Detalle nota de prensa

La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats seguix amb la seua ferma i decidida aposta per la millora i renovació de les seues infraestructures educativa. Durant l’any 2025 es va registrar una dada històrica: el major índex d’execució del pla Edificant des de la seua posada en marxa, amb prop d’un 90 % del total pressupostat per a l’exercici, que ha arribat als 160 milions d’euros. 

Així mateix, la tendència continua en este 2026, amb la previsió fins i tot d’augmentar l’execució i arribar al 95 % dels 180 milions d’euros pressupostats. En concret, des del departament que dirigix Carmen Ortí, es duran a terme actuacions en prop de 90 centres educatius de la Comunitat Valenciana. Una xifra que contrasta amb les actuacions fetes en l’anterior etapa legislativa, en el qual les execucions del pla Edificant a penes superaven el 23 % del pressupostat. 

Paral·lelament a esta inversió, la Conselleria ha aprovat, des de l’inici de la legislatura, un increment de més de 160 milions d’euros als ajuntaments que disposaven de delegació de competències en la construcció de centres educatius dins d’este mateix pla per a possibilitar la finalització de les obres, a causa de l’augment de costos. 

Amb esta mesura, des de l’administració autonòmica s’ha pal·liat, entre altres, l’efecte de la pujada de preus, la hiperinflació, l’augment de costos de producció o l’impacte de la dana i s’ha ajudat els ajuntaments a avançar i finalitzar els projectes de construcció de centres educatius. A més, eixe increment de costos també ha obeït a les noves normatives vigents com la inclusió obligatòria de plaques fotovoltaiques i mesures de confort tèrmic, segons la Instrucció 6/2023, que ha elevat el cost de cada actuació. 

Increments pressupostaris

Estes dades positives d’execució del pla Edificant es deuen també al fet que la Conselleria va aconseguir desbloquejar més de 300 milions d’euros que romanien paralitzats, per intervencions endarrerides entre els anys 2018 i 2023 i algunes delegacions realitzades per l’anterior Govern Valencià ja en funcions. 

Per a evitar este tipus de situacions, la Generalitat té la potestat, segons el Decret 05/2017, de revocar la delegació de competències si, després d’un any des de la resolució, l’Ajuntament no haguera iniciat la licitació, adjudicació i orde d’execució per a la realització de les competències delegades. 

També en 2023, la Conselleria va detectar un total de 12 resolucions firmades de delegació de competències que resultaven lesives per als interessos de la Generalitat. És per això, que la Conselleria va oferir als municipis afectats la renúncia voluntària a la delegació perquè l’Administració autonòmica assumira les obres directament.

Esmena de 600 delegacions de competències 

D’altra banda, es van detectar al voltant de 600 delegacions de competències atorgades sense paràmetres objectius de prioritat, com les delegacions de competències a ajuntaments que no disposaven en titularitat del sòl a on anava a ser projectat el centre educatiu. 

Al fil d’això, també es van identificar centres que havien sigut projectats per a dos línies educatives, quan l’informe de necessitat únicament havia arreplegat la utilitat de construir-ne una. Per a esmenar esta problemàtica, l’actual Consell va adoptar la mesura de no delegar competències a consistoris que no disposen del sòl necessari ni un projecte tècnic mínimament viable per a dur a terme la projecció del centre.

A més, l’Administració autonòmica posarà en mans dels ajuntaments els centres d’Infantil, Primària i Educació Especial, el manteniment i la gestió dels quals ja els corresponia, i serà la conselleria l’encarregada de fer el seu en les obres de Secundària i FP per a assegurar un control més estricte del projecte i l’execució.