Detalle nota de prensa

El conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha enviat dos cartes a les ministres d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría; i de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; en les quals els insta a modificar la normativa que regula la prova d’accés a la universitat (PAU), de manera que els estudiants de la Comunitat Valenciana s’examinen en igualtat de condicions que els de les CA sense llengua cooficial.

En l’actualitat, l’estudiantat de la Comunitat Valenciana fa cinc exercicis en la PAU, enfront dels quatre de les regions sense llengua cooficial. El conseller recorda que un exercici més “implica no només una major càrrega d’estudi, sinó també una major duració de la prova i, amb això, un augment de la fatiga”.

En eixe sentit, Rovira ha traslladat a les titulars d’Educació i Universitats la “preocupació” de la Generalitat “davant d’una situació que afecta l’alumnat de la Comunitat Valenciana”, a on hi ha dos llengües cooficials: castellà i valencià.

El conseller recorda a les ministres que, “després d’una anàlisi rigorosa de les dades publicades pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en relació amb l’Estadística dels resultats de la Prova d’Accés a la Universitat dels últims anys, hem constatat que l’alumnat de les comunitats autònomes amb diverses llengües oficials (a excepció del País Basc) obté, de manera sistemàtica, qualificacions inferiors en comparació amb l’estudiantat de la resta de l’Estat, a on únicament el castellà és llengua oficial”.

Segons expressa el conseller, este fet “evidencia una situació de desigualtat”, ja que, mentres que una part de l’alumnat espanyol ha de fer únicament quatre exercicis en la prova d’accés a la universitat, una altra part es veu obligada a fer-ne cinc.

Principis d’igualtat, mèrit i capacitat

El conseller recorda a les ministres que la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, establix, en l’article 31.2, que correspon al Govern —amb informe previ de la Conferència General de Política Universitària i del Consell d’Estudiants Universitari—, regular mitjançant un reial decret les normes bàsiques d’accés de l’estudiantat a les ensenyances universitàries oficials, “sempre amb respecte als principis d’igualtat, mèrit i capacitat”.

“En conseqüència, en aplicació de tal principi d’igualtat, i considerant l’existència d’un districte únic universitari en el procés d’admissió a la universitat, sol·licite formalment la modificació de l’article 12 del Reial decret 534/2024, d’11 de juny, pel qual es regulen els requisits d’accés a les ensenyances universitàries oficials de grau, les característiques bàsiques de la prova d’accés i la normativa bàsica dels procediments d’admissió, amb la finalitat de fixar en quatre el nombre d’exercicis a realitzar en el cas de comunitats autònomes amb llengua cooficial, de manera que un d’estos versarà sobre Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II, a elecció de l’alumnat”, assenyala.

El conseller explica que esta elecció és “perfectament compatible amb l’avaluació de les competències a través de la prova i que tal opcionalitat ja es dona actualment entre les matèries d’Història d’Espanya i Història de la Filosofia, i l’alumnat únicament ha d’examinar-se obligatòriament d’una matèria de la modalitat”.

Rovira indica, així mateix, que l’opcionalitat “no exclou la possibilitat que l’alumnat puga presentar-se a l’exercici de la llengua oficial no triada, a l’efecte de millorar la nota d’admissió, tal com establix l’article 22 del citat reial decret”.

Així mateix, en les cartes, el conseller indica a les ministres que, “en cas que no s’estime oportú atendre la sol·licitud presentada, els insta, de manera subsidiària, a considerar la modificació de la redacció de l’article 14 del Reial decret 534/2024, en el sentit d’establir que la qualificació de la prova d’accés es determine mitjançant la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en cada un dels exercicis, calculada sempre sobre quatre exercicis”.

“De manera que, en el cas de les comunitats autònomes amb llengua cooficial, es prendrà la qualificació més alta entre els exercicis de Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II”, conclou el conseller.