Detalle nota de prensa

Un estudi encarregat per Labora, el Servici Valencià d’Ocupació i Formació, a la Universitat Jaume I (UJI) ha conclòs que per cada euro que Labora destina al programa de suport a les persones amb discapacitat s’obté un retorn de 5,9 euros.

Esta és una de les conclusions de l’estudi ‘Avaluació de les polítiques públiques del mercat laboral valencià’, realitzat en virtut del conveni que Labora manté amb la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i l’UJI. En concret, este estudi ha sigut completat per l’UJI i dirigit per Vicente Budí, professor de l’Àrea de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica d’esta universitat.

En l’estudi s’ha analitzat l’eficàcia de l’ajuda que Labora destina a ECONAP, una subvenció que permet que les empreses contracten persones amb discapacitat que estan en situació de treballar, perquè la seua inclusió en l’entorn laboral siga plena.

Així, l’estudi indica que Labora ha destinat al voltant de 538.000 euros i s’ha obtingut un retorn que s’ha xifrat en 3,1 milions d’euros que es distribuïxen entre el que representen les nòmines, la repercussió sobre els familiars i el que reben les empreses.

Les subvencions que Labora oferix van destinades a compensar els costos salarials, inclosa la cotització empresarial a la Seguretat Social del personal preparador laboral (propi de l’entitat beneficiària o contractat específicament per a l’actuació).

En el període analitzat per la Universitat, un total de 226 persones amb discapacitat han accedit a una ocupació en la Comunitat Valenciana. Es tractava, segons l’estudi, de “persones que no treballaven, que estaven aïllades de l’activitat econòmica i social”.

Així mateix, l’estudi destaca que els familiars de les persones treballadores amb diversitat funcional obtenen “una indubtable millora quant al fet que, durant el temps de treball del seu familiar acollit, queden alliberades per a dur a terme una altra activitat social, econòmica o de descans i oci”.

Segons el treball, l’ocupació amb suport és l’única pràctica que porta a la “inclusió plena” en una població que té, en la seua majoria, un grau de discapacitat cognitiva superior al 33 %, i, almenys la tercera part, superior al 66 %. Esta realitat fa que, en molts casos, la cura de la persona beneficiària, si no té un treball, estiga a càrrec d’un familiar que podria estar treballant a càrrec d’una persona externa a la família que rep una remuneració.