Detalle nota de prensa

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Blanca de la Torre, han presentat la programació expositiva del museu per al segon semestre de l’any 2025 que aposta per figures internacionals, com l’estatunidenca Kara Walker o la fotògrafa Cristina García Rodero, així com dona suport a la creació de jóvens valencians en el programa Art i Context i revisa moments històrics des del present a través d’un projecte d’investigació sobre l’art normatiu valencià.

El pròxim semestre l’IVAM Centre Julio González inaugurarà un total de set exposicions d’una “programació híbrida”, en paraules de la secretària autonòmica de Cultura. “En línia amb una transició continuista es mantenen les exposicions proposades per l’anterior direcció, però també es plantegen noves propostes”, ha assenyalat. 

Pilar Tébar ha destacat la varietat de llenguatges artístics i temàtiques de les exposicions, la col·laboració amb altres museus i institucions i l’aposta per l’art i els artistes del context valencià com a característiques d’esta nova programació. “Vull destacar el suport clar i permanent de la Conselleria de Cultura a l’IVAM perquè este museu continue en el podi de les institucions culturals més importants de la Comunitat Valenciana en 2025”, ha manifestat. 

Així mateix, Tébar ha agraït la generositat de Javier Romero i Michael Jenkins, que van donar la seua col·lecció al MACA, a la qual pertanyen les obres de Kara Walker.

Per la seua part, la directora de l’IVAM també ha assenyalat com a línia essencial l’atenció a la col·lecció del museu, “que ha de ser l’element fonamental que definix l’IVAM”. Així, en 2025 hi haurà dos projectes clau que proposaran noves lectures sobre els fons: ‘Escena II. Latències’ i ‘Habitar les ombres’, que se sumen a les exposicions sobre Julio González i Ignasi Pinazo. 

Noves exposicions

Entre les noves propostes de la directora, Blanca de la Torre, destaquen dos exposicions que s’inauguren el 25 de setembre i s’emmarquen amb un mateix paraigua. La primera està dedicada a Kara Walker, “una de les artistes internacionals més destacades de la seua generació que aborda en les seues obres qüestions socials com l’esclavitud, el sexe o la injustícia social”, ha subratllat.

La seua senya d’identitat són les siluetes negres de paper retallat que l’artista trasllada a diferents formats. Després de la seua exhibició en el MACA d’Alacant, ‘Kara Walker. Burning Village’ recalarà en l’IVAM amb 44 peces que inclouen algun dels seus gravats més significatius, així com algunes de les seues escultures, dibuixos, llibres d’artista i un dels seus vídeos recents.

La mostra anterior servix com a punt de partida per a ‘Habitar les ombres’, una exposició col·lectiva “en la qual el blanc i negre actua com a vehicle poètic per a reflexionar sobre la memòria, els silencis, els espectres que habiten el quotidià i el polític, amb obres de les col·leccions de l’IVAM i el MACA”, ha anunciat Blanca de la Torre. 

‘Habitar les ombres’ reunirà artistes de reconeguda trajectòria com Louise Bourgeois, Carmen Calvo, Cindy Sherman, Douglas Gordon, Joseph Beuys, Lucebert, Graciela Iturbide, Hiroshi Sugimoto, Natividad Navalón, Miquel Navarro o Eulalia Valldosera, entre molts altres. “En les dos exposicions d’este projecte es compta amb la col·laboració indispensable de la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero”, va subratllar la directora del museu.

Realçar la col·lecció

En orde cronològic, la primera mostra que inaugura l’IVAM és ‘Escena II. Latències’, el pròxim 3 de juliol, que compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. “Es tracta de la segona entrega d’un projecte que pretén posar en escena la col·lecció de l’IVAM des d’una mirada processual, sensible i oberta”, ha assenyalat la directora del centre. 

L’exposició reunix pràctiques diverses d’artistes com Claude Cahun, Pepe Espaliu, Fischli and Weiss, Ángeles Marco, Xisco Mensua, Zanele Muholi, Juan Muñoz, Bruce Nauman, Ana Penyas, Robert Rauschenberg, Guillermo Ros, Richard Serra, així com documents i materials del departament de Registre de l’IVAM.

Dones artistes

Un nom fonamental que ocuparà les sales de l’IVAM a partir del 8 de novembre serà la fotògrafa Cristina García Rodero, Premi Nacional de Fotografia en 1996, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts en 2005 i Medalla d’Or al Mèrit en el Treball en 2014, entre moltes altres distincions.

“L’IVAM acollirà l’exposició ‘Espanya oculta’, un projecte de llarg recorregut amb el qual la fotògrafa va documentar festes, cerimònies, ritus, tradicions i formes de vida de nombrosos pobles del país al llarg de més de 15 anys, des de 1973 fins a 1989”, ha explicat De la Torre. L’exposició, que ha itinerat per diverses institucions, arribarà a l’IVAM en novembre a on s’exposarà la sèrie completa de 152 fotografies.

Una altra dona serà l’encarregada de tancar la programació anual amb la proposta ‘Entre el profund i el distant’, un projecte específic d’Andrea Canepa per a la galeria 6 que pren el mateix espai com a punt de partida per a articular tant conceptualment com formalment l’exposició. Se centra en la particularitat de les dos plantes connectades per una escala, per a construir una narrativa que es desplega en dos instal·lacions, una en cada planta, vinculades a través d’una intervenció en l’escala. 

Art valencià

Els noms internacionals no restaran importància a l’atenció que l’IVAM presta al context regional i local. “El treball entorn de la comunitat local està íntimament relacionat amb la projecció internacional, que repercutix de manera directa en el teixit local, la qual cosa permet concebre la idea d’un entorn globalitzat com a comunitari”, ha subratllat Blanca de la Torre. 

En esta línia, l’IVAM continuarà apostant per l’art valencià amb ‘Art i Context’, un programa que dona visibilitat a noves veus vinculades al context valencià i que busca desenrotllar un projecte que vaja més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes jóvens en l’IVAM. “Es tracta de treballar amb els autors per a dissenyar un programa conjunt de dos anys des de les seues pràctiques pròpies i des de la idea d’un context connectat”, ha puntualitzat De la Torre. 

Esta segona edició del programa ha acompanyat al llarg de dos anys de treball a Sandra Mar, Juan de Dios Morenilla, Pablo Bolumar, Bella Báguena, Marco Henri i Gema Quiles, artistes que desenrotllen la seua labor creativa des de diferents eixos. Els seus treballs conclouen, d’alguna manera, en esta exposició que està concebuda com un exercici més dins de les obertures públiques del programa.  

La galeria 4 acollirà un projecte clau en la programació del curs ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu (1947-1959)’ que revisitarà l’art valencià entre 1947 i 1960. “Vista l’absència d’estudis sobre este període, l’anterior direcció de l’IVAM va vore la necessitat de dur a terme esta exposició que tracta de llançar llum sobre un període històric al qual la museografia de l’art valencià del segle XX ha prestat escassa atenció”, ha afirmat la directora. 

Durant la immediata postguerra, i amb la major part de la intel·lectualitat artística valenciana en l’exili, en l’àmbit de les arts plàstiques es va imposar la tornada a l’academicisme i a l’historicisme. No obstant això, diferents agrupacions de jóvens artistes van ser capaços d’introduir a València xicotetes clivelles en el sistema, com van ser el Grupo Z (1947-1950), el grup Los 7 (1948-1954), i més tard el Grupo Parpalló (1956-1961). L’exposició reunirà 200 obres d’este període. 

Aposta per la música i el cine

La directora ha recordat que el mes de setembre presentarà una programació sòlida i àmplia de públics i educació en la qual “tant el cine com la música, i el món del sonor, tindran un espai regular i per a tota classe de públics”. A més, amb l’ànim de recuperar la idea fundacional de l’IVAM com a institut, “donarem pas a noves línies de formació per a públics interessats en el cinematogràfic o la curadoria d’exposicions i mediació de projectes”.