Detalle nota de prensa

Un equip d’investigació liderat per la Fundació Fisabio ha descobert que la dermicidina, una molècula antimicrobiana produïda de manera natural pel cos humà, també té una potent activitat antiviral contra el virus de la grip. L’estudi revela, a més, que les persones que no desenrotllen símptomes gripals presenten nivells més elevats d’esta molècula, la qual cosa podria explicar la seua resistència natural a la malaltia.

“La dermicidina, que es troba present en la suor, és coneguda des de fa anys per la seua funció contra bacteris i fongs. No obstant això, esta és la primera vegada que es demostra la seua capacitat antiviral, sent capaç de bloquejar la infecció pel virus de la grip tant en experiments in vitro com en models animals”, explica la doctora responsable del grup de Pèptids Antimicrobians i Glicobiologia de Fisabio que lidera l’estudi i investigadora Miguel Servet, María D. Ferrer.

“Estos resultats mostren que el nostre organisme disposa de mecanismes naturals capaços de frenar la infecció viral, la qual cosa obri la porta al desenrotllament de nous antivirals més eficaços”, destaca l’investigador de Fisabio, responsable del grup de Microbioma Oral i codirector del treball, el doctor Álex Mira.

En el treball s’ha demostrat que la dermicidina actua unint-se a l’hemaglutinina, una proteïna present en el virus de la grip que és clau per a infectar les cèl·lules humanes. Així, la dermicidina força la proteïna viral a adoptar una forma que fa que el virus es torne inactiu abans que puga infectar la cèl·lula.

Este mecanisme és diferent de la majoria dels antivirals actualment disponibles, que actuen sobre una altra proteïna viral (la neuraminidasa) i davant dels quals estan apareixent resistències.

“En actuar sobre regions del virus que a penes canvien entre subtipus, la qual cosa es coneix com a zones altament conservades, la dermicidina podria contribuir a la defensa davant de diferents variants del virus de la grip”, explica la doctora Ferrer. En esta línia, el doctor Mira afig que “este mateix principi es podria estendre a altres virus respiratoris, com el virus de la pallola i alguns coronavirus que causen el refredat comú, la qual cosa apunta a un possible efecte d’ampli espectre”.

Present en nas, saliva i llàgrimes

L’equip ha comprovat que la dermicidina no solament es troba en la suor, sinó també en les principals portes d’entrada dels virus respiratoris al cos humà, que són la nasofaringe, la saliva i les llàgrimes.

“Els resultats també mostren que els nivells basals de dermicidina són fins a sis vegades superiors en persones que mai han desenrotllat símptomes gripals, en comparació amb individus susceptibles” explica la primera autora de l’article i membre de l’equip, la doctora Paula Corell.

A més, durant una infecció respiratòria, la seua concentració augmenta de manera significativa. “En conjunt, estes troballes reforcen la idea que la dermicidina forma part de la primera línia de defensa del sistema immune innat davant d’esta mena d’infeccions” comenta la doctora Corell.

El personal investigador que ha dut a terme l’estudi assenyala que la dermicidina representa un candidat prometedor per al desenrotllament de noves estratègies contra les infeccions respiratòries virals. A més de la seua acció directa contra el virus, l’equip investiga si la dermicidina també podria exercir un paper immunomodulador. És a dir, si podria ajudar a regular i reforçar la resposta del sistema immunitari mitjançant altres mecanismes perquè l’organisme responga millor davant la infecció.

Per tant, estos resultats obrin la porta al desenrotllament de nous antivirals basats en molècules naturals produïdes pel mateix cos humà que actuen sobre regions virals altament conservades, la qual cosa podria reduir la probabilitat d’aparició de resistències i afavorir la seua utilitat davant de múltiples virus respiratoris.

En l’estudi ha participat personal investigador del CIBERESP, de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) i CIBERER, de la Universitat de València, del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC) i de l’Institut IDIBE, entre altres centres nacionals i internacionals.