Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat l’exposició ‘Santiago Ydáñez. Villa di Livia’, que podrà visitar-se en la sala d’exposicions temporals del centre fins al pròxim 31 d’agost.

La mostra constituïx la primera presentació a Espanya de la instal·lació completa que l’artista Santiago Ydáñez va fer en 2017 durant la seua estada en la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma, amb la seua interpretació que reelabora els antics frescos de la sala hipogea de la Casa de Lívia a Roma, descoberts en 1863.

Estos frescos, una de les representacions de pintura mural més evocadores de l’època romana i l’exemple més antic de pintura botànica romana que es coneix, van ser realitzats per a Lívia Drusil·la, esposa de l’emperador August, i es van retirar de la seua ubicació original en 1951. En l’actualitat es conserven en el Palazzo Massimo, seu del Museu Nazionale Romano.

La presentació ha sigut realitzada per la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, que han estat acompanyats pel mateix Ydáñez.

Pilar Tébar ha destacat que esta exposició “aferma els llaços del Museu amb la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma”. La secretària autonòmica ha recordat que “la col·laboració institucional va començar en 2023 amb l’esplèndida exposició ‘L’empremta de Roma’” i ha subratllat que amb l’obra de Ydáñez “un fragment de Roma habita hui en el centre de València”.

Per la seua part, Pablo González Tornel ha assenyalat que Villa di Livia “és una mostra del geni creador de Santiago Ydáñez”. El director ha incidit en què la vocació del Museu “és indagar en la pervivència del llenguatge clàssic de la pintura en el món contemporani” i ha subratllat que “Roma i València solquen hui el Mediterrani per a unir-se en el Belles Arts”.

Prenent com a punt de partida els frescos del jardí de la Vila de Lívia, Ydáñez reinterpreta en la seua instal·lació l’idíl·lic escenari natural representat des d’una perspectiva íntima i poètica, més enllà del merament arqueològic o decoratiu.

La peça presenta un jardí reinventat, a on la vegetació mediterrània es pobla amb aus que no pertanyen al repertori romà clàssic, sinó a l’imaginari personal de l’artista: els primers ocells que va dibuixar en la seua infància, en el seu afany de classificar-los amb una mirada curiosa i no artística, ressorgixen ací com a símbol de memòria, d’origen, de puresa.

Enmig del fullatge, una figura femenina rossa, melancòlica, s’inserix en l’escena com una presència que evoca la pèrdua de la innocència. Esta figura, vinculada simbòlicament al trauma col·lectiu europeu (la Segona Guerra Mundial, el genocidi, el racisme del nazisme), actua com una frontissa entre els dos mons que l’artista vol unir: el pes de la història centreeuropea i la sensualitat vitalista del Mediterrani.

La instal·lació s’acompanya en esta ocasió per un singular cap d’Agripina Minor, fragment d’una escultura romana en marbre de mitjan segle I dC, pertanyent als fons del Museu de Belles Arts de València, i per dos pintures del mateix Ydáñez: Lívia Drusila, oli sobre lli de 2024, i Xicoteta Lívia, realitzada en 2023 i donada per l’artista al Museu de Belles Arts de València.

Santiago Ydáñez

Nascut en 1967 a Puente de Génave (Jaén), Santiago Ydáñez és un dels pintors espanyols més destacats de les dos últimes dècades, tant a escala nacional com internacional.

Conegut per la seua tècnica de pintura expressionista, caracteritzada per brotxades àmplies i dinàmiques, i un maneig audaç de la matèria, les obres de Ydáñez solen tindre un caràcter visceral i immediat, reflectint una energia crua i una emotivitat intensa.

La seua particular manera d’abordar la pintura figurativa des del gestual i el fotogràfic a l’uníson, l’ha fet ser posseïdor d’un llenguatge propi que evoluciona constantment.

Les seues obres han sigut exhibides en galeries i museus de renom, incloent el CAC de Màlaga, Villa di Livia (Roma), Whitebox Art Center (Pequín), Museo Lázaro Galdiano (Madrid), Dillon Gallery (Nova York), CAAM (Gran Canària), Fundación Chirivella Soriano (València), Künstlerhaus Bethanien (Berlín), Galeria S.E. (Bergen), Institut Cervantes (Palerm), BASF Kulturhaus (Schwarzheide, Alemanya), Ge Galería (Monterrey, Mèxic), entre altres.

Ha rebut importants distincions, entre altres, el Premi de Pintura ABC en 2002 i Premi de Pintura Generació 2002 de Caja Madrid, la Beca del Col·legi d’Espanya a París del Ministeri de Cultura en 2001, la Beca de la Fundación Marcelino Botín en 1998, la Beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma en 2016 i el 33 Premi de Pintura BMW en 2018.