Detalle nota de prensa

El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha destacat davant la Cambra de Comerç de València que les empreses “poden exercir un paper clau en la posada en marxa del projecte de parcs inundables de la Generalitat com a exemple de col·laboració publicoprivada”.

Segons ha explicat el conseller, la implicació de les empreses es pot materialitzar a través de projectes de compensació d’emissions i del finançament parcial d’actuacions com la restauració de zones humides, la plantació de vegetació autòctona o l’adequació d’espais verds, contribuint així a compensar part de la seua petjada de carboni.

En una trobada mantinguda amb la presidència i representants d’entitats de la Cambra de Comerç de València, Martínez Mus ha assenyalat que algunes empreses “ja ens han traslladat el seu interés a participar en esta xarxa, concebuda com una solució basada en la naturalesa que no solament millora la gestió sostenible de l’aigua i la prevenció d’inundacions, sinó que també actua com a embornal de carboni”.

Esta col·laboració publicoprivada, ha afegit el conseller, “permetrà accelerar l’execució del projecte, millorar la resiliència climàtica del territori i alinear l’estratègia ambiental de les empreses amb els objectius de sostenibilitat i neutralitat climàtica, reforçant el compromís comú amb l’entorn”.

Martínez Mus ha explicat que el full de ruta traçat després de reunir-se amb els municipis afectats “preveu garantir la conservació de l’horta, així com crear grans zones verdes i àrees de laminació que mitiguen els efectes de futures riuades”.

Després de parlar amb els municipis, passem a la fase de redacció dels projectes, “ara també de la mà de la Cambra de Comerç i de les empreses, que són una part fonamental per a este objectiu comú d’aconseguir millorar el nostre territori davant de possibles avingudes”.

El projecte de parcs inundables suposarà una planificació estratègica que integrarà la regeneració de més de 1.500 hectàrees de sòl rústic en les riberes del Túria i del sistema Poio/Saleta, devastades per les riuades del 29 d’octubre. Com a element essencial de la recuperació de l’Horta Sud, es planteja un sistema de dos parcs metropolitans lineals complementaris a les obres de canalització que, amb els seus 35 quilòmetres d’extensió, vertebren la comarca des de l’interior fins a l’Albufera i el front litoral.

En este sentit, Martínez Mus ha reiterat la necessitat que el Govern central “avance en les obres hidràuliques de la seua competència, ja que fins ara només s’ha escomés la canalització de la Saleta”. Per això, ha demanat agilitat en la tramitació d’este projecte i que s’avance en les altres obres ja previstes, però no executades.

Parcs metropolitans

Els nous parcs metropolitans, el cost estimat dels quals és de 150 milions d’euros, conjugaran els valors naturals i paisatgístics amb les necessitats de repòs, oci, esport i gaudi a l’aire lliure de la ciutadania, mitjançant un disseny integrat que connectarà tres espais clau de la província: l’Albufera, l’Horta i el riu Túria.

“La recuperació no ha de limitar-se a fer el mateix, sinó a fer-ho millor”, ha defés Martínez Mus, “amb l’objectiu d’aconseguir un àmbit atractiu per a la residència, la creació d’ocupació i l’oci, preparat per als nous reptes de les societats avançades”.

En este sentit, ha recordat que l’àrea metropolitana de València, amb els seus dos milions d’habitants, està cridada a “exercir un paper rellevant en el conjunt de les ciutats europees, i que l’Horta Sud és una peça essencial d’eixe engranatge no solament pels seus més de 500.000 habitants, sinó també pel seu potencial productiu i de servicis, les seues capacitats laborals, el seu mapa empresarial de pimes i un entorn de gran qualitat ambiental en el qual destaquen l’Albufera i el paisatge cultural de l’horta”.

Per a avançar en este procés de transformació, la Generalitat treballa en coordinació amb els municipis, el teixit empresarial i també amb experts del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) i de la Universitat Politècnica de València, amb la finalitat de dotar el projecte de la màxima solvència tècnica.

“Volem ser pioners en l’adaptació dels models europeus a les nostres condicions i necessitats”, ha conclòs Martínez Mus, al mateix temps que ha reafirmat el seu compromís de convertir l’Horta Sud “en un referent de transformació, resiliència i sostenibilitat”.

Per la seua part, els empresaris s’han mostrat col·laboratius no solament en el finançament sinó per a ajudar en totes les tasques relacionades amb mobilitat. En este sentit, el president de la Cambra de Comerç de València, Jose Vicente Morata, ha destacat la intenció de seguir “en la mateixa línia que estem fins ara: col·laborar amb les diferents administracions perquè este projecte, entenent la dificultat que té, siga una realitat de la manera més ràpida possible”.