Visor detalle nota de prensa

Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació
BIODIVERSITAT

La Generalitat reforça les infraestructures del Centre Aqüícola del Palmar per a previndre danys davant futurs episodis climàtics extrems

06/01/2026
La Generalitat reforça les infraestructures del Centre Aqüícola del Palmar per a previndre danys davant futurs episodis climàtics extrems
  • La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient incorporarà mesures per a reduir l’afecció en flora i fauna
  • L’objectiu de les actuacions és salvaguardar el treball de conservació d’espècies catalogades i reforçar els ecosistemes

 

La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Reconstrucció està implementant un conjunt de mesures de prevenció i millora de la resiliència en el Centre Aqüícola del Palmar (CAEP) i en el medi natural, després de l’anàlisi de les greus afeccions causades per la dana del 29 d’octubre de 2024. 

L’objectiu és salvaguardar el treball de conservació d’espècies catalogades i reforçar els ecosistemes davant dels fenòmens meteorològics adversos.

Encara que les infraestructures principals del Centre del Palmar van resistir les inundacions, l’episodi va causar la pèrdua de més d’un centenar de tortugues per ofegament en les instal·lacions exteriors.

D’esta manera, per a evitar futurs episodis de mortalitat de fauna per inundacions, la Generalitat ha dissenyat i implementat un nou sistema de tancament en les basses a on s’allotgen les tortugues juvenils abans de la seua reintroducció. Este disseny permet als exemplars eixir a respirar amb seguretat en cas d’inundació, minimitzant el risc d’ofegament, al mateix temps que evita possibles fugues.

D’altra banda, les anàlisis preliminars en les riberes afectades per les riuades han servit de base per a reforçar les estratègies de conservació d’hàbitats, la qual cosa ha demostrat que la vegetació autòctona és la primera barrera natural.

Els danys van ser significativament menors en les riberes ben conservades, amb una cobertura vegetal densa i ben establida, que en aquelles en les quals la vegetació era inexistent o d’escàs desenrotllament. 

Esta conclusió reforça l’estratègia de prioritzar la restauració i el reforç de la vegetació de ribera, especialment mitjançant la substitució de la canya comuna (Arundo donax), una espècie exòtica invasora, per flora autòctona.

Després de les inundacions d’octubre, es van activar protocols de resposta ràpida per a salvaguardar poblacions d’espècies en perill. Un exemple és el rescat de blavetes en col·laboració amb entitats com la Fundació Oceanogràfic que va permetre recuperar més de 1.300 petxinots en diverses séquies del riu Magre. Estos exemplars catalogats van ser traslladats a instal·lacions de contenció per al seu posterior marcatge, presa de dades biomètriques i alliberament.

A més, s’intensificarà la vigilància en els enclavaments afectats per a valorar l’impacte real i la capacitat de recuperació de les poblacions de peixos i amfibis. La dana va causar greus afeccions en poblacions de bagra (Squalius laietanus) i madrilla del Xúquer, així com en les poblacions de granota pintada (Discoglossus jeanneae) en els barrancs de l’altiplà d’Utiel-Requena. Les afeccions a estes espècies només podran ser valorades amb les dades de les pròximes prospeccions, que determinaran l’abast real dels fenòmens climàtics extrems.

 

Galeria d'imatges