Detalle nota de prensa

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha aconseguit els objectius plantejats en el pla de recuperació per a salvar de l’extinció l’espècie protegida Silene d’Ifac. Esta planta és present en els penya-segats del nord de la província d’Alacant i constituïx una verdadera raresa botànica d’altíssim valor ambiental, ecològic i científic.

Així ho arrepleguen les conclusions de la VIII reunió de coordinació de l’equip de treball per a la recuperació de l’espècie en el qual ha participat el Servici de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, amb la col·laboració dels parcs naturals de Montgó, Serra Gelada, Ifac, el Grup d’Intervenció a Altura dels Agents Mediambientals i els ajuntaments de la zona.

En la trobada s’ha abordat l’estat de compliment del pla de recuperació i la situació actual de l’espècie, els treballs que s’han dut a terme durant l’últim any (censos, noves experiències de sembra, etc.), la situació del banc de germoplasma i l’estat dels horts llavorers.

Un dels punts destacables ha sigut l’impacte de la sequera en esta espècie, que ha provocat una reducció del nombre d’exemplars en algunes poblacions, i fins i tot l’impacte de la DANA, que va arrasar l’hort llavorer en el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).

Malgrat això, l’evolució de la producció ha sigut molt satisfactòria i els diferents informes tècnics avalen la recuperació de la planta en el litoral alacantí i el compliment dels objectius del pla de recuperació, que compta amb finançament europeu.

Evolució de les poblacions

Atés el preocupant panorama al qual s’enfronta esta espècie, la Generalitat va aprovar un pla de recuperació en 2008, que va ser revisat i millorat en 2015, amb l’objectiu de salvaguardar la Silene d’Ifac en el territori valencià. En aquell moment només quedaven quatre poblacions naturals amb menys de 100 exemplars i, des de llavors, han anat decreixent (en 2018 no quedaven més de 20 plantes). En 2023, eixes poblacions originals van desaparéixer per complet.

Afortunadament, els esforços per a reintroduir l’espècie en el medi natural han donat molt bons resultats i han permés la creació de 50 poblacions actives en l’actualitat, amb unes 900 plantes. Això ha sigut possible gràcies a les translocacions, sembra de llavors en llocs seleccionats específicament per les seues característiques favorables per a albergar esta espècie. En 2022 es va arribar a un rècord de més de 2.040 plantes, encara que la sequera en la província d’Alacant va fer que eixe nombre descendira.

La recuperació de l’espècie ha sigut possible gràcies a la multiplicació de llavors duta a terme en diferents horts productors coordinats pel Servici de Vida Silvestre i la Xarxa Natura 2000, situats en diferents instal·lacions com els parcs naturals del Montgó, Ifac, Serra Gelada i els jardins municipals de l’Alfàs del Pi, així com en el CIEF.

Al llarg d’estos anys s’han produït quasi 17 milions de llavors, de les quals aproximadament la mitat s’han utilitzat per a la introducció en camp mitjançant sembres orientades a la creació de les noves poblacions. Actualment, es conserven uns 9 milions de llavors en el banc de germoplasma del CIEF.

Silene d’Ifac

La Silene hifacensis, coneguda comunament com a Silene d’Ifac és una espècie endèmica iberobalear, present en els penya-segats litorals i illots d’esta illa i en el quadrant nord-oriental de la província d’Alacant.

Tal és la seua singularitat que, entre els anys 1930 i 1986, va ser considerada extingida en la flora continental europea. Esta situació va impulsar els primers conservacionistes nacionals espanyols a iniciar els primers treballs de conservació de la flora valenciana.