Detalle nota de prensa

Els professionals de les unitats de detecció precoç en salut mental han atés 3.305 alumnes de la Comunitat Valenciana, la qual cosa posa de manifest la importància de comptar amb dispositius d’intervenció primerenca. Per províncies, 1.536 casos corresponen a centres educatius de València, 1.435 d’Alacant i 334 de Castelló.

Estes dades s’han donat a conéixer durant les jornades de treball que la Direcció General de Salut Mental i Addiccions de la Conselleria de Sanitat ha organitzat a Alacant, i a les quals han sigut convocats els professionals que integren les unitats de detecció precoç de tota la Comunitat Valenciana.

El director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez Gálvez, ha explicat que “esta trobada permetrà consolidar este model de treball mitjançant l’intercanvi d’experiències entre els professionals de les diferents unitats i la planificació de noves línies d’actuació que permeten continuar enfortint la detecció precoç i la intervenció psicològica en els centres educatius”.

“Estem construint un model pioner que situa la salut mental de xiquets, xiquetes i adolescents en el centre de l’acció pública i demostra que la coordinació entre els sistemes sanitari i educatiu és clau per a cuidar el benestar emocional de les noves generacions”, ha destacat Pérez Gálvez.

Per la seua banda, la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, Xaro Escrig, ha assenyalat que el treball conjunt entre les dos conselleries ha fet possible impulsar estes unitats de detecció precoç, “que responen a la necessitat expressada pels centres educatius de comptar amb estructures estables d’acompanyament, orientació i suport davant de les creixents demandes vinculades al benestar emocional de l’alumnat i cura de la salut mental”.

“Este compromís es concreta a través de dos resolucions fonamentals que reforcen un model preventiu i inclusiu que situa els centres en el centre de l’acció educativa, enfortix la seua capacitat de resposta i contribuïx a la cura del benestar de tota la comunitat educativa —alumnat, professorat i famílies— des d’una perspectiva compartida entre Educació i Sanitat, dins del marc preventiu del Pla autonòmic de convivència educativa”, ha subratllat la directora general.

La Comunitat Valenciana és actualment l’única comunitat autònoma que oferix este servici en tots els departaments de salut i a tots els centres escolars, a més de fer-ho amb professionals propis del sistema públic sanitari. En total hi ha 23 unitats, integrades per més de 60 psicòlegs i psicòlogues de la Conselleria de Sanitat, que treballen en coordinació directa amb els centres educatius de les tres províncies.

Estes unitats constituïxen un recurs innovador orientat a identificar i atendre de manera primerenca els problemes de salut mental en la infància i l’adolescència dins de l’entorn escolar. Esta iniciativa forma part de la col·laboració entre les conselleries de Sanitat i d’Educació, que treballen de manera coordinada per a integrar l’atenció psicològica en els centres educatius.

Bartolomé Pérez Gálvez ha subratllat que este model “respon a la necessitat d’actuar abans que els problemes s’agreugen”. “La detecció precoç en salut mental en la infància i l’adolescència és una de les estratègies més eficaces per a evitar que estos problemes es cronifiquen. Intervindre a temps pot canviar completament la trajectòria vital d’un xiquet o una xiqueta”, ha destacat.

Tipologia dels casos

Els motius de consulta de les intervencions d’este primer any de treball de les unitats de detecció precoç en l’àmbit escolar reflectixen la diversitat de situacions que afecten el benestar emocional de l’alumnat.

Un dels aspectes més rellevants que reflectixen les dades del primer any d’activitat és el pes de les consultes relacionades amb la ideació suïcida o les autolesions, que representen un de cada cinc casos atesos. En concret s’han atés 664 casos, la qual cosa representa el 20,1 % del total.

En este sentit, el director general de Salut Mental i Addiccions ha afirmat que “esta realitat reforça la importància de comptar amb professionals de salut mental integrats en l’àmbit educatiu i capaços de detectar senyals d’alerta primerencs”. “Sabem que la prevenció del suïcidi exigix escoltar, detectar i actuar a temps. La presència de professionals de salut mental en l’entorn escolar permet identificar senyals de risc que moltes vegades passen desapercebuts i oferir una resposta ràpida”, ha afegit.

En segon lloc se situa la simptomatologia afectiva o emocional, amb 652 casos (19,7 %); seguida dels problemes de conducta, amb 443 casos (13,4 %); i l’ansietat i els símptomes relacionats, amb 414 casos (12,5 %). També s’han registrat 323 casos de sospita de trastorns del neurodesenrotllament (9,8 %), 241 vinculats a estrés, situacions traumàtiques o crisis (7,3 %), 164 relacionats amb problemes de convivència o violència escolar (5 %) i 152 associats a dificultats en les relacions socials (4,6 %).

A més, s’han atés 117 casos d’absentisme o problemes escolars (3,5 %), 84 casos de trastorns de la conducta alimentària o sospita (2,5 %) i 51 casos agrupats en altres situacions (1,5 %).

Per a Pérez Gálvez, estes dades evidencien la importància d’intervindre de manera primerenca. “Darrere de cada cas hi ha un menor que està travessant una situació difícil. Detectar a temps el malestar emocional permet oferir suport abans que el problema s’agreuge i acompanyar tant l’alumnat com el seu entorn familiar i educatiu”, ha conclòs.