Detalle nota de prensa

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, i la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, presenten en les fires del llibre de Castelló de la Plana i València la reedició del llibre Helena Cortesina. Una cineasta pionera en España, escrit per la cineasta i crítica de cine Irene de Lucas Ramón.

El llibre es presenta en la carpa principal de la Fira del Llibre de Castelló de la Plana el dimarts 29 d’abril, a les 18:00 hores. Serà presentat per Irene Lucas i pel director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura, Luis Gosálbez, amb l’assistència de la delegada territorial de l’Institut Valencià de Cultura a Castelló, Núria Felip.

Així mateix, la presentació arribarà també a l’espai Vicent Andrés Estellés de la Fira del Llibre de València el dimecres 30 d’abril, a les 18:15 hores, de la mà d’Irene Lucas i el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Álvaro López-Jamar.

López-Jamar ha assenyalat que amb la reedició d’este llibre “tant l’IVC com la Mostra de València volen recordar una figura molt destacada de la cultura valenciana durant les primeres dècades del segle XX, que va ser també una de les grans pioneres del cine espanyol”.

“Per desgràcia, Helena Cortesina ha romàs en l’oblit durant molts anys, a pesar de ser la primera dona a dirigir i produir un llargmetratge a Espanya i una artista polifacètica, vitalista i incansable, que des de molt jove va triomfar en el teatre, la dansa i el cine”, ha afegit.

La nova edició inclou un llibret amb material promocional del llargmetratge Flor de España, la pel·lícula que va dirigir i va produir Cortesina en 1921. El llibret va ser trobat recentment per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana.

Amb portada del cèlebre cartellista valencià Luis Dubón, el llibret va ser imprés per l’empresa Sacadura Ltd, que va comprar els drets de distribució de la pel·lícula per a la regió de Llevant.

El llibret inclou un tractament detallat de l’argument, amb menció a noms de personatges i referències a intrigues i trames de la història que es desconeixien fins ara. També es reproduïxen una conversa dels protagonistes amb quatre línies de diàlegs dels cartons, ja que la pel·lícula era muda, i diverses imatges inèdites del film.

Així mateix, en este fullet promocional figuren un fragment d’un article de premsa d’El Mercantil Valenciano i una entrevista amb José María Granada, guionista de la pel·lícula.

Sobre Flor de España, Irene de Lucas ha recordat que “les actrius productores no sempre dirigien, però ella s’atrevix a fer-ho i, a més, protagonitza el film. En la nostra investigació hem descobert que la pel·lícula es va estrenar primer a Cuba en 1922 i a Puerto Rico en 1923. Després va estar en cartell sis anys a Espanya i això va ajudar a aconseguir el seu objectiu: Cortesina va entrar en el circuit teatral com a actriu gràcies al reconeixement que li va donar esta cinta”.

Una biografia apassionant

Elena Cortés Altabas, més coneguda com a Helena Cortesina (València, 17 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 7 de març de 1984), va ser ballarina, actriu de cine i teatre, empresària teatral i una de les primeres directores i productores de cine espanyoles. Dona molt avançada per a la seua època, va ser també model de Sorolla i amiga de Federico García Lorca i d’altres autors de la generació del 27.

Va debutar en la dansa amb només tretze anys, va protagonitzar el seu primer film i va crear la seua pròpia productora de cine amb 17. En la primavera de 1921 va produir, va dirigir i va protagonitzar la seua primera i única pel·lícula com a cineasta, Flor de España, amb díhuit anys acabats de fer.

Professional ambiciosa, audaç i resolutiva, Cortesina va ser una artista completa que va prendre les regnes de la seua carrera i va saber imposar la seua personalitat i les seues ambicions artístiques en un món predominantment masculí. Una dona alliberada i excepcionalment independent per a la seua època, de fermes conviccions republicanes sobre els drets de les dones, la seua llibertat i la seua igualtat.

Sobre la figura de la cineasta valenciana, Irene de Lucas ha assenyalat que Cortesina “és una persona especialment moderna per a l’època. Per exemple, mai es va casar a pesar que va tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cine, directora i productora”.

“Per si no fora suficient, crea dos empreses teatrals. El més sorprenent és esta audàcia i la seua capacitat de reinventar-se en un context molt complicat. Durant la Guerra Civil mor la seua primera filla, marxa a l’exili embarassada i aconseguix, a pesar de tot, que la seua carrera no deixe de créixer”, ha prosseguit.

Sobre l’autora

Irene de Lucas Ramón és llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València. Directora i guionista de cine, ha sigut premiada en festivals nacionals i internacionals pels seus curtmetratges Le Jeu de Dames (2008) i La Marelle (2012).

Ha participat en l’organització de diversos festivals de cine i ha cobert l’edició d’altres per a diferents publicacions.

És autora de nombrosos articles d’anàlisi cinematogràfica en revistes especialitzades i col·labora regularment en els monogràfics de les revistes Shangrila i Solaris. Entre els seus llibres figuren Los Olvidados. La violencia de los excluidos (2008) i Alice Guy en el origen del cine (2011).