Detalle nota de prensa

La consellera de Justícia, Nuria Martínez, ha visitat el Tribunal d’Instància de Catarroja, a on s’ha reunit amb el seu president, David Castellá Fernández, per a traslladar-li personalment el compromís de la Generalitat per a garantir que la jutgessa que instruïx la causa de la riuada continuarà disposant del mateix nombre de funcionaris després del procés d’estabilització. 

En este sentit, la titular de Justícia ha assegurat que “en el cas de Catarroja no es produirà la situació que es quede una cadira buida durant el procés d’estabilització. La magistrada comptarà en tot moment amb les persones necessàries perquè li donen cobertura i puga continuar avançant amb la instrucció perquè el que volem és que ella tinga tots els mitjans precisos”.

Així mateix, la consellera s’ha interessat per les necessitats materials que poguera tindre el jutjat instructor amb la finalitat de poder cobrir-les al més prompte possible d’acord amb les seues competències i després de rebre comunicació formal per part del lletrat d’Administració de justícia (LAJ).

D’esta manera, Nuria Martínez li ha explicat amb detall el procés d’estabilització gràcies al qual 200 dels 438 dels reforços judicials actuals distribuïts pels 36 partits judicials de la Comunitat Valenciana passaran a ser estructurals a partir de l’1 de juliol d’enguany.

“Per tant, amb esta estabilització de les places consolidem un model d’Administració de justícia més modern, àgil i eficient, orientat a prestar un millor servici a la ciutadania”, ha remarcat la consellera.

Martínez li ha explicat al president del Tribunal d’Instància de Catarroja que el procés d’estabilització de la plantilla de Justícia respon al compliment de la normativa vigent, a una prioritat de reduir la temporalitat que patix la mateixa Administració, i també al seu compromís de dotar de més estabilitat les plantilles i millorar les condicions laborals del personal al servici de la Justícia, a més de ser una reivindicació històrica de les organitzacions sindicals. 

La consellera ha assegurat en la trobada que la transició es gestionarà de manera ordenada, i garantint la continuïtat del servici i minimitzant qualsevol impacte tant en els professionals com en la ciutadania.

A més, ha explicat que la identificació de les 200 places s’ha fet atenent un criteri objectiu d’antiguitat, donant prioritat als llocs que requerixen una consolidació definitiva per haver-se anat perpetuant renovació rere renovació.

Reforços judicials, d’1,45 milions a 17 milions en 10 anys

En els últims 10 anys s’ha passat de disposar de 38 reforços en 2015, als quals es destinaven 1,45 milions d’euros a disposar de 438 reforços en 2025, als quals es van destinar 17 milions d’euros. “Un escenari insostenible que derivava en una anomalia del sistema públic de Justícia”, ha assegurat la consellera. 

És més, en les dos legislatures del Botànic, el nombre de reforços pràcticament es va multiplicar per 10 en passar dels 38 de 2015 a 350 en 2023, moment en què la Conselleria de Justícia destinada quasi 14 milions d’euros a reforços, 10 vegades més que a inicis de la primera legislatura.

L’Administració de justícia ha recorregut des de 2015 a la figura del personal de reforç per a atendre necessitats conjunturals, com sobrecàrregues de treball, acumulació d’assumptes, macrocauses o implantació de noves tecnologies. No obstant això, la persistència i reiteració d’estos reforços evidencia que moltes d’estes necessitats són estructurals i permanents, la qual cosa exigix una reconversió d’estos llocs en places estables.

Hui dia, els òrgans judicials superen àmpliament els mòduls d’entrada fixats pel Consell General del Poder Judicial, la qual cosa denota una sobrecàrrega estructural. En este context, els llocs de reforç, inicialment concebuts com a solucions temporals, s’han convertit en instruments permanents per a sostindre el funcionament dels jutjats i tribunals.