Detalle nota de prensa

Un treball liderat per la Fundació Fisabio, de la Conselleria de Sanitat; l’Institut de Biomedicina de València (IBV), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i el National Reference Center for Campylobacters and Helicobacters de França ha aconseguit una fita en el tractament d’‘Helicobacter pylori’, un bacteri que afecta la mitat de la població mundial.

En l’estudi, publicat en la revista ‘The Lancet Microbe’, l’equip descriu un mètode capaç de predir amb un 100 % de precisió la resistència a claritromicina i levofloxacino, dos antibiòtics clau en el tractament d’‘Helicobacter pylori’. L’objectiu és saber amb antelació quin tractament serà més eficaç per a cada pacient de manera més ràpida i precisa.

‘Helicobacter pylori’ és un bacteri que viu en l’estómac i pot sobreviure en un ambient molt àcid. Es tracta d’una de les infeccions cròniques més comunes en humans i s’estima que més del 50 % de la població mundial la porta, encara que moltes persones mai presenten símptomes. Quan ho fa provoca gastritis i úlceres pèptiques i, a llarg termini, augmenta el risc de càncer gàstric i un tipus rar de limfoma estomacal.

El tractament busca erradicar el bacteri per a evitar complicacions més greus. La majoria combina antibiòtics contra ‘H. pylori’ amb fàrmacs per a protegir l’estómac. “Els tractaments per a erradicar l’‘Helicobacter pylori’ fallen en prop d’un 25 % de casos, generalment a causa de bacteris resistents a algun dels antibiòtics usats”, explica Iñaki Comas, professor d’investigació del CSIC en l’IBV.

El projecte analitza l’ADN genòmic del bacteri per a detectar si és resistent a uns certs antibiòtics. En lloc d’usar mètodes tradicionals de laboratori per a determinar la seua sensibilitat a antibiòtics, que requerixen cultivar el bacteri, el personal investigador ha emprat la seqüenciació genòmica per a identificar mutacions específiques que indiquen resistència.

Saber quin tractament serà més eficaç

Amb estos resultats, el personal investigador ha creat un catàleg de mutacions genètiques per al qual només és necessari una anàlisi d’ADN que permeta conéixer el seu genoma. “El principal avantatge d’este mètode és que evita haver de fer el cultiu del bacteri, molt difícil de realitzar en el cas d’‘Helicobacter pylori’”, assegura Álvaro Chiner, investigador del Departament de Genòmica i Salut en la Fundació Fisabio i un dels autors principals de l’estudi.

“Encara que requerix fer un cultiu per a obtindre el genoma del bacteri, no és necessari fer cultius addicionals per a identificar resistències, la qual cosa estalvia temps i recursos. A més, el mètode és més precís i reproduïble, la qual cosa evita errors associats a les proves tradicionals”, puntualitza Chiner. El treball també ha pogut estimar la prevalença global d’estes resistències, que revelen diferències importants entre regions del món.

Aplicació global i escalable

Segons el personal investigador, esta tècnica permet una aplicació global i escalable, ja que pot integrar-se en plataformes de diagnòstic genòmic i adaptar-se a les necessitats de cada regió. Per tant, esta tecnologia podrà utilitzar-se en el diagnòstic clínic per a seleccionar el tractament més adequat des de l’inici.

A llarg termini, els autors i les autores del treball confien que este mètode podria contribuir a reduir el fracàs terapèutic i a millorar el control d’infeccions per ‘Helicobacter pylori’ en tot el món.

El projecte forma part d’un consorci internacional finançat i liderat per l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units. A més de la Fundació Fisabio, el projecte ha comptat amb la col·laboració d’altres institucions científiques d’Espanya, França, el Japó i els Estats Units.

En el seu finançament han contribuït el Consell Europeu d’Investigació i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya.