Detalle nota de prensa

El vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, ha advocat per “simplificar l’exhaustiva i diversa legislació en matèria d’emergència per a operar de manera més àgil i eficient davant els desastres” i ha assenyalat que el Pla de prevenció, protecció i resposta davant catàstrofes naturals que prepara la Vicepresidència Segona “serà el centre de tota esta revisió legislativa i normativa que té com a objectiu millorar la capacitat i velocitat de reacció per a evitar les conseqüències davant futurs fenòmens adversos”.

Gan Pampols ha fet estes declaracions durant la seua compareixença, a petició pròpia, en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat en les Corts per a explicar l’informe de diagnòstic que servirà de base per a l’elaboració del Pla de recuperació ‘Endavant’.

El vicepresident segon ha indicat que el Pla de prevenció, protecció i resposta davant catàstrofes naturals durà a terme una revisió de l’exhaustiva legislació existent en l’actualitat en matèria d’emergències, que compren 56 normatives estatals i 36 autonòmiques, “la qual cosa constituïx una autèntica selva administrativa que és necessari simplificar”.

“Així mateix, este pla definirà nous procediments i establirà la incorporació de sistemes d’alertes definits, decisius, mesurables i interpretables amb claredat, perquè davant d’una emergència estiga clar què cal fer i no hi haja dubtes”, ha apuntat el vicepresident.

Gan Pampols ha assenyalat que el propòsit final d’esta iniciativa, així com del Pla de recuperació ‘Endavant’, que són els dos projectes en els quals es treballa des del seu departament, és “assegurar la recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana” després de la riuada que va tindre lloc el 29 d’octubre i “minimitzar riscos futurs derivats de fenòmens naturals o artificials adversos”.

Efectes de la riuada

Durant la seua compareixença, el vicepresident ha anat desgranant dades en les quals es posa de manifest que la riuada va afectar 306.000 persones que, en gran part, es van quedar sense electricitat i sense moltes infraestructures bàsiques (gas, telefonia, etcètera), així com 11.242 vivendes. També van resultar perjudicats els centres de salut de 42 municipis, 3 hospitals (Manises, Requena i la Ribera) i 8 centres de dia, entre altres.

La dana també va afectar 141.000 vehicles, dels quals aproximadament el 80 % van ser sinistre total, i va provocar que es generaren 2 milions de tones de ferralla, l’equivalent a la xifra que produïx la Comunitat Valenciana en un any.

Respecte al teixit productiu, a més dels danys per la parada de l’activitat i la destrucció d’actius i infraestructurals, el vicepresident ha explicat que de cara al futur, com a efecte de la destrucció provocada per la riuada, augmentarà la prima asseguradora per als negocis, es limitarà el seu accés a finançament per l’augment del risc i es patiran les conseqüències d’esta crisi reputacional.

“Ningú invertirà quantitats significatives en la zona, si no té la certitud que s’atallaran les causes que van produir esta situació”, ha assenyalat el vicepresident, “per això estem posant tot el nostre interés en el fet que la recuperació supose una millora de les condicions perquè el que ha passat no es repetisca”.

Gan Pampols ha animat també a explorar nous sectors productius “amb menys ús de mà d’obra i menys riscos associats a esdeveniments similars” i ha posat com a exemple que el Japó, que té experiència en estes catàstrofes, és una potència tecnològica en el món.

Impacte sobre el PIB

En total, l’informe de diagnòstic del Pla de recuperació ha calculat que l’impacte de la riuada arriba als 17.800 milions, una xifra que representa poc més de l’1 % del PIB anual d’Espanya, el 10  % del PIB de la Comunitat Valenciana i el 80% del pressupost de la Generalitat.

El diagnòstic de la riuada elaborat per la Vicepresidència segona s’ha centrat en cinc pilars bàsics: persones, amb especial atenció a les àrees de vivenda, sanitat i salut; infraestructures, en concret, de transport, sanitàries, educatives, de telecomunicacions, energia i cicle integral aigua; teixit productiu, principalment les àrees d’indústria, comerç, turisme, agricultura i ocupació; medi ambient i teixit social, atenent servicis socials, esport i cultura.

Causes de la catàstrofe

Gan Pampols ha explicat que la catàstrofe ambiental es va originar per una dana que va afectar part de la província amb registres de pluja històrics en la Comunitat Valenciana, que van marcar el màxim de pluja a Espanya per hora.

Esta situació es va agreujar pel context geogràfic, sociodemogràfic, així com per l’entorn de sistema de la zona, que van fer que la magnitud i les conseqüències de la tragèdia foren “descomunals”.

Així, ha assenyalat que el context geogràfic té tres elements determinants que han impactat en l’afecció sobre el territori: una serralada prelitoral amb gradients de pendent (1.000 metres de diferència de nivell en només 60 quilòmetres) que augmenten la velocitat i l’energia de l’aigua; l’antropització del sòl (ocupació i construccions) que reduïxen la seua capacitat d’absorció; i els incendis previs en la zona, que han suposat la crema d’11.000 hectàrees des de 2015 i que han provocat la disminució de la vegetació i, per tant, el descens de la capacitat de retenció de sòl i l’augment de l’energia cinegètica de l’aigua.

Així mateix, el vicepresident segon ha explicat que el context sociodemogràfic també ha tingut incidència. “L’alt creixement poblacional en una zona inundable i una alta concentració d’empreses, que incrementa l’exposició d’infraestructures i béns productius, han resultat determinants”.

Finalment, Gan Pampols s’ha referit a l’entorn de sistemes caracteritzat per una “insuficient inversió en projectes hidràulics, una escassa formació de la població davant situacions d’alarma i a la concatenació d’incidents en sistemes d’alerta, com la caiguda de les telecomunicacions”.

Confluència de factors

“El 29 d’octubre es va produir una intensa concentració de pluges en les capçaleres de rius i barrancs de la conca del Poio. La topografia de la zona va amplificar l’impacte de la dana, ja que gran part de les pluges es van concentrar per damunt dels 900 metres, i el desnivell va intensificar l’energia de l’aigua, que va arribar als 8 metres per segon, la qual cosa va derivar en el desbordament del barranc de Poio, així com d’altres confluents, inclosos el Pozalet, la Saleta, l’Horteta i el de Picassent, dins de la mateixa conca”, ha explicat Gan Pampols.

El vicepresident per a la Recuperació ha explicat que l’AVE i la pista de Silla van actuar alhora “com a catalitzador i reguarda d’aigua” agreujant la situació. “Si bé la pista de Silla va contindre l’avanç de la riuada, va empitjorar la inundació en el voral oest, ja que la capacitat limitada de drenatge de l’emmallat de transport no permetia el desallotjament d’aigua. Per la seua part, les vies de l’AVE es van convertir en una barrera de retenció que va impedir la circulació de l’aigua. Per això Sedaví es va inundar dos vegades”.

“Ningú va pensar que pogueren arribar a baixar 2.200 metres cúbics d’aigua per segon quan el màxim històric era 1.000 metres inferior. Però ací estem per a pensar el que ningú pensa i prevore el que ningú és capaç de prevore. Per això hem de millorar els mecanismes d’alarma i la coordinació d’agents d’implicats, per a evitar que unes conseqüències tan greus tornen a ocórrer”, ha assenyalat Gan Pampols.