Detalle nota de prensa

El vicepresident segon del Consell i conseller de Presidència, José Díez ha destacat el compromís de la Generalitat amb el diàleg social i amb la col·laboració permanent amb els agents econòmics i socials “per a continuar impulsant polítiques públiques que afavorisquen el creixement econòmic, l’ocupació de qualitat, la cohesió social i territorial i una major capacitat de resposta davant situacions d’emergència”.

En este context, ha destacat el paper dels Consells Econòmics i Socials (CES) com a espais de “participació, anàlisi i consens en els quals es contrasten enfocaments, es debaten propostes i es fomenta el diàleg entre els diferents agents econòmics i socials des de la pluralitat i l’interés general”.

Díez ha fet estes declaracions durant la sessió inaugural de la trobada anual dels CES autonòmics i d’Espanya, que se celebra fins al 22 de maig a València per a compartir experiències i models de col·laboració i coordinació institucional amb la finalitat d’estar millor preparats per a fer front als desafiaments.

Després de la inauguració, en la qual també han participat el president del CES d’Espanya, Antón Costas; i el president del CES de la Comunitat Valenciana, Fernando Móner, ha començat la primera sessió de treball que, amb el títol ‘Respostes davant situacions d’emergència’, ha comptat amb les intervencions del conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama i els alcaldes d’Utiel, Ricardo Gabaldón, i Benetússer, Eva Sanz.

En este context, Díez ha destacat que l’encontre entre CES permetrà “reflexionar sobre com planificar millor l’actuació davant situacions extraordinàries i sobre les mesures que han de desenrotllar-se abans, durant i després d’emergències com inundacions, incendis, terratrémols, pandèmies o erupcions volcàniques”.

El vicepresident ha fet referència a la dana del passat octubre de 2024, una experiència “que ens ha demostrat que cap institució pot afrontar per si sola situacions d’esta magnitud i complexitat” i ha afirmat que “la cooperació entre administracions, la coordinació dels servicis públics i la implicació responsable de la ciutadania són elements essencials per a protegir les persones i reduir l’impacte d’este tipus d’emergències”.

Paral·lelament ha destacat la importància d’avançar en la “prevenció i en la formació a través de plans eficaços” així com la necessitat de “millorar els mecanismes de coordinació i el foment d’una cultura de preparació davant emergències” com a aspectes imprescindibles per a reforçar la resiliència de societat enfront de les emergències.

“Preparar-se adequadament no solament permet actuar amb més rapidesa i eficàcia, sinó també reduir els danys humans, socials i econòmics”, ha afirmat.

Coordinació davant situacions d’emergència 

Per part seua, el conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha subratllat que la seguretat i la protecció civil “han d’abordar-se amb una política territorial estructural, basada en un model que ha de conéixer el risc, reduir-lo, comunicar-lo, planificar-lo i respondre amb tots els mitjans, ja que qualsevol emergència posa a prova la solidesa d’una societat sencera”.

En concret, Valderrama ha destacat que la política estructural ha de sustentar-se en la planificació territorial, la inversió pública, la formació de la ciutadania, la investigació i la innovació, la coordinació institucional i la cultura econòmica i social de l’entorn.

El responsable d’Emergències de la Generalitat ha plantejat una gestió de les emergències que ha “d’actuar abans, durant i després: abans, amb prevenció, planificació, formació i innovació; durant, amb coordinació, comandament, mitjans i respostes operatives, i després d’ocórrer, amb recuperació, qualificació, aprenentatge i millores permanents”.

En este sentit, ha assegurat que la Generalitat està impulsant “un profund procés de transformació institucional i operativa, situant la seguretat, la protecció civil i la gestió integral de les emergències en el centre d’acció del seu govern”.