Detalle nota de prensa

La Conselleria de Justícia, Transparència i Participació obri per a la ciutadania la Casa de la Concòrdia, un espai de trobada i diàleg des del qual reivindicar els valors democràtics, recordar la història recent i mirar cap al futur des del consens, el respecte i la unitat. En l’acte s’ha inaugurat l’exposició ‘Alacant, Transició i concòrdia’.

Es tracta d’un espai expositiu i administratiu, d’ús multidisciplinari, destinat a promoure el consens democràtic i la visibilització de totes les persones i els col·lectius que hagen sigut víctimes d’alguna mena de violència.

“Este és un espai per a reconéixer la concòrdia i la convivència democràtica i la participació ciutadana”, ha manifestat la consellera de Justícia, Transparència i Participació, Nuria Martínez.

“Hui obrim les portes d’un espai renovat que unix passat i futur, que preserva la nostra història i que, al mateix temps, projecta un missatge de convivència i compromís democràtic per a les generacions futures”, ha assegurat la titular de Justícia.

Durant el seu discurs, la consellera de Justícia ha defés que “reivindicar hui la concòrdia és reivindicar la capacitat d’una societat per a conviure des del respecte i la pluralitat; és reconéixer que les societats avancen quan són capaces d’aprendre del seu passat, sense quedar-hi atrapades; quan entenen que la democràcia s’enfortix des del diàleg i el respecte institucional”.

“I precisament ací radica el valor d’esta Casa de la Concòrdia. A convertir-se en un espai a on els nostres jóvens puguen comprendre el que va costar conquistar les llibertats de les quals hui gaudim. Perquè la democràcia no és irreversible. Requerix compromís, responsabilitat i una defensa constant davant dels qui pretenen substituir l’acord per la polarització i l’enfrontament”, ha asseverat.

Exposició ‘Alacant, Transició i concòrdia’

L’exposició ‘Alacant, Transició i concòrdia’ naix amb una vocació doble: obrir al públic un espai recuperat per a la ciutat d’Alacant i oferir una aproximació a un dels períodes més decisius de la nostra història recent.

Proposa un recorregut pels anys en què la Comunitat Valenciana va transitar de la dictadura a la democràcia, tenint en compte els processos, les tensions i els assoliments que van fer possible este canvi.

“La fortalesa de la Transició va residir precisament en el fet que va ser capaç d’integrar sensibilitats molt diverses dins d’un projecte compartit. Persones amb trajectòries, idees i visions distintes van ser capaces de trobar punts de trobada en qüestions essencials. Eixa capacitat per a construir consensos constituïx una de les lliçons més grans que podem extraure hui d’aquell període històric”, ha remarcat Nuria Martínez.

Des de la realitat d’Alacant, es recuperen episodis que posen en relleu el paper actiu de les persones i les institucions en la construcció d’un nou marc de convivència, a on la pluralitat de posicions i el consens van resultar fonamentals.

“Alacant va saber representar com poques terres eixe esperit d’obertura i de voluntat d’entesa, que va fer possible l’èxit de la Transició. Una terra acollidora i diversa, orgullosa de la seua pluralitat, que va contribuir des de la societat civil, les institucions i el compromís ciutadà a consolidar una democràcia basada en el respecte, la concòrdia i la convivència”, ha destacat la consellera.

‘Alacant, Transició i concòrdia’, que es pot visitar fins al 30 de juny en la Casa de la Concòrdia, reunix fotografies, documentació i premsa històrica procedents dels fons de l’Arxiu Luis Vidal i de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant, en una selecció que permet al visitant conéixer testimoniatges que connecten passat i present.

Un edifici singular per a un futur millor

Este edifici, titularitat de l’Autoritat Portuària d’Alacant, ha sigut rehabilitat gràcies a una actuació conjunta a la qual s’han destinat 1,45 milions d’euros, impulsada per la Generalitat, finançada amb fons propis i amb finançament de fons europeus del Mecanisme de recuperació i resiliència, a través del Programa d’impuls a la rehabilitació dels edificis públics de les comunitats i ciutats autònomes.

Entre les actuacions que s’han dut a terme en l’edifici destaquen l’extradossat de murs per a millorar l’aïllament tèrmic, la instal·lació de climatització d’alta eficiència, la substitució del tauler de coberta per panell sàndwitx i teula recuperada; la introducció de forjat ventilat, la substitució de fusteries de fusta amb doble vidre i la recuperació de finestrons existents.

Totes estes intervencions han permés reduir un 77 % el consum d’energia primària no renovable i un 80 % les emissions de CO₂.