Detalle nota de prensa

La Generalitat ha consolidat la transformació estructural profunda del Programa de prevenció de càncer de mama mitjançant una inversió global de més de 23 milions d’euros.

El secretari autonòmic de Planificació, Informació i Transformació Digital de la Conselleria de Sanitat, Bernardo Valdivieso, ha afirmat que esta reforma integral “comprén els àmbits organitzatiu, tecnològic, assistencial i de governança amb l’objectiu inequívoc de recuperar la capacitat preventiva poblacional i aconseguir els estàndards d’excel·lència exigits per la Unió Europea”.

Valdivieso s’ha manifestat així durant la seua compareixença en la Comissió de Sanitat de les Corts, durant la qual ha desgranat els resultats d’eixa transformació i ha asseverat que les dades del primer quadrimestre de 2026 “ratifiquen l’èxit del canvi de model i exhibixen una capacitat de recuperació sense precedents”.

Així, el secretari autonòmic ha assegurat que ja se superen les 3.500 invitacions diàries, enfront de les 1.800 del primer quadrimestre de 2022, i s’ha convocat a 239.000 dones enfront de les 127.000 de llavors. A més, s’estan realitzant més de 2.300 proves diagnòstiques al dia, quasi el doble que en 2022, ja que la mitjana va ser de 1.200 diàries. Este ritme ha permés realitzar el cribratge a 185.000 dones durant este primer quadrimestre, cent mil més que en el mateix període de 2022.

Així mateix, el temps mitjà d’accés al tractament després de la detecció d’un cas s’ha retallat dràsticament des de les 12,9 setmanes fins a les 8,14 setmanes, d’este quadrimestre, i se situa entre els nivells òptims internacionals.

S’ha recuperat el ritme adequat en la velocitat de les rondes biennals; de fet, les rondes actives en l’actualitat tenen una duració mitjana de 12,83 mesos, i ja s’ha convidat més del 59 % de les dones incloses, cosa que garantix que la població diana torne a ser citada estrictament cada 24 mesos, segons marquen els estàndards europeus.

La projecció per al tancament de l’exercici 2026 situa la Comunitat Valenciana plenament alineada amb els paràmetres europeus d’excel·lència, i s’aconseguix una cobertura d’invitació d’entre el 90 % i el 95 %, i una participació efectiva al cribratge superior al 70-75 %.

La robustesa del nou circuit tindrà una capacitat anual superior a les 500.000 invitacions i més de 450.000 mamografies, a més de poder realitzar les rondes de cribratge en els 24 mesos recomanats.

Tot això permetrà duplicar progressivament la capacitat diagnòstica actual anual, i detectar entre 2.000 i 2.500 càncers dins del circuit  preventiu. L’objectiu estratègic final de la Conselleria de Sanitat és aconseguir que més del 70 % d’estos tumors es detecten en estadis inicials (0 o I) i no per davall del 45 % com ocorria en l’anterior legislatura. “En estes fases inicials, els tumors són xicotets i mínimament invasius, la qual cosa reduïx la necessitat de tractaments agressius, quimioteràpies o mastectomies, i garantix taxes de supervivència pròximes al 99 % i una substancial millora en la qualitat de vida de les pacients”, ha precisat Valdivieso.

Reforma estructural en temps rècord

Per a aconseguir estos objectius, la Conselleria de Sanitat ha executat durant l’actual legislatura una bateria d’actuacions d’urgència per a reconstruir de manera estable la capacitat del Programa de cribratge de càncer de mama, que han sigut detallades pel secretari autonòmic durant la seua intervenció.

S’han substituït prop del 60 % dels mamògrafs, que estaven obsolets, amb la compra de 10 equips nous d’última generació i la renovació de la unitat de Burjassot, amb una inversió pròxima als 3 milions d’euros. A això cal sumar la implantació d’un pla de manteniment preventiu dotat amb 240.000 euros anuals, una cosa que faltava.

S’ha reforçat el personal amb la incorporació de 34 tècnics superiors en imatge mèdica per al diagnòstic. D’esta manera s’ha augmentat el nombre d’agendes actives de 31 a 47, la qual cosa està permetent millorar la cobertura i reduir progressivament les demores.

S’ha dut a terme la integració definitiva de les unitats de cribratge en els servicis de radiologia hospitalaris amb l’objectiu de millorar la continuïtat assistencial, la capacitat del programa de cribratge i la possibilitat de retindre el talent en fer els llocs més atractius per als professionals.

A més, amb la integració de les imatges radiològiques del programa de cribratge en l’Anell d’Imatge Mèdica de la Comunitat Valenciana, s’ha aconseguit convertir un conjunt de centres aïllats en una xarxa diagnòstica intel·ligent, que permet compartir i redistribuir el treball diagnòstic per tot el territori.

Intel·ligència artificial supervisada

Una altra de les grans novetats de la transformació ha sigut el desplegament de la intel·ligència artificial (IA) en ple compliment de la normativa europea. La IA actua com una ferramenta de suport que processa les imatges en temps real i prioritza immediatament els casos sospitosos de risc, que representen el 10 % del total.

Valdivieso ha matisat que este model “no substituïx la labor del metge, ja que totes les mamografies compten amb supervisió humana, el que s’aconseguix és optimitzar la labor dels professionals concentrant el seu esforç en els casos de risc”. De fet, la concordança entre el radiòleg i la IA en casos de baix risc supera ja el 93 %, cosa que permet que el 78 % de les dobles lectures obligatòries es realitze de manera mixta entre un professional i la IA.

Així mateix, la Conselleria de Sanitat està implementant el nou sistema d’informació unificat, denominat projecte ‘Criba T’, amb una inversió de 3 milions d’euros. Està enfocat en la robotització, l’automatització de citacions i el seguiment dels programes de prevenció de mama, cèrvix i còlon. “En estos moments s’està realitzant un programa pilot en el cribratge de càncer de mama en la unitat de Manises, en unes setmanes es validarà en una segona unitat, en la del Departament de Salut d’Orihuela, i si tot funciona segons com s’espera s’estendrà de manera progressiva al llarg d’enguany”, ha explicat el secretari autonòmic.

Diagnòstic de la situació heretada

Per a Bernardo Valdivieso, el pla estratègic dissenyat per la Conselleria de Sanitat “ha respost a la necessitat de revertir l’extrema tensió estructural que tenia el Programa de cribratge de càncer de mama concebut com estava fins a esta legislatura”.

El disseny del programa es va iniciar fa més de tres dècades, es va dirigir inicialment al grup d’edat de 45 a 65 anys i, després de les ampliacions posteriors, en 2006 (de 66 a 69 anys) i en 2023 (fins als 74 anys) van incorporar un total d’un poc més d’1 milió de dones al sistema. “No obstant això, estes decisions no es van acompanyar dels recursos humans, tecnològics ni pressupostaris proporcionals, i es va portar el servici a una dinàmica negativa que va minvar significativament la seua eficàcia”, ha lamentat.

En este sentit, Valdivieso s’ha referit a l’anàlisi de situació realitzat per la Inspecció de Servicis, que “va constatar que el model previ es trobava greument compromés per diversos motius”.

D’una banda, presentava un clar dèficit d’especialistes, ja que el programa requeria un disseny de 64 llocs de radiologia per a assumir el circuit de doble lectura, però l’estructura ordinària real disposava únicament de 20 llocs, i només 17 dels quals estaven ocupats.

El 60 % dels mamògrafs en funcionament superava els 11 anys d’antiguitat i acumulaven constants avaries i falta de contractes de manteniment preventiu.

Es disposava d’uns sistemes d’arreplega i tractament de la informació completament desfasats. Les plataformes que s’usaven presentaven una preocupant falta d’integració corporativa i nul·la capacitat analítica, cosa que obligava els professionals a realitzar gran part de la gestió en paper.

Dones sense convidar

Esta falta de planificació va provocar desviacions crítiques en els indicadors de qualitat entre 2017 i 2023. La cobertura d’invitació va caure al 77,51 % (enfront de l’estàndard  europeu del 90-95 %), és a dir, s’acumulaven desenes de milers de dones sense invitació dins de les finestres temporals recomanades. Per exemple, en la ronda 2022-2023 es va arribar a les 167.000 dones sense una invitació vàlida. Quant a la cobertura efectiva, es va afonar fins al 57,17 %, cosa que significa que aproximadament 350.000 dones elegibles no accedien al cribratge en cada ronda.

A més, el retard mitjà de les rondes es va prolongar fins als 35 mesos (enfront dels 24 mesos recomanats) i la demora per a accedir al tractament després d’un diagnòstic positiu va escalar fins a les 12,9 setmanes, cosa que duplicava els terminis clínicament acceptables. Com a conseqüència, més de la mitat dels càncers de mama (el 56,6 %) es detectaven tard i de manera reactiva, és a dir, fora del circuit preventiu.