Detalle nota de prensa

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘175 anys al cor de València’ que repassa la història de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) des dels seus orígens, en 1844 en el Centre del Carme fins a l’actualitat.

A través de més d’un centenar de peces, l’exposició, produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i l’EASD constituïx una oportunitat per a revisar l’evolució i el llegat del disseny valencià, a través de les seues grans fites, tant en l’àmbit del disseny gràfic, com de la il·lustració, joieria, moda, disseny de producte, d’interiors o fotografia.

L’exposició reunix obra de creadors consagrats amb premis nacionals i internacionals com Vicent Martínez, Lola Castelló, Nacho Lavernia, Pepe Gimeno en disseny, Paco Roca en il·lustració, Edu Tarín en joieria, Bleda y Rosa en fotografia o Francis Montesinos, en moda, juntament amb els treballs de nombroses firmes importants com Juan Nava, Ibán Ramón o Dídac Ballester i les propostes més recents de dissenyadors emergents com Daniel Redondo.

La mostra ha sigut presentada este dimarts pel director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda; la directora de l’EASD, Maribel Curiel; el comissari de la mostra, Oscar Martínez; a més dels dissenyadors, Pepe Gimeno, Vicent Martínez, Arturo Catalá, Ibán Ramón, Biel Aliño i Daniel Redondo, entre altres.

L’Escola de Disseny va nàixer en el si de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carloe, que tenia la seua seu en el Centre del Carme a mitjan segle XIX quan es van crear els Estudis Elementals de Dibuix, inici del que, amb el pas del temps, va acabar sent l’Escola d’Arts i Oficis que va romandre ací durant més de cent anys.

Bugeda ha ressaltat que esta exposició “reivindica la importància de les ensenyances artístiques en el seu espectre més ampli, en un espai que mai ha deixat d’estar lligat a la formació, com podem vore en el màster PERMEA, i a les arts en totes les seues manifestacions”.

“Per això, el CCCC havia de ser seu d’esta mostra no solament per formar part de la seua història sinó també com un lloc que realça totes les arts incloses les que històricament s’han considerat un art menor”, ha afegit.

Com a exemple, ha destacat les exposicions de fotografia de Chema Madoz, el videoart en les mostres d’Ana Esteve, Circuito Cerrado o Pepe Beas, el disseny de falles de l’il·lustrador, Paco Camallonga, totes disciplines lligades a l’EASD i, finalment, el reconeixement al disseny amb esta mostra.

Per part seua, la directora de l’EASD ha realçat “la importància de l’escola pública i ha destacat que “totes les peces que es mostren són de l’alumnat que ha passat per l’escola en un muntatge que no establix jerarquies i que vol destacar tant els treballs dels dissenyadors consagrats com els dels més jóvens”.

Gabinet de meravelles

L’exposició es presenta, segons el seu comissari, “com si d’un Wunderkammer o gabinet de meravelles es tractara”. La mostra s’inicia amb una selecció de peces conservades per l’Associació Cultural de l’Escola de Disseny de València, entre estes, destaquen les portes de l’antiga secretaria de l’Escola, exemple de la millor artesania que combina la talla en fusta i la vidriera que van formar part del Centre del Carme. 

La segona secció està dedicada al treball d’algunes de les personalitats més rellevants que han passat per les aules. Destaquen els tres Premis Nacionals de Disseny (Vicent Martínez i Lola Castelló pel seu treball en Punt Mobles en 1997, Nacho Lavernia en 2012 i Pepe Gimeno en 2020), així com els premis nacionals de Còmic i Fotografia de 2008, atorgats a Paco Roca i a María Bleda i José María Rosa, respectivament.

Segons Óscar Martínez, “apareix ací el disseny de producte, potser l’origen últim de l’actual concepte de disseny, amb un protagonisme evident de les cadires, però també exemples de lluminàries, embalatges o la primera màquina de suc Z-100 de Zumex, amb noms com els de Jordi Iranzo, Carlos Tíscar o María Ibor”. Destaca ací també el treball del creador emergent Daniel Redondo, un prototip de carret-caminador que produirà la firma Rolser.

Quant a la joieria cal recordar que l’Escola va ser pionera a escala nacional en l’ensenyança superior d’esta disciplina, en la qual destaquen peces de José Marín, Beatriz Ruiz o Edu Tarín.

L’especialitat de moda està representada per peces de Francis Montesinos, Tonuca Belloch o Eduardo Contreras, entre altres. Per part seua, en el disseny d’interiors es mostren projectes recents com el de Jesús Olavarría i Paula García (Nihil Estudio) per al Roig Arena, juntament amb altres exemples de Carmen Baselga, Pepe Cosín, Arturo Catalá, Vicente Navarro o Francisco Sebastián.

El disseny gràfic ha sigut clau en el desenrotllament de la societat durant l’últim mig segle, i en esta exposició hi ha un ampli ventall d’exemples amb marques, cartells, logos i identitats visuals que configuren un univers iconogràfic recognoscible. Als treballs dels Premis Nacionals s’unixen els de figures reconegudes com Juan Nava, Ibán Ramón o Dídac Ballester.

Des d’alguns dels còmics més exitosos fins a etiquetes de vins populars o pàgines de diaris de tirada nacional, les il·lustracions de persones formades en l’EASD de València sorprenen per la seua vigència. A més de Paco Roca destaquen els treballs de Diego Mir, Paco Tuercas o Lucía Moreno.

La fotografia, la creació audiovisual i el disseny interactiu també tenen el seu paper en esta mostra, amb exemples que comprenen totes les possibilitats del mitjà i han aconseguit el reconeixement nacional i internacional, tal com demostren les trajectòries de Jorge López, Biel Aliño, Sergio Belinchón o Eva Máñez.

Finalment, la imatge en moviment en combinació amb el so i els experiments més avançats en relació a la gràfica interactiva són mostres de com l’escola abraça el futur. S’exhibixen els treballs d’Anna Quiles, Omar Hachemi o David Linuesa juntament amb la instal·lació del màster en Disseny Interactiu.