Detalle nota de prensa

La Generalitat ha destinat en 2025 més de 400.000 euros a la Reserva Natural de les Columbretes. Així ho ha assenyalat el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, durant la visita que ha fet a esta reserva marina per a conéixer de primera mà el treball que es desenrotlla en este enclavament protegit, així com les actuacions previstes per a garantir el bon funcionament i la qualitat dels servicis que es presten en les illes.

Martínez Mus ha recordat que este enclavament “és parc natural des del 25 de gener de 1988”. Pel seu aïllament i excel·lent estat de conservació, “allotja diverses espècies animals i vegetals escasses en la resta del Mediterrani”, com la gavina corsa, el falcó d’Elionora o l’escassíssima reseda hookeri, “i un nombre considerable d’espècies úniques en el món”, com la sargantana o el morritort marítim de les Columbretes.

Entre les actuacions que es faran destaquen la substitució de la grua marina utilitzada per a baixar l’embarcació de la reserva marina i el subministrament de materials, aigua i aliments per a l’illa, així com la reparació de les casernes en les quals residix el personal. En este cas, s’escometran treballs en les cobertes, en les plaques solars, en la xarxa de sanejament i en els sistemes de filtratge d’aigua que procedix dels aljubs del far.

Així mateix, es procedirà a la instal·lació d’un desfibril·lador i s’estudia la possible incorporació d’una xicoteta planta dessaladora per al proveïment d’aigua potable.

Parc Natural

La reserva marina té forma de quadrilàter i una superfície de 5.493 hectàrees, íntegrament, en aigües exteriors. Les illes tenen una extensió de 19 hectàrees, 14 de les quals pertanyen a l’illot Columbret Gran o illa Grossa.

L’arxipèlag d’origen volcànic, situat a unes 30 milles marines del Grau de Castelló, està compost per quatre grups d’illots i alguns esculls i baixos.

Els faroners van habitar l’illa de manera pràcticament ininterrompuda durant més d’un segle, en condicions precàries, com demostren les tombes del xicotet cementeri de l’illa, i aprofitaven intensament tots els recursos que oferia un medi terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric.

La xicoteta colònia de faroners i les seues famílies van abandonar les illes finalment el 1975, any en què es va automatitzar el far. Des de llavors les illes queden deshabitades fins a la instal·lació dels primers servicis de vigilància establits per la Generalitat en 1987.