Detalle nota de prensa

La Generalitat, a través de la Direcció General de Costes, Ports i Aeroports, ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de modificació del Reglament general de costes elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb l’objectiu de reforçar la seguretat jurídica, millorar els criteris tècnics i garantir un equilibri entre la protecció del litoral i el desenrotllament econòmic sostenible.

Tal com ha destacat el director general de Costes, Ports i Aeroports, Marc García Manzana, el Ministeri “seguix obstinat a canviar el reglament de costes i no accepta modificar la llei, per la qual cosa reiterem que s’ha de canviar la llei de costes estatal tal com acordàrem totes les comunitats autònomes en la cimera que es va celebrar a València fa un mes”.

Un dels principals punts de discrepància se centra en la determinació del límit del domini públic maritimoterrestre. L’avantprojecte estatal proposa fixar-lo en funció de l’abast d’un únic temporal, mentres que la Generalitat sol·licita mantindre el criteri dels majors temporals coneguts registrats almenys en cinc ocasions en cinc anys. 

En este sentit el director general ha afirmat que “el nou reglament pretén canviar coses que per jerarquia normativa no poden canviar sense passar pel Congrés dels Diputats”. I ha afegit que “un exemple és que no permeten que es canvie la normativa per a protegir els nuclis etnològics i estan prorrogant la votació des de fa dos anys perquè saben que la perdran”. 

Segons les al·legacions, admetre un únic episodi extraordinari com a referència suposa equiparar un fenomen excepcional a una pauta ordinària, la qual cosa generaria inseguretat jurídica i un efecte expansiu del domini públic desproporcionat. Així mateix, es planteja que el càlcul de l’abast dels temporals es base en dades objectives i verificables, com els registres de boies, satèl·lits o informació oceanogràfica i meteorològica.

El Consell considera que el nou reglament, plantejat després de l’anul·lació de l’anterior pel Tribunal Suprem, reproduïx aspectes que ja van ser qüestionats i introduïx modificacions que excedixen el desenrotllament reglamentari en afectar matèries que haurien d’abordar-se mitjançant una reforma prèvia de la Llei de Costes de 1988.

En este sentit, la Generalitat defén que qualsevol modificació normativa ha de respectar el principi de jerarquia normativa i adaptar-se tant a la legislació vigent com a les exigències del dret de la Unió Europea.

“La Comunitat Valenciana necessita una gestió integral de la costa basada en criteris tècnics i en la cooperació entre administracions per a frenar la regressió del litoral i protegir els nostres nuclis etnològics amb solucions eficaces”, ha conclòs García Manzana.

Gestió de sediments i regressió costanera

La Generalitat també reclama incorporar una gestió integral dels sediments en les conques hidrogràfiques per a fer front a la regressió de la costa, un fenomen que, segons subratlla, s’ha intensificat en els últims anys.

En esta línia, proposa que l’Administració estatal de Costes participe de manera activa en els plans hidrològics i que s’afavorisca l’aprofitament de sediments al·luvials retinguts en llits i embassaments per a reforçar el sistema costaner.

Un altre bloc rellevant d’al·legacions es referix al règim de concessions. La Generalitat sol·licita que s’establisquen criteris objectius i taxats, que es diferencien adequadament les concessions ordinàries de les compensatòries.

A més, advertix que l’avantprojecte introduïx limitacions retroactives i modifica condicions de concessions ja atorgades, la qual cosa vulnera el principi de seguretat jurídica i afecta drets adquirits.

També, proposa definir de manera tècnica el concepte de ‘risc cert’ i adaptar superfícies i distàncies d’establiments a la planificació territorial, evitant una regulació uniforme que no tinga en compte les característiques de cada tram de costa.

Finalment, la Generalitat defén el reconeixement dels passejos marítims construïts després de la llei de 1988 com a límit de la vora del mar. Així mateix, reclama reforçar la cooperació institucional mitjançant la convocatòria d’una conferència sectorial de costes i la creació de mecanismes efectius de participació de les comunitats autònomes en l’elaboració normativa.