Detalle nota de prensa

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha reactivat l’Observatori de la Bretxa Digital per a definir noves línies d’investigació que contribuïsquen a posar fre a les desigualtats tecnològiques i garantisquen la transformació digital equitativa de la societat valenciana.

La consellera Marián Cano ha presidit una nova reunió del ple d’este òrgan de caràcter col·legiat, la primera des de 2022, que té la missió de fer costat a la Direcció General d’Innovació en la planificació, l’estudi i l’anàlisi de l’entorn i la realitat socioeconòmica de la Comunitat Valenciana en esta matèria.

La titular d’Innovació ha subratllat la importància d’este “fòrum de participació” per a impulsar de manera compartida entre l’Administració pública, els agents socials i la societat civil la planificació estratègica de les polítiques públiques que permeten fer front a esta bretxa.

“L’Observatori ens brinda una visió clara d’on estem i cap a on hem de dirigir-nos. Ens recorda que la digitalització ha de ser un dret, no un luxe”, ha precisat Marián Cano, que ha apel·lat també a la “responsabilitat col·lectiva” per a combatre de manera coordinada les desigualtats existents en l’accés a les noves tecnologies. “Una societat que deixa els seus ciutadans arrere en l’accés digital, els deixa arrere en el progrés”, ha afegit.

La sessió, que ha tingut lloc en les instal·lacions de la Conselleria en el port d’Alacant, ha permés renovar la composició de l’Observatori, així com repassar les actuacions que ha desenrotllat en els últims exercicis la Xarxa de Càtedres de Bretxa Digital, en la qual participen les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana.

Esta xarxa, que compta amb el suport econòmic de la Conselleria d’Innovació, té entre els seus objectius analitzar la bretxa digital des de diferents perspectives, realitzar estudis i activitats que potencien el coneixement sobre les causes i conseqüències de l’exclusió tecnològica, així com proposar solucions a cada tipus de bretxa digital.

Accions i estudis

D’esta manera, la Càtedra de la Universitat d’Alacant (UA), que analitza l’impacte de la bretxa digital en les persones majors, ha exposat els resultats d’un estudi en el qual han avaluat les barreres que dificulten l’accés d’este col·lectiu als tràmits digitals. La Càtedra de Bretxa Generacional proposa a les administracions públiques una sèrie de recomanacions per a millorar la navegació de les seues pàgines webs i adaptar-les a les necessitats de la població sènior.

Impulsar la difusió de l’app GVA+Salut i explorar els usos que realitzen els usuaris de les àrees rurals és l’objectiu del projecte que ha presentat la Càtedra de Bretxa Digital i Territori, que depén de la Universitat Jaume I de Castelló. Un treball que no només ha permés identificar les potencialitats i carències d’este tipus d’aplicacions per a dispositius mòbils, sinó que ha obert noves vies de col·laboració amb la Conselleria de Sanitat.

La Universitat Miguel Hernández (UMH), per mitjà de la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC, ha analitzat l’opinió de pares i mares entorn de les regulacions legislatives de l’ús de xarxes socials i videojocs per a menors, les restriccions de dispositius mòbils en les escoles i les estratègies parentals per a regular l’ús de pantalles en la llar. Així, tres de cada quatre progenitors coincidixen que l’edat mínima per a l’ús de les xarxes socials ha d’establir-se en els 16 anys.

La creació d’exposicions en el metavers accessibles per a persones amb discapacitats visuals, auditives, motores o cognitives s’erigix en el repte que ha afrontat la Càtedra de Bretxa Digital i Discapacitat, dependent de la Universitat Politècnica de València (UPV). Més enllà d’evidenciar les deficiències d’algunes de les plataformes de metavers ja existents, s’ha demostrat la viabilitat de produir experiències virtuals inclusives, segons han manifestat els seus responsables en el ple.

Finalment, la Càtedra de Bretxa Digital de Gènere, de la Universitat de València (UV), ha dut a terme un taller formatiu per a dones amb un perfil professional d’accés júnior amb la finalitat de potenciar les seues habilitats de lideratge i comunicació. Els seus promotors han posat l’accent en l’èxit d’una acció la demanda de la qual va triplicar l’oferta de places disponibles.