Detalle nota de prensa

El grup de Regs de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, IVIA, ha dut a terme diversos estudis en diferents cultius que mostren que una major superfície banyada es traduïx en una millor eficiència d’aplicació del reg per degoteig.

Este grup d’experts de l’IVIA, dependent de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, sosté que el reg per degoteig ha de proporcionar equilibri entre un volum de sòl humitejat per a proveir les arrels correctament i una àrea banyada que minimitze les pèrdues per evaporació i percolació profunda.

Un primer estudi en una parcel·la de cultiu de mandarina (Clementina Arrufatina) en el municipi valencià d’Alberic, va mostrar que duplicar el nombre de degotadors per planta milloren la productivitat de l’aigua i l’estat hídric del cultiu. A més, l’ús d’una línia de degoteig addicional entre files d’arbres va afavorir també el desenrotllament del cultiu. Sinergies favorables en combinar l’increment de superfície banyada amb reg subterrani, que aconseguixen estalvis del 20-25 % d’aigua.

Una anàlisi posterior en un cultiu de nispro en la Cooperativa Agrícola de Callosa d’en Sarrià (Ruchey), a Alacant, va revelar també que l’ús del doble d’emissors per planta va permetre reduir el reg al voltant del 10 % sense minvaments en la producció. El major encavalcament entre bulbs va afavorir la disponibilitat d’aigua en el sòl, la qual cosa va millorar l’estat hídric de la planta, especialment en èpoques d’alta demanda.

Més recentment, i en la mateixa línia, un nou estudi en la mateixa cooperativa de Callosa d’en Sarrià en un cultiu d’alvocat va permetre concloure que un augment de degotadors per planta minimitza drenatges i incrementa significativament la producció d’alvocat. Així mateix, la incorporació d’una línia addicional de degotadors oferix una millor distribució de la humitat del sòl, millora la producció i augmenta lleugerament la matèria seca del fruit.

Reg eficient

El reg per degoteig s’ha situat en les últimes dècades com el sistema més eficient amb consums mitjans d’aigua. Concretament, el 74 % de la superfície regada de la Comunitat Valenciana empra este sistema, consumint únicament el 48 % de l’aigua disponible per a regadiu.

Amb esta primera modernització del regadiu iniciada a la fi del segle XX, s’ha aconseguit millorar notablement l’eficiència hidràulica, és a dir, la relació entre l’aigua sostreta d’origen davant de l’aplicada en parcel·la. No obstant això, es poden millorar estes taxes optimitzant l’eficiència d’aplicació, és a dir, el balanç entre l’aigua aprofitada per la planta (evapotranspiració de cultiu) i l’aigua rebuda en parcel·la.

El grup de Regs IVIA sosté que, a l’inici de plantació, s’ha de definir el disseny agronòmic de la instal·lació de reg de manera que garantisca que la instal·lació subministre, de manera òptima i eficaç, les necessitats hídriques del cultiu en quantitat i forma. El sistema de reg ha de ser un aliat que permeta adaptar la instal·lació a les característiques del cultiu, tipus de sòl i, fins i tot, als torns de reg disponibles.

Un altre punt clau és determinar les necessitats de reg del cultiu. L’estimació de dosi de reg és recomanable fer-la amb una freqüència setmanal. El càlcul es pot dur a terme en la web www.riegos.ivia.es, desenrotllada pel Servici de Tecnologia del Reg (STR) de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Este portal web permet calcular les hores de reg específiques per a cada parcel·la a partir de variables meteorològiques, informació del cultiu (marc de plantació i diàmetre de copa) i característiques del sistema de reg (nombre de degotadors per planta i cabal dels mateixos).

El sistema per degoteig aplica baixos volums d’aigua amb una alta freqüència. L’aigua descarregada pels degotadors sobre la superfície del sòl s’infiltra i es redistribuïx verticalment i horitzontalment, i resulta en un volum banyat denominat bulb humit. Les arrels es concentren preferentment en este bulb humit, a on les condicions són òptimes, ja que tant l’aigua com els nutrients estan fàcilment disponibles.

Banyar la totalitat del sistema radicular facilita l’absorció d’aigua i nutrients, i això genera una resposta positiva en termes de creixement, producció i estat hídric del cultiu. L’increment de la superfície banyada mitjançant l’augment del nombre d’emissors per planta és recomanable en cultius situats en climes àrids o semiàrids i/o amb arrels superficials. Condició que habitualment es complix en espècies fruiteres d’origen subtropical i tropical cultivades en el clima mediterrani, com ara l’alvocat, que concentra la seua major part d’arrels en els primers 30 cm. Però cítrics i altres fruiters també es poden vore afavorits per estos dissenys.