Detalle nota de prensa

La direcció del Festival Internacional de Cine de València Cinema Jove, organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha presentat les seues seccions competitives de llargmetratges, curtmetratges, sèries i pel·lícules dedicades a narratives experimentals. Esta selecció aglutina mirades jóvens compromeses amb el present i el futur.

La presentació s’ha celebrat a València amb la participació de Carlos Madrid, director del certamen, acompanyat de Carla Ayala, seleccionadora de curts de Cinema Jove, i María Albiñana, coordinadora de la secció de sèries del festival, i amb l’assistència del director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Luis Gosálbez.

Sobre els llargmetratges a competició, Carlos Madrid ha assenyalat que la selecció “no només és testimoni de la diversitat de mirades al present de la joventut, és també partícip d’estes, ja que dona espai i, sobretot, valor a propostes que narren les seues inquietuds i els reptes que afronten en el seu present”.

Per a Ayala, entre els curtmetratges a competició, destaca la presència valenciana. “Enguany comptem amb diverses produccions valencianes, i, a més de l’orgull que sentim programant audiovisual autòcton, la secció oficial de Cinema Jove d’enguany també destaca per la qualitat i la varietat de temes i formats. La crítica social, la nostàlgia pels paradisos perduts o els coming of age amb sabor mediterrani es colen en relats coloristes i amb estil propi”.

Llargs sobre alliberament i autodescobriment

Enguany, la secció oficial de llargmetratges manté una programació centrada en les veus i mirades jóvens que mostren diferents processos d’aprenentatge, maduració, autodescobriment i alliberament que jóvens de qualsevol racó del món experimenten en els seus respectius contextos.

És el cas de Tiger’s Pond, de Natesh Hegde, la història d’una adolescent que, després de ser agredida sexualment, descobrix les intrigues polítiques del seu llogaret per a silenciar-la. Va tindre la seua première en la Berlinale i va guanyar la menció especial del jurat presidit per Emir Kusturica en l’Spirit of Fire Festival.

Sobre jóvens que es busquen a si mateixos i el seu lloc en el món també hi haurà The Botanist, de Jing Yi, que seguix les aventures d’un xiquet kazakh que troba consol en la companyia de les plantes; i That Summer in Paris, de Valentine Cadic, que conta la història d’autodescobriment de Blandine, una jove que arriba des de Normandia per a vore les competicions de natació dels Jocs Olímpics de París de 2024.

El primer llargmetratge de Jing Yi es va emportar el gran premi del jurat a la millor pel·lícula en la secció Generation KPlus de la Berlinale, i la pel·lícula de Cadic ha estat en el BAFICI, en la secció Perspectives de la Berlinale i en el San Francisco International Film Festival.

Altres relats busquen la connexió afectiva i l’empatia perduda en un món hostil. És el cas de Honeymoon, de la realitzadora ucraïnesa Zhanna Ozirna, que narra la història d’una parella que acaba de comprar un pis en un poble prop de Kíiv quan les tropes russes comencen a bombardejar el lloc. Una cinta que va meréixer el Premi The Sofia City of Film Award per a jóvens realitzadors.

També Fwends, de Sophie Somerville, sobre dos velles amigues que reconnecten durant un cap de setmana, una història cosmopolita i tendra que va sorprendre en el Fòrum de la Berlinale, a on va guanyar el Caligari Film Prize 2025. Bunnylovr, de Katarina Zhu, narra l’intent d’una cam girl per eixir d’una relació tòxica, al mateix temps que reconstruïx el vincle amb el seu pare a punt de morir.

La secció oficial es revela com un mostrari de la necessitat d’alliberament d’una joventut que busca validar les seues autèntiques voluntats. És el que ocorre amb Montages of a Modern Motherhood, de la honkonguesa Oliver Siu Kuen Chan, sobre el dia a dia d’una mare d’un primer fill. Un llargmetratge que va estar en els festivals de Tòquio i Busan, a més d’haver sigut nominada als Hong Kong Film Awards 2025.

El mateix ocorre amb Bad Girl, de Varsha Bharath, que presenta Ramya, una jove braman que intentarà trobar l’home ideal malgrat les lleis morals i tradicions familiars que la constrenyen. Un llargmetratge que va guanyar el Premi NETPAC en el festival de Rotterdam.
 
Sense oblidar el film canadenc Measures for a Funeral, de Sofia Bohdanowicz, sobre una estudiant obsessionada amb una violinista oblidada. Una cinta que ha passat per les seccions oficials de Toronto, BAFICI, Istanbul Film Festival i Vancouver International Film Festival, entre d’altres.

Curts destacats

Com a referent en el panorama audiovisual europeu per a cineastes menors de 40, en Cinema Jove ocupen un lloc privilegiat les històries en format curt. Entre estos destaquen diversos curts portuguesos, com l’animat It Shouldn’t Rain Tomorrow, de Maria Trigo Teixeira; Bad for a Moment, de Daniel Soares, menció especial en el Festival de Canes, i Percebes, d’Alexandra Ramires i Laura Gonçalves, que va resultar guanyadora del premi al millor curtmetratge en el passat Festival d’Annecy.

De França, per la seua banda, arriben pel·lícules com Devenir Fantôme, de Marion Le Taillandier, seleccionat en el festival de curtmetratges de Pantin; After the very end, de Miriam Furniss-Yacoubi, seleccionat a Clermont, i Blanche, de Joanne Rakotoarisoa, també collita d’este festival i seleccionat en el Thessaloniki International Short Film Festival.

Entre els curts espanyols, cal destacar la presència de cinc valencians que “són una bona mostra del talent d’ací, però també són la prova que els curts no són sempre el germà xicotet dels llargs, sinó un format narratiu en si mateix que mereix ocupar el seu lloc”, en paraules de Carla Ayala, seleccionadora de curtmetratges del festival.

Com a exemple, enguany, cineastes com Guillermo Polo estrenen mundialment curts com Videoclub 2001, després d’inaugurar Cinema Jove amb llargs com Lo carga el diablo. També tornen David Gaspar, amb la comèdia 13 gatos; i Alba Just, amb Lleó. De la resta de l’estat es podran vore peces com el primer curtmetratge de l’artista Rocío Quillahuaman, una obra d’animació titulada Puriykachay, desenrotllada en la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma.

La collita d’enguany inclou una obra que va participar en la Quinzena de Realitzadors de Canes, The Body, de l’australiana Louris van de Geer.

Els cineastes valencians Guillermo Polo, David Gaspar, Sandra Mora i Carolina Gómez han acudit a l’acte per a donar més detalls sobre estos curtmetratges, que tindran la seua estrena en Cinema Jove.

Sèries en primícia

En la secció oficial a competició de sèries també destaca la internacionalitat. Enguany trobem sèries com Oxygen masks will (not) drop automatically, de Marcelo Gomes, sobre l’epidèmia de VIH al Brasil; la sèrie grega Maria: the unknown Callas, protagonitzada per l’actriu Cleopatra Eleftheriadou en el paper de la famosa soprano; la iraniana At the end of the night, sobre el procés de separació d’una parella a Teheran; la neozelandesa N00b, un drama adolescent, o la canadenca My dead mom, sobre una jove incapaç de viure la seua vida perquè continua escoltant la seua mare fins i tot després de morta.

Amb participació espanyola val la pena destacar Primeras, sèrie d’animació nominada als Premis Quirino que narra la història de la història de tretze dones pioneres en àmbits reservats fins llavors als hòmens, així com Perdiendo el juicio, drama judicial protagonitzat per Elena Rivera i dirigit per Pablo Guerrero, María Togores i Jaime Olías per a Atresmedia.

A més de la presentació del thriller ambientat a Menorca i en gran part rodat a València, Favàritx, sobre una inspectora que caça un assassí en sèrie que simula els seus crims com si foren suïcidis. Una sèrie creada per Lluís Illescas Medina i distribuïda per HBO Max.

Narratives experimentals

També torna la secció dedicada a nous llenguatges de l’audiovisual i narratives experimentals, en els quals enguany sobreïxen, com a temàtiques vertebrals, l’educació, la reivindicació rural i la memòria històrica, col·lectiva i íntima.

Entorn de la memòria giren Luna, que recorre la història de la família del director, Pablo Casanueva, travessada per la barbàrie i l’extermini, així com Te separas mucho, documental en el qual Paula Veleiro López reflexiona sobre el duel emocional de dos relacions separades per trenta anys de diferència. Per la seua banda, Grup natural, de Nina Solà, retrata un model educatiu alternatiu des del punt de vista dels seus protagonistes, i Corre o vento rescata la història de resistència d’un llogaret gallec anomenat Vilar do Courel.