Detalle nota de prensa

La consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha traçat les línies estratègiques de la seua acció de govern en matèria social basades en un full de ruta “humà, responsable i transformador”, amb sis eixos d’actuació que prioritzen les persones més vulnerables, per a construir una Comunitat Valenciana “més justa, inclusiva i protectora amb les famílies i la infància”. 

En la seua compareixença en les Corts, la consellera ha destacat que la seua prioritat és posar en marxa actuacions amb un “impacte real en la vida de les persones” i al mateix temps ha insistit en la necessitat de potenciar el diàleg, l’escolta i la col·laboració amb ajuntaments, entitats socials i professionals del sistema públic.

Més places per a persones majors 

Elena Albalat ha subratllat el canvi de paradigma que s’ha produït en l’atenció a les persones majors en la Comunitat Valenciana en només dos anys de legislatura. Amb 337 residències operatives i un increment de 1.500 places respecte a 2023, la consellera ha subratllat que la Generalitat ha creat en només dos anys “sis vegades més places que en les dos legislatures anteriors”.

L’objectiu fixat és superar les 37.000 places en residències i centres de dia en 2026, la qual cosa suposarà un augment global de 4.000 places respecte a l’inici de la legislatura. “No solament incrementem l’oferta, sinó que reforcem el sistema públic per a garantir que l’accés es produïsca en condicions d’absoluta igualtat”, ha afirmat.

La responsable de Servicis Socials ha detallat, a més, un pla d’obertures de residències i centres de dia que compta amb una inversió de 85 milions d’euros i permetrà ampliar 1.500 places de titularitat pública. Així mateix, es potenciarà la xarxa de centres de dia en municipis i es desplegarà una línia d’ajudes per a equipament i rehabilitació que beneficiarà més d’un centenar d’ajuntaments i entitats socials. 

Una altra fita destacada per Albalat ha sigut la regularització de la situació administrativa de 15 residències -a les quals se n’uniran altres 12- els contractes de les quals estaven caducats des de 2017 i 2019. Este nou model de gestió integral suposa una inversió anual de 75 milions d’euros (un 60 % més que en l’etapa anterior) i permetrà millorar les condicions de 1.939 usuaris. “Volem centres que siguen espais de vida, no solament recursos assistencials; llocs a on es cuide, s’escolte i s’acompanye”, ha asseverat la consellera.

Per a assegurar que els majors siguen protagonistes d’estes polítiques, la consellera ha informat que té previst reactivar el Consell Valencià de les Persones Majors. “Governar per a les persones majors també és governar amb elles, escoltant la seua experiència i el seu criteri”, ha assenyalat.

Família i infància: suport, protecció i futur

Un altre dels eixos que ha desgranat la titular de Servicis Socials, se centra en la família com a “pilar de l’estat del benestar”, amb independència de la seua tipologia. “Quan una família funciona, una societat avança”, ha assenyalat Albalat, qui ha anunciat la posada en marxa de l’Observatori de la Família, un òrgan estable d’escolta i anàlisi, així com l’increment d’ajudes directes. 

També ha fet un reconeixement explícit a les famílies acollidores, amb reformes normatives, deduccions fiscals, pagament puntual de prestacions i simplificació administrativa. “Volem reconéixer el valor incalculable dels qui obrin la porta de la seua casa a menors tutelats. Per això reformem el decret d’acollida familiar, millorem la seua fiscalitat i eliminem traves administratives”, ha explicat Albalat.

En l’àmbit de la infància, la consellera ha apostat per avançar cap a un sistema de “protecció, oportunitats i esperança”. Ha recordat que la Generalitat ha destinat una inversió de 20 milions d’euros per a la millora de huit centres de protecció de menors, ha impulsat la digitalització dels centres mitjançant el sistema RESI+ i ha reforçat la formació dels professionals.

Sobre l’atenció precoç, la responsable de Servicis Socials ha explicat que s’ha consolidat i ampliat la xarxa de centres en les tres províncies, autoritzat nous recursos i reforçat la coordinació entre servicis socials, educació i sanitat. “Gràcies a això, ja no hi ha llistes d’espera en els casos més greus i s’ha reduït en un 88 % en la resta”, ha indicat. 

A més, ha recordat el suport a la participació infantil a través dels Consells Locals d’Infància i del Consell d’Infància i Adolescència de la Comunitat Valenciana, com una manera efectiva “d’escoltar la veu dels xiquets i xiquetes, que també tenen dret a ser part activa de les decisions públiques que els afecten”.

Defensa dels drets de les persones amb discapacitat 

Elena Albalat ha defés un canvi de model en l’atenció a la discapacitat, centrat en la defensa dels drets, l’autonomia, l’accessibilitat i els projectes de vida. Per a fer-ho, ha subratllat que el full de ruta que cal seguir és l’Estratègia de futur per a les persones amb discapacitat. 

Ha citat com a exemples d’este model la recent aprovació de la Llei d’accessibilitat universal i la Llei de gossos d’assistència i, a més, ha anunciat la creació del Consell Valencià de la Discapacitat, amb l’objectiu d’avançar en la plena la integració de les persones amb alguna discapacitat que “és una prioritat per a este Consell”. 

També ha assenyalat la inversió en nous centres per a persones amb discapacitat, la recuperació d’infraestructures tancades i l’impuls a la inserció laboral a través dels Centres Especials d’Ocupació, que han millorat notablement els seus resultats gràcies a una nova gestió pública rigorosa.

En l’àmbit de la gestió pública directa, la consellera ha posat en relleu el treball de l’Institut Valencià de Servicis Socials (IVASS), que actualment atén més de 1.500 persones en una xarxa de 36 centres repartits per tot el territori, gràcies a la labor de 1.450 professionals.

Dependència: més atenció i més inversió, a pesar de l’infrafinançament 

Albalat ha afirmat que el sistema de dependència en la Comunitat Valenciana ha crescut de manera exponencial i “hui hi ha més de 181.000 persones ateses, 40.000 més que en 2023”. La inversió també ha augmentat, passant de 823 milions en 2022 a 1.107 en 2024. No obstant això, ha denunciat que la Generalitat assumix el 80 % del cost del sistema, davant del 20 % de l’Estat, “a pesar que la llei obliga a un finançament al 50 %, la qual cosa ha ocasionat que acumulem impagaments per valor de quasi 4.000 milions d’euros”.

Respecte a les persones amb ELA, ha criticat que “mentres l’Estat ha tardat cinc anys a aplicar la seua pròpia llei, la Generalitat ha avançat el 100 % de les ajudes i ha destinat un milió d’euros a estos pacients”. Per això, ha insistit que en la Comunitat Valenciana “no demanem privilegis, exigim justícia i el compliment de la llei”. 

La xarxa de benestar de proximitat

La consellera ha defés que el benestar social es construïx “poble a poble, barri a barri”, gràcies al treball conjunt amb ajuntaments i entitats socials. 

En eixe sentit, ha anunciat una inversió històrica de 313 milions anuals per al Contracte Programa, el principal instrument de cooperació financera entre la Generalitat i les entitats locals. Esta quantitat s’incrementarà en 22 milions més fins a 2026, i permetrà contractar més personal, obrir 470 noves places públiques i millorar el preu del transport adaptat i l’atenció en salut mental, infància o discapacitat.

En paral·lel, es reforça l’acció concertada amb 384,5 milions d’euros i més de 16.000 places finançades. Al respecte, la consellera ha informat que “en només dos anys s’han creat 1.537 places noves i s’han actualitzat mòduls congelats des de 2022”. 

A més, Albalat ha avançat que en els pròxims mesos s’aprovarà el decret d’història social única, una ferramenta de gestió que permetrà coordinar tots els recursos sociosanitaris i millorar l’atenció individualitzada.

Cap a una societat més solidària i inclusiva

La responsable de Servicis Socials ha definit el voluntariat com “l’ànima silenciosa del sistema de benestar” i ha anunciat el I Congrés Autonòmic del Voluntariat en 2026, així com la posada en marxa de la Targeta de Persona Voluntària de la Comunitat Valenciana. A més, ha assegurat que la Conselleria avança en el reglament de la llei autonòmica del voluntariat “per a dignificar i enfortir el paper del voluntariat organitzat”.

Quant a inclusió, ha destacat la reforma de la renda valenciana d’inclusió, que ja arriba a més de 56.000 persones amb més expedients resolts i una major supervisió per a assegurar que els recursos es destinen a qui realment els necessita. També ha anunciat la incorporació de 55 nous ajuntaments als itineraris d’inclusió social i la implantació d’un nou sistema informàtic que, segons ha assegurat la consellera, “reduirà burocràcia i millorarà l’atenció”. 

Finalment, la consellera ha traslladat el seu reconeixement a tots els professionals que sostenen el sistema públic de servicis socials i ha oferit la mà a totes les forces polítiques i agents socials. També ha fet una crida a la unitat d’acció perquè, en la seua opinió, “este projecte no es pot fer en solitari; es construïx amb les famílies, els ajuntaments, les entitats i, sobretot, amb les persones que cada dia sostenen el nostre sistema de benestar”.

“Governar en servicis socials no és imposar. És escoltar, dialogar i transformar”, ha conclòs.