Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha presentat el projecte de pressupostos de la Generalitat per a 2025 com “el de la reconstrucció i la consolidació del canvi en tota la Comunitat Valenciana” i ha manifestat que es caracteritza per ser “el major, més complex i ambiciós” de la història perquè s’ha elaborat “sense recursos extraordinaris de l’Estat i amb el deute com a única alternativa per a afrontar la recuperació”. El projecte ha sigut aprovat en un ple extraordinari del Consell i posteriorment s’ha entregat en les Corts.

El pressupost total de la Generalitat per a 2025 ascendix a 32.291 milions, la qual cosa representa un increment del 8,6 % (2.559 milions més) respecte al pressupost de 2024. El gasto real (pressupost no financer) s’eleva a 26.251 milions, amb un augment del 15,83 % (3.587 milions addicionals).

La consellera ha subratllat l’excepcionalitat d’estos comptes, que incorporen 2.364 milions específicament destinats a la reconstrucció després de la riuada, la qual cosa constituïx la primera vegada que un pressupost autonòmic ha d’afrontar una catàstrofe d’esta magnitud sense suport financer extraordinari de l’Estat.

Al marge d’esta partida específica per a la recuperació, la titular d’Hisenda ha destacat “l’extraordinari esforç en el pressupost ordinari per a garantir una reconstrucció eficaç i, al mateix temps, la millora dels servicis públics en tota la Comunitat Valenciana”.

“Estos pressupostos naixen del diàleg i del consens i demostren que el Consell és capaç d’arribar a acords per damunt de les sigles perquè els valencians tinguen un pressupost de la reconstrucció a l’altura del que mereixen”, ha incidit la responsable d’Hisenda. Amb tot i això, Merino ha remarcat que els comptes estan oberts a “propostes i esmenes dels grups disposats a aportar davant dels qui seguixen instal·lats en la confrontació política”.

Considerant exclusivament el pressupost ordinari, sense incloure els fons destinats a la DANA, els comptes per a 2025 ascendixen a 29.927 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 0,7 % (195 milions més) respecte a 2024. El gasto real ordinari (no financer) sense DANA arriba els 23.887 milions, un 5,4 % més (1.223 milions addicionals).

El més social de la història amb 19.590 milions

En línia amb els aprovats el passat exercici pel Govern del PP i Vox, els segons pressupostos del Consell de Carlos Mazón “consoliden el canvi” i se situen com els més socials de la història, ha remarcat la consellera. En total, els recursos consolidats per a política social (sanitat, educació i benestar social) augmenten un 6 % fins a arribar als 19.590 milions, 1.105 milions més que en 2024, de manera que equivalen al 81,5 % del pressupost no financer.

La Conselleria de Sanitat rep 9.170 milions, un augment del 7,8 % (664 milions més) respecte a 2024 i arriba d’esta manera a la seua major dotació històrica. Amb este increment, el gasto real en Sanitat equival al 38 % del pressupost no financer per a 2025.

Entre les prioritats sanitàries destaca l’impuls de l’Atenció Primària amb 1.738 milions (47 milions més que en 2024), el reforç de l’atenció hospitalària amb 4.401 milions (234 milions addicionals), l’ampliació de les prestacions farmacèutiques fins a 1.476 milions (240 milions més) i el notable increment en les polítiques de salut mental i prevenció d’addiccions, que augmenten fins a 192 milions (82 milions més que l’exercici anterior).

En l’àmbit educatiu, la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació disposarà de 7.392 milions d’euros, un increment del 4 % (288 milions més). Ruth Merino ha destacat com una de les grans prioritats d’este Consell la gratuïtat i universalitat de l’educació de 0 a 3 anys, per a la qual es reserven 70 milions. A això se suma el reforç de les ajudes a autònoms a través de Labora, la continuïtat en l’aposta pel multilingüisme a l’escola i l’increment en el finançament dels concerts educatius.

La Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda disposarà de 2.864 milions, un 2 % més (53 milions addicionals) que en l’exercici anterior a pesar de la reducció de fons europeus per a vivenda.

La consellera d’Hisenda ha assenyalat que Servicis Socials i Igualtat disposarà de 210 milions, un increment que anirà acompanyat d’un augment en Infraestructures Sociosanitàries de 44 milions i de l’increment de l’Atenció a la Dependència en 100 milions addicionals a causa del rècord històric de beneficiaris. S’ampliaran també en 400 les noves places per a persones majors en centres sociosanitaris.

Les partides de la reconstrucció

Pel que fa als projectes que es finançaran amb els 2.364 del pressupost DANA, Ruth Merino ha destacat que Emergències i Interior rebrà 267 milions; el Pla de recuperació econòmic i social disposarà de 600 milions; Medi Ambient, Infraestructures i Territori disposarà de 577 milions; Educació, Cultura, Universitats i Ocupació tindrà 244 milions i Servicis Socials, Igualtat i Vivenda comptarà amb 171 milions.

Entre els principals projectes DANA, ha destacat el Pla VIU especial per a promoció de vivenda en municipis afectats, dotat amb 15 milions i la inversió de més de 111,5 milions per a reparació i rehabilitació d’infraestructures públiques danyades per part de la Conselleria de Medi Ambient. A més, Educació canalitzarà 57,8 milions en infraestructures educatives i més de 24 milions en patrimoni artístic i museus, mentres que Innovació i Indústria destinarà més de 167 milions per a política industrial amb ajudes per a ocupació i reactivació econòmica, entre altres actuacions.

“Este és un pressupost d’excepcionalitat, que combina el blindatge de la política social amb la necessitat imperiosa de reconstrucció després de la catàstrofe més greu de la nostra història recent, sense desatendre les inversions prioritàries en tota la Comunitat Valenciana”, ha subratllat la consellera d’Hisenda.

La pitjor finançada i amb el gasto per interessos disparat

Ruth Merino ha subratllat que la Comunitat Valenciana continua com l’autonomia pitjor finançada, la qual cosa llastra els comptes públics i dispara el deute autonòmic a causa de l’elevat dèficit estructural.

A l’hora d’elaborar els comptes, condicionats per les noves regles fiscals, la consellera ha explicat que s’ha pres com a referència del 3,2 % d’augment en el sostre de gasto per a “guanyar efectivitat”. També ha lamentat que el Govern d’Espanya seguisca sense atendre la petició, avalada per l’AIReF, de considerar el punt de partida de cada regió per a establir objectius de dèficit diferenciats.

A l’infrafinançament se suma la reducció este exercici del 74 % en els fons europeus, que passen de 1.194 milions en 2023 a només 302 milions en 2025, la qual cosa suposa 889 milions menys en dos anys.

La consellera ha assenyalat també com un factor especialment preocupant l’increment del 24 % en els interessos del deute, que es disparen fins als 1.143 milions, 220 milions més que en 2024. A pesar d’este augment, la càrrega financera (venciments més interessos) es reduïx un 14,6 % per les menors amortitzacions en este exercici.

“Quantes polítiques es podrien fer amb 1.200 milions d’euros?”, s’ha preguntat la consellera, qui ha subratllat que “només els interessos del deute superen en pressupost qualsevol conselleria menys Sanitat, Educació o Benestar Social”, que es constituïx com la quarta conselleria per volum de gasto.

Prosseguix l’optimització del sector públic i l’alleujament fiscal

El pressupost de 2025 reflectix els resultats de la política d’optimització del sector públic instrumental iniciada en 2023 pel Consell amb una nova reducció del 33 % en les transferències als ens que el conformen, la qual cosa suposa 544 milions menys des de llavors. Respecte a 2024, la baixada és de 150 milions. Merino ha valorat positivament esta tendència perquè demostra que és possible mantindre la qualitat dels servicis públics amb una gestió més eficient dels recursos.

En matèria fiscal, la Llei de mesures que acompanya els pressupostos, aprovada també en el ple extraordinari del Consell celebrat este dijous, incorpora noves deduccions familiars i per a sectors productius que evidencien que el Consell “complix l’agenda del canvi”.

La consellera d’Hisenda ha destacat que les bonificacions en IRPF per naixement, adopció o acollida es dupliquen o, fins i tot, es tripliquen respecte a les actuals per a beneficiar aproximadament 41.900 persones, amb un estalvi global de 10 milions.

També s’inclou la reducció del tipus de l’ITP del 10 % al 4 % per a impulsar el relleu generacional en la compra de parcel·les agràries, la supressió de taxes portuàries per a vaixells de pesca i la rebaixa del 50 % en l’AJD per a projectes d’interés autonòmic.