Detalle nota de prensa

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) inaugura una nova temporada del cicle ‘Trobades en el Carme’ reivindicant la música popular, amb la participació de la banda de pop dels 80 i 90 No me pises que llevo chanclas i la llegenda del rock valencià i veu de l’himne del València CF, Emilio Solo. 

El dijous 12 de febrer, a les 19:00 hores, comença en el Centre del Carme el primer episodi d’esta nova temporada amb l’objectiu d’acostar el públic als creadors de la banda sonora de diverses generacions, posant el focus en la música que connecta amb el gran públic i la d’artistes valencians.

Dirigit pel cantant i productor valencià Quique López, ‘Trobades en el Carme’ es presenta en format de xarrada pròxima, dinàmica i participativa, en la qual el públic podrà descobrir la persona que hi ha darrere de l’artista i escoltar els seus temes mítics i últimes creacions en concert acústic d’entrada gratuïta.

El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha indicat que, després de l’èxit d’edicions anteriors, el Consorci de Museus “reprén este cicle que recupera figures de la música contemporània que han marcat tendència per a acostar al públic la seua obra i la seua trajectòria des d’una perspectiva participativa i amena”.

L’humor dels creadors de l’agropop

Formats en 1986 a Los Palacios i Villafranca (Sevilla), No me pises que llevo chanclas són els inventors d’un gènere propi i una filosofia de vida: l’agropop.

Liderats per Pepe Begines, la banda va irrompre en el panorama nacional a la fi dels 80 trencant motles. La seua proposta fusionava amb mestratge el pop, el rock, el reggae i el blues amb lletres carregades d’humor surrealista, costumisme andalús i una ironia fina que va connectar transversalment amb tota una generació. 

El que va començar com una reunió d’amics amb influències de The Police, The Beatles o Frank Zappa, es va convertir en un fenomen de vendes milionàries. No obstant això, darrere de l’etiqueta de ‘grup divertit’, la crítica musical sempre ha reconegut una banda de músics excepcionals, amb un directe contundent i una capacitat única per a convertir el quotidià en himnes generacionals. 

El seu llegat musical inclou més d’una desena d’àlbums d’estudi i directes. Entre el seu repertori es troben cançons que formen part de la història de la música popular espanyola com El Canario, Y tú de quién eres, Bolillón o El Amoto.

Emilio Solo, el llegat de Bruno Lomas i el valencianisme

Emilio Solo és una institució en els escenaris de la Comunitat Valenciana. Amb una trajectòria dilatada i una capacitat vocal envejable, ha sabut transitar entre el rock & roll més clàssic i la cançó melòdica. 

La seua carrera es definix per la versatilitat i la perseverança. Influenciat pels grans mites dels anys 60 i 70, Emilio Solo ha aconseguit mantindre viu l’esperit de l’època daurada de la música en directe. És, indiscutiblement, el major valedor del llegat de Bruno Lomas, interpretant el mite de Xàtiva amb una legitimitat avalada pels mateixos seguidors del rocker. 

Si alguna cosa ha consagrat Emilio Solo en el cor dels valencians és la seua vinculació amb el València C.F. La seua interpretació de l’himne del club (Himne Regional) s’ha convertit en un emblema, i és la veu elegida per a multitud d’actes oficials, centenaris i celebracions a Mestalla, que connecta d’esta manera la música amb la passió esportiva de la ciutat.