Detalle nota de prensa

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta ‘Lletra i compàs’, l’última exposició del Premi Nacional de Fotografia Chema Madoz, en la qual unix per primera vegada la seua passió per la música i els llibres.

Composta per 50 fotografies, la mostra convida l’espectador a descobrir la poesia visual d’un dels fotògrafs espanyols més reconeguts internacionalment en l’actualitat.

Una partitura musical realitzada en un teler, una aranya tocant el piano, una granota en clau de sol, dos flautes convertides en una arma perillosa, una persiana musical, un fuet convertit en nota, un llibre espill, un violí fulla, un llibre d’arena… Són algunes de les imatges amb les quals el fotògraf madrileny convida l’espectador a endinsar-se en el seu univers de fantasia, harmonia i bellesa.

Produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i comissariada per Juan Pedro Font de Mora, l’exposició ‘Chema Madoz. Lletra i compàs’ es podrà vore en el CCCC de València del 6 de febrer al 18 de maig. 

La mostra ha sigut presentada este divendres pel director gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, acompanyat pel comissari de la mostra, Juan Pedro Font de Mora, que han excusat l’assistència de l’artista per motius de salut, però han anunciat que Chema Madoz té previst visitar-la en els pròxims mesos, amb motiu de la presentació del catàleg que estan preparant.

Bugeda ha assenyalat que esta exposició és “una oportunitat d’acostar-se a l’obra d’un dels fotògrafs espanyols més importants en estos moments i amb més projecció internacional”.

Per al director gerent del CMCV, “l’obra de Madoz connecta molt bé amb tots els públics, al tractar-se d’elements de la nostra vida quotidiana que qualsevol persona, independentment de la seua edat, pot identificar fàcilment, i, al mateix temps, té també una lectura molt profunda. Les seues composicions ens conviden a riure i a vore la vida des d’una altra perspectiva, ell convertix el fet quotidià en poesia i ens motiva a vore la bellesa en les xicotetes coses del nostre dia a dia”.

“Amb l’exposició de Chema Madoz, unida a les propostes de videocreació d’un pioner en la matèria com és Pepe Beas i de les exposicions ‘Circuit tancat’ i ‘El ritual del Respawn’, el Centre del Carme es convertix enguany, en el bicentenari de la fotografia en el centre de la imatge, en un lloc de referència per a l’estudi de la imatge, de la imatge estàtica i de la imatge en moviment”, ha declarat Bugeda.

Per la seua banda, el comissari de la mostra ha explicat que “Madoz és un constructor de la imatge, els objectes impossibles que crea són totalment reals, encara que semble una paradoxa, la qual cosa fa que la seua obra adquirisca més importància en l’era digital del segle XXI”.

“Els crea des del seu estudi amb objectes quotidians que troba en els llocs més insospitats, principalment en els encants. En les seues fotografies hi ha artifici, però no hi ha mentida”, ha afegit.

L’obsessió de Madoz se centra en la combinació d’objectes per a convertir-los en una cosa distinta, en molts casos amb clares referències surrealistes. “És molt interessant la relació que va mantindre amb Joan Brossa, ja que, curiosament, sense conéixer-se, estaven fent una cosa semblant, Brossa amb la poesia i Madoz amb la fotografia com a ferramenta”. Fruit d’eixa amistat va sorgir el llibre Fotopoemario (La Fábrica Editorial, 2004), que combina obra dels dos”, ha explicat Font de Mora.

En els últims anys, Madoz és conegut per la seua vinculació amb el món dels llibres, no només a través de les seues fotografies, sinó també per les col·laboracions amb escriptors a més de Joan Brossa, com Leopoldo María Panero o, a títol pòstum, Ramón Gómez de la Serna (posant imatge als seus aforismes). A més, fruit de la seua col·laboració amb diferents editorials i museus, ha publicat una vintena de llibres.

Segons Font de Mora, l’artista també estima la música i esta exposició és un homenatge a la música i és la primera vegada que unix en una mostra les seues dos grans passions: la música i la lletra. “Madoz hauria volgut ser músic, les seues fotografies estan plenes de musicalitat, d’equilibri”, ha remarcat el comissari de la mostra.

Una sala convertida en partitura: una simfonia visual

Seguint l’estètica de l’artista, el muntatge mateix de l’exposició oferix un joc visual en forma de partitura i introduïx el visitant en un immens pentagrama amb les imatges disposades a diferents altures, com si es tractara de notes musicals, “per a compondre una simfonia visual de caràcter surrealista, acompanyada amb frases relacionades amb els llibres i la música de diferents pensadors”, ha explicat el seu comissari.

Una composició realitzada amb agulles, frases convertides en fils, un llibre escala, una gàbia escrita, una aranya que penja d’una frase, la tinta convertida en nit, un pupitre convertit en llibre, un llum que irradia frases, un laberint de lletres, un arc llibresc… “Així és el món fantàstic de Madoz, les seues obres es fonen amb un dels principis de les belles arts: buscar la bellesa, l’harmonia i l’expressió d’emocions i idees”, i es completen en la mirada de l’espectador.