Detalle nota de prensa

Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i impulsat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), encara la recta final amb una reflexió sobre el llegat través del pas del temps i de les generacions a càrrec de Mal Pelo. 

La formació catalana, fundada per Maria Muñoz i Pep Ramis i reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa 2002, és l’encarregada de tancar el festival este 19 d’abril en el Teatre Principal amb la seua obra We. Nosaltres i els temps.

El poema de John Berger Separation servix a la companyia per a tornar a endinsar-se en el viatge, en l’emigració i en la pèrdua del lloc. Al llarg de la representació indagaran en la comunitat i centraran l’interés a desenrotllar el principi bàsic del moviment: caminar.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, assistirà a la clausura del festival en el Teatre Principal, així com als espectacles Gush is Great, de Production Xx, i Oroimen d’Akira Yoshida, que es realitzaran de matí en el Centre del Carme i en la plaça del Mercat, respectivament.

Deambular com a oda a la resistència

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull Gush is Great, dels francesos Production Xx, una experiència hipnòtica interpretada per cinc jóvens que deambulen com a oda a la rebel·lió dolça i a la necessitat de reinvenció.

La producció internacional programada en esta edició de Dansa València és una intensa vivència sensorial a on es mesclen la poesia crua i les tensions contemporànies. Els objectes apareixen i després es descarten, i revelen l’absurd del món. Manipulacions, il·lusions i una banda sonora acompanyen una obra en la qual la lentitud es convertix en un acte de resistència.

Dos solos al voltant de la identitat

La jornada de clausura es completa amb dos propostes que indaguen en la construcció del jo des de perspectives distintes. En el Teatre Rialto, la canària Paula Quintana conjuga influències afrollatines, herència andalusa i present europeu en el seu solo de dansa Atlas de anatomía.

La peça remou la identitat i suposa una reivindicació de la perifèria per la condició d’illenca de la creadora, que acompanyada d’un cor de veus en directe exposa el mapa de llinatges i llegats que el cos conté i com es relacionen els uns amb els altres. 

D’altra banda, l’espai públic cobra protagonisme en la plaça del Mercat, a on el navarrés Akira Yoshida, format entre el breaking i la dansa contemporània, proposa en Oroimen una reflexió escènica sobre la identitat. 

La peça mostra un personatge que, havent perdut el contacte amb la realitat, no busca més que ser comprés en un viatge rememoratiu. Una obra que reflexiona sobre una persona solitària en un viatge a través de la memòria de les accions viscudes per les mans: el tacte, la joventut, l’amor, la vida i la mort.