situació es desplaçaria cap al nord de la província, traslladant un missatge de tranquil·litat a la ciutadania.

En este context, Mazón ha assenyalat que “Emergències de la Generalitat va anar prenent les decisions a partir de tota esta informació”. Així, des del diumenge 27 d’octubre, el dilluns 28 i el dimarts 29, es van anar llançant avisos a la població cada dos hores, aproximadament, amb consells, advertiments i crides a la precaució i prudència per la gran quantitat de les precipitacions que s’esperaven.

El cap del Consell ha relatat que el que va ocórrer eixe dia és que no va ploure 180 litres com va pronosticar l’Agència Estatal de Meteorologia, sinó que van arribar a caure 800 litres, “més de quatre vegades el pronòstic d’AEMET”. Al respecte, Mazón ha indicat que la diferència entre este pronòstic de l’organisme estatal i la realitat “és la diferència entre la gota freda de cada any i la major catàstrofe natural de la nostra història”.

Per tot això, Mazón ha assegurat que l’operatiu de pluges d’Emergències de la Generalitat “va funcionar, el que no va funcionar és la riuada que desconeixíem”. Al respecte, ha explicat que la Generalitat “sí que estava preparada per a la pluja torrencial que va caure el matí del 29 d’octubre” i ha explicat que la diferència es va produir a la vesprada, quan, a partir de les 17:30 hores, es “va desbordar el barranc de Poio, cosa que va generar una riuada sense que l’entitat que havia de controlar el seu cabal, que era la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), dependent del Ministeri de Transició Ecològica, tinguera ni la més mínima idea del que estava ocorrent”.

Així, ha fet referència al fet que la CHX no va enviar cap avís d’augment del cabal en el barranc de Poio entre les 16:13 i les 18:43 hores del 29 d’octubre.

En esta línia, ha assenyalat que “ningú de la CHX, ni del Ministeri de Transició Ecològica, ni de la Delegació del Govern va advertir el Centre de Coordinació d’Emergències, ni els ajuntaments dels municipis afectats, del que estava passant en el barranc, un barranc que estava ja desbordant-se durant més de dos hores i mitja de silenci etern”, i ha lamentat que, “quan ho va fer, va ser a través d’un correu electrònic que el president de la Confederació ni tan sols va traslladar al plenari del Cecopi, del qual ell formava part”.

Missatge Es-Alert

Respecte per què no es va alertar a temps la població de la zona sud de València, el màxim representant de l’executiu ha explicat que el Cecopi no sabia que el barranc de Poio s’estava desbordant, perquè “ni la CHX, ni el Ministeri de Transició Ecològica van dir que el barranc que havien d’estar vigilant s’estava desbordant”.

En esta línia, ha precisat que l’avís massiu a la població de les 20:11 hores mitjançant el sistema Es-Alert llançat pel Cecopi es va enviar “perquè s’avisava del possible trencament de la presa de Forata i no del desbordament del barranc de Poio”.

Mazón ha subratllat que, a partir de les 18:00 hores, tota l’atenció del Cecopi i de tots els seus components estava en el possible trencament de la presa de Forata. Així, la CHX reflexa per escrit a eixa hora que la presa de Forata podria desbordar-se en qüestió de 13 hores aproximadament, és a dir, a les 7 del matí de l’endemà. De fet, “de manera immediata, Emergències va avisar tots els municipis que podien vore’s afectats perquè es prepararen davant de possibles avingudes”, ha asseverat.

El president ha explicat que, amb esta informació, el Cecopi monitora i planifica la situació amb una previsió de 13 hores, amb la qual cosa es comença a debatre alternatives com la possible evacuació de la població o l’enviament, si la situació empitjorava, del missatge de la plataforma ES-Alert, un sistema innovador que només s’havia utilitzat una vegada en la història d’Espanya.

Durant la seua intervenció, el president ha detallat que “el problema va vindre quan, a les 20:00 hores de la vesprada, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, telefona des de Colòmbia per a admetre davant del Cecopi que la presa ja no aguantaria les 13 hores que havien pronosticat al principi, sinó que ara resultava que es podia trencar en qualsevol moment”.

“Exactament, eixa va ser la raó per la qual, 11 minuts després, a les 20:11 hores, es va enviar de manera immediata el sistema Es-Alert a la població, amb el consens i l’acord previs dels membres del Cecopi pel risc de trencament de la presa de Forata”, ha manifestat el president.

Al respecte, ha insistit que el Cecopi no va avisar del desbordament del barranc de Poio “perquè no ho sabia”. Així, ha detallat que l’última informació que es va rebre del barranc de Poio abans de les 18:00 hores és un correu electrònic de les 16:13 hores que deia que este barranc estava pràcticament sec en descendent. Així, ha lamentat el “silenci de dos hores i mitja fins prop de les set de la vesprada, quan es va informar per correu electrònic de la crescuda del barranc”.

Mazón ha recordat que el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) és l’òrgan de coordinació d’emergències compost per totes les administracions i entitats com la CHX, l’AEMET, l’UME o la Guàrdia Civil, entre d’altres. L’òrgan, segons la Llei valenciana d’emergències, té un comité de direcció compost per la delegació del Govern en representació de l’Administració general de l’Estat, i per la consellera d’Emergències en representació de la Generalitat Valenciana. A més, segons establix la normativa d’estos organismes en les diferents comunitats autònomes, ni el president del Govern d’Espanya ni el president autonòmic són membres del Cecopi.

Sol·licitud d’emergència nacional

Carlos Mazón ha detallat que la Generalitat no va sol·licitar el nivell 3 de l’emergència “perquè cap dels tècnics que estaven al capdavant de l’emergència ho va considerar necessari i confiàvem que el Govern d’Espanya col·laborara al màxim i enviara tota l’ajuda necessària de la manera més ràpida per a fer front a la catàstrofe”.

En este sentit, ha recordat que el Govern va poder activar la situació d’emergència nacional, i ha assegurat que, mentres la Generalitat li sol·licitava col·laboració i recursos, “uns altres pagaven la primera campanya de publicitat en línia” contra la seua persona el mateix 30 d’octubre.

Per això, el president s’ha preguntat si haguera sigut adequat cedir el comandament de l’emergència “a aquells que escatimen en recursos amb l’objectiu de perjudicar la Generalitat a pesar que, amb això, perjudiquen els valencians”, a més de remarcar el seu compromís com a president de la Generalitat amb el nostre territori i el seu futur, sense importar-li “el desgast polític”.

Mazón ha recordat que els nivells 2 i 3 són dos nivells amb els mateixos recursos i el mateix comité de direcció compartit entre el Govern d’Espanya i el govern de la comunitat autònoma afectada. “L’única diferència és que en el nivell 2 presidix el comité de direcció compartit la comunitat autònoma i en el 3 el presidix el Govern d’Espanya”, ha subratllat el cap del Consell.

Al seu juí, la falta de compromís i ajuda del Govern d’Espanya amb València no es deu al fet que el nivell 2 limitara la seua capacitat de comandament i actuació, sinó perquè “el 30 d’octubre, el Govern va decidir que el que va succeir en la província de València no era la major catàstrofe natural que ha viscut Espanya, sinó un tauler de joc polític en el qual poder debilitar el seu rival”.

Construcció del relat

Carlos Mazón ha subratllat que, mentres la Generalitat estava gestionant l’emergència, el Govern d’Espanya estava instal·lat en el rèdit polític per a la qual cosa “es va aprestar a construir un relat amb el qual tapar la falta de previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i el silenci informatiu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) respecte a la crescuda del cabal del barranc de Poio.

En este sentit, s’ha referit a la inacció de la Delegació del Govern, ADIF i Direcció General de Trànsit per “no tallar la circulació en carreteres clau i vies fèrries afectades per les pluges, cosa que va deixar atrapats milers de ciutadans”, i ha denunciat que l’informe de Seguretat Nacional alertant del greu risc “no fora compartit amb la Generalitat”.

A més, ha retret una “campanya de mentides, notícies falses i manipulacions” contra la seua persona i ha aclarit que en el dinar de treball que va mantindre el 29 d’octubre no va estar incomunicat, com demostren “les 16 telefonades en 3 hores que vaig fer o vaig rebre”, entre les quals hi ha telefonades a diferents representants del CECOPI i la factura detallada de les quals “s’entregarà a les comissions d’investigació parlamentàries”.

En referència a la Unitat Valenciana d’Emergència (UVE) ha assenyalat que “no és cert que se suprimira, perquè no es pot suprimir el que no existia” i ha recordat que este organisme “va ser rebutjat pels sindicats de bombers i personal d’Emergències, perquè no preveia ni més recursos, ni personal, només la previsió de sous per a càrrecs polítics”.

Carlos Mazón també ha desmentit “la tardança a activar la Unitat Militar d’Emergències (UME)” i ha recordat que la Generalitat la va sol·licitar “abans de les 15 hores, com ha reconegut el comandament mateix de la Unitat i fins i tot la delegada del Govern”, a més de referir-se a l’explicació que va oferir el tinent general Juan Montenegro, que va afirmar que són els comandaments de l’UME mateixos els encarregats de dimensionar i demanar al Ministeri de Defensa el desplegament d’efectius que consideren necessari per a avaluar l’emergència sobre el terreny, en lloc de la Generalitat.

Carlos Mazón també ha negat que l’executiu valencià rebutjara l’ajuda d’altres comunitats autònomes o s’esborraren les actes i gravacions del CECOPI “perquè senzillament no n’hi havia”.

Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha assegurat que la Generalitat ha fet “un exercici d’autocrítica que no ha fet el Govern” i ha retret que l’executiu central contractara, un mes després de la riuada, un sistema d’alerta primerenca “que salvava vides”, segons va reconéixer l’anterior ministra de Transició Ecològica. Per això, s’ha preguntat “per què no estava instal·lat este sistema en la rambla de Poio si el Govern sabia que salva vides”.