Detalle nota de prensa

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘37ilustresx37ilustrados’, un recorregut per les grans figures de la pintura valenciana que van marcar la renovació pictòrica, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, de la mà de 37 il·lustradors valencians.

El director gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, ha presentat la mostra que es podrà vore fins al 21 de setembre en la Sala Contraforts del CCCC, acompanyat pels comissaris de l’exposició, Catalina Martín Lloris i MacDiego, i alguns dels artistes representats en la mostra.

Des de la pintura realista d’Antoni Muñoz i Degraín, Ignasi i Josep Pinazo o Joaquim Sorolla fins a l’art crític de Joan Genovés, Joan Cardells, Ana Peters o Joan Antoni Toledo, passant per la renovació de Josep Renau, Manuela Ballester o Jacinta Gil, esta exposició és un homenatge de reconeguts il·lustradors valencians als grans exponents de l’art que, des de València, van participar en la gestació i l’evolució de l’art modern.

L’exposició establix un pont entre passat i present amb una perspectiva doble, històrica i artística, que, d’una banda, busca recuperar la memòria d’estos pintors valencians, i, d’altra banda, endinsar-se en la riquesa del procés creatiu i en l’estètica de la il·lustració actual.

Segons Bugeda, “les il·lustracions inclouen trets de la personalitat dels pintors o de la seua manera de treballar, les seues temàtiques o les seues influències, una fórmula atractiva i dinàmica d’explicar qui van ser els autors, per exemple, d’alguns dels quadros que ací mateix, en el Centre del Carme, podem gaudir gràcies a la Col·lecció Carmen Thyssen que s’exhibix en la Sala Carlos Pérez”.

“D’esta manera, els paisatges costumistes de Muñoz Degraín, Pinazo o Benlliure, les marines de Sorolla o Emili Sala, l’experimentació d’Hernández Mompó, dialoguen amb les biografies il·lustrades dels seus autors. Una manera d’explicar l’art valencià a les noves generacions, des de la mirada dels artistes contemporanis”, ha matisat.

Bugeda ha destacat que esta nova mostra col·lectiva “s’unix a l’exposició ‘Coses que fan CLAC’. Els 37 artistes seleccionats són de la Comunitat Valenciana, i més de la mitat d’ells, afectats per la riuada del mes d’octubre de 2024, tot això amb la intenció de donar suport a la reconstrucció del sector artístic i especialment d’ajudar els artistes”.

D’altra banda, la comissària de la mostra, Catalina Martín, ha explicat que l’exposició “s’acosta a un moment de la història de l’art significatiu com és l’entrada de la modernitat i proposa un diàleg visual dels il·lustradors amb els artistes que retraten, reinterpretant el seu llegat des de la sensibilitat i els codis gràfics actuals”.

Per a fer-ho, han tingut en compte la identitat, la cultura, les emocions, la sensibilitat i la seua particular manera de percebre la realitat. Es tracta de professionals de la il·lustració procedents de camps tan diversos com la premsa, l’edició, la pintura mural o el còmic.

La comissària ha destacat, així mateix, “la varietat d’estils inconfusibles i particulars, com la línia clara, el realisme o el caricaturesc, retratant la seua visió única buscant captar l’essència d’individu més enllà de la seua personalíssima representació”.

Per la seua banda, MacDiego ha afegit que alguns d’ells “s’han inspirat seguint l’estètica de l’autor i hi ha qui s’ha emportat l’autor al seu estil”, deixant vore també la personalitat de l’il·lustrador, que cobra protagonisme. Així, l’exposició, no exempta del sentit de l’humor d’alguns il·lustradors, permet imaginar com seria Josep Pinazo en una vinyeta d’Ortifus, un Emili Sala culturista, obra de Puchalski o descobrir el caràcter transgressor de Jacinta Gil en l’obra de Nápol.

Il·lustradors/pintors

L’exposició oferix un recorregut cronològic des de la pintura del realisme amb Eva Delaserra retratant Muñoz Degraín; Cento Yuste a Ignasi Pinazo; Víctor Puchalsky a Emili Sala; Boke Bazán a Josep Benlliure i Gil; Emma Such a Cecili Pla; Ferran Brooks a Joaquim Sorolla; Sara de la Mora a Francesc Pons i Arnau; Álex DG a Manuel Benedito; Inma Carpena a Ricard Verde i Rubio; Ortifus a Josep Pinazo; Diego Mir a Salvador Tuset; Carles Tarazona retrata Emili Varela; Paloma Lapalo a Joan Baptista Porcar; Adrián Bonilla a Arturo Ballester; Pedro Oyarbide a Maria Sorolla, i Paco Roca a José Segrelles.

La primera renovació s’explica de la mà de Mar Silvestre i la seua il·lustració sobre Pedro de Valencia; Sento Llobell retrata Genaro Lahuerta; Mique Beltrán a Josep Renau; Vicente Perpiñá a Manuela Ballester, i Paula Costas a Amparo Segarra.

Els protagonistes de la gran renovació apareixen retratats per M.A. Giner Bou, que il·lustra Francisco Lozano; Elías Taño a Manolo Gil; Nápol a Jacinta Gil Roncalés; Savage Joys a Francisco Sebastián; la pintura no figurativa de la mà de Steven Scicluna, que reinterpreta Salvador Soria; Canya a Eusebi Sempere; Rafa Fonteriz a Hernández Mompó; Lluïsa Panella a Joaquim Michavila; Iván García Aguado a Andreu Alfaro; Ariadna González a Andrés Cillero, i Claudia Contador il·lustra Anzo.

Finalment, la pintura crítica s’explica a través de les il·lustracions de José Santaeulalia a Joan Genovés; Silvia López a Ana Peters Ivert; Beatriz Adela a Rafael Solbes; Jordi Gamón a Joan Antoni Toledo; Gonzalo Mora a Jorge Ballester i Txemacantropus a Joan Cardells.