Visor detalle nota de prensa

Educació, Cultura i Universitats
UN ANY DES DE LA SEUA APROVACIÓ

Rovira afirma que la Llei de llibertat educativa “ha recuperat drets de les famílies i ha posat fi al model d’immersió lingüística en els centres educatius”

29/06/2025
  • La norma ha començat a implantar-se al llarg del curs 24-25 i s’aplicarà íntegrament en el curs 25-26, en el qual ja s’implantarà en els centres l’elecció de la llengua base per part de les famílies
  • Transcorregut el primer any, la Conselleria ha expedit 85.000 certificats automàtics de valencià, amb els quals es reconeix l’esforç i l’estudi de la llengua

El conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha afirmat que la Llei de llibertat educativa “ha recuperat drets de les famílies i ha posat fi al model d’immersió lingüística en els centres educatius”.

El 27 de juny de 2025 es va complir un any des que les Corts va aprovar la Llei 1/2024, per la qual es regula la llibertat educativa. “Esta llei ha donat llibertat a les famílies per a triar lliurement la llengua principal en l’educació dels seus fills, ha permés que els menors puguen cursar les primeres ensenyances en la seua llengua habitual o llengua base —tal com arreplegava la Llei d’ús— i permetrà un model lingüístic plural en els centres educatius, amb una convivència de castellà i valencià, que és el reflex de la societat valenciana”, ha assenyalat.

La Conselleria d’Educació ha anat desplegant la llei, que ha començat a aplicar-se al llarg del curs acadèmic que acaba de concloure i que s’aplicarà íntegrament en el curs 2025-2026, en el qual ja s’implantarà en els centres l’elecció de la llengua base per part de les famílies. “Estem davant d’un model equilibrat que establix la proporció vehicular en valencià, castellà i anglés”, ha indicat.

Rovira ha recordat que una de les primeres mesures de la Llei de llibertat educativa va ser deixar sense efecte “els programes d’immersió lingüística autoritzats per l’anterior Govern del Botànic en 221 centres, en els quals, fins a la finalització del curs 2023-2024, es posposava la presència del castellà com a llengua vehicular fins a l’Educació Primària”.

“En compliment de la Llei de llibertat educativa, a partir de l’inici del curs escolar 2024-2025, tots estos programes es van adequar de manera que quedara garantida la impartició d’un mínim del 25 % del temps lectiu en cada una de les dos llengües cooficials en la Comunitat Valenciana”, ha explicat.

Certificats de valencià

Així mateix, el conseller ha recordat que una de les mesures de la llei amb més impacte ha sigut el reconeixement i la certificació dels coneixements de valencià de l’alumnat per estudis reglats previs.

“Amb estos certificats es reconeix l’esforç i l’estudi del valencià, i especialment es considera un incentiu perquè l’alumnat resident en municipis de predomini lingüístic castellà no sol·licite l’exempció de l’avaluació i qualificació del valencià”, ha manifestat.

A més, esta regulació legal equipara l’alumnat valencià amb el d’altres comunitats autònomes amb llengües oficials que ja tenien prèviament establits estos reconeixements.

La sol·licitud i l’expedició dels certificats va començar l’1 d’octubre de 2024, mitjançant un procediment telemàtic senzill. Transcorregut el primer any de la llei, el balanç és de 85.000 certificats expedits.

Així mateix, la llei preveu que la tramitació dels certificats puga efectuar-se des dels centres educatius. Per este motiu, l’alumnat que ha finalitzat els seus estudis este curs 24/25 no haurà de fer cap tràmit, ja que l’expedició es farà d’ofici i serà la direcció dels centres educatius els qui, a través del sistema ITACA, generaran el certificat mitjançant un procés automatitzat.

Dret d’elecció de llengua base

Rovira ha indicat que la mesura de la Llei de llibertat educativa que ha arribat a un major nombre de ciutadans de la Comunitat Valenciana ha sigut el dret d’elecció de llengua base. “La llei preveu que els alumnes que s’escolaritzen per primera vegada trien llengua base en el procediment d’admissió, mentres que, per als alumnes ja escolaritzats, la llei establix que havia de realitzar-se una consulta”. Esta consulta es va celebrar entre el 25 de febrer i el 4 de març d’enguany, amb la participació de quasi 340.000 famílies.

“Com a resultat, la planificació educativa del curs acadèmic 2025-2026 s’ha realitzat per primera vegada a partir de la voluntat expressada per les famílies, sent un fidel reflex de la situació sociolingüística en cada municipi, i no d’ofici per part de l’Administració com succeïa fins al curs anterior, en el qual les famílies havien de sol·licitar plaça escolar cenyint-se a esta oferta predeterminada. De fet, fins i tot en els municipis de la zona castellanoparlant, ha suposat l’habilitació de 40 unitats amb llengua base en valencià”, ha explicat.

El conseller d’Educació ha destacat que una altra de les novetats introduïdes per la Llei de llibertat educativa este curs ha sigut “el dret de l’alumnat a fer els exàmens i les proves d’avaluació de les àrees i matèries no lingüístiques en la llengua oficial de la seua elecció”. Així mateix, la llei també reconeix, en l’àmbit no curricular, el dret de l’alumnat i dels seus representants legals a dirigir-se al centre docent i a comunicar-se amb este en la llengua cooficial en què desitgen fer-ho, així com l’obligació dels centres educatius de disposar de determinada documentació d’accés per la comunitat educativa en format bilingüe, valencià i castellà.

Implantació dels nous percentatges de valencià, castellà i anglés

“Implementades totes les mesures anteriors, el pròxim curs 2025-2026 s’implantaran els nous percentatges de valencià, castellà i anglés regulats en la Llei de llibertat educativa. Amb estos, la llei garantix un model equilibrat, ja que, en la major part de nivells, la diferència entre la llengua base triada i les assignatures que s’impartisquen en l’altra llengua oficial serà d’un 20 %”, ha explicat Rovira.

“D’esta manera es conjugarà el dret d’elecció de les famílies amb la consecució de l’objectiu que tot l’alumnat tinga plena competència en les dos llengües cooficials al finalitzar la seua escolaritat”, ha conclòs.