Detalle nota de prensa

El pressupost de la Conselleria de Sanitat per a 2026 ascendix a 9.453 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment de 267 milions d’euros respecte als comptes del passat exercici, és a dir, quasi un 3 % més.

Durant la seua compareixença en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha afirmat que una vegada més el pressupost que es destina al seu departament “és històric ja que este Consell any darrere d’any ha anat incrementant-lo”. “És més -ha continuat- suposa un 36 % del total del pressupost no financer de la Generalitat, prova evident que la sensibilitat cap a les polítiques sanitàries és essencial en les decisions d’este Govern”.

Gómez ha incidit en el fet que estos comptes per al seu departament suposen quasi 1.200 milions d’euros més que els últims aprovats en la legislatura anterior. “Tot això, a pesar que els més de mil milions de deute que té el Govern d’Espanya amb la Generalitat en concepte d’assistència a ciutadans estrangers i desplaçats d’altres comunitats autònomes”, ha lamentat.

Marciano Gómez ha assegurat que la sanitat valenciana “és millor ara que la que hi havia en juny de 2023 i no és fruit de la casualitat, sinó de governar amb planificació, amb objectius i amb una estructura sòlida. La confiança dels ciutadans s’aconseguix complint el que s’anuncia i este pressupost és una prova de responsabilitat i de compliment dels compromisos adquirits”, ha insistit.

El conseller ha desenrotllat les principals línies d’actuació que cal dur a terme després de l’aprovació del pressupost i ha destacat la continuïtat de l’aposta inequívoca per l’Atenció Primària, amb una dotació pròxima als 1.800 milions d’euros.

Entre les mesures importants en esta àrea, ha destacat la posada en marxa dels Centres d’Atenció Urgent 24 hores, un compromís adquirit pel president Pérez Llorca en el seu discurs d’investidura. Estos centres milloraran el rendiment de la resta del sistema sanitari. D’una banda, alliberant capacitat en els centres de salut i, d’altra banda, en reduir pressió sobre les urgències hospitalàries mitjançant protocols de derivació eficients. Es preveu una inversió total de 12 milions d’euros, d’estos 5 s’incorporen ja en els comptes de 2026.

Les noves tecnologies també milloraran els resultats de l’Atenció Primària i a facilitar la labor administrativa als professionals. En este àmbit destaquen dos projectes. D’una banda, l’assistent virtual, que permetrà donar resposta al 100 % de les telefonades als centres i a distribuir la demanda dels usuaris de manera més precisa perquè siguen atesos pel professional més adequat en cada cas. A més, es completarà la tramitació per a la posada en marxa del denominat Escriba Digital, amb el qual s’agilitzarà l’atenció dels professionals i, per tant, es guanyarà en eficàcia, eficiència i humanització.

Quant a l’equipament, la Conselleria de Sanitat dota els centres de salut de ferramentes d’última generació com ecògrafs, retinògrafs, dermatoscopis i equips Doppler. Per a Marciano Gómez, “això permet als metges de família dur a terme proves diagnòstiques sense necessitat de derivar al pacient a l’hospital, la qual cosa contribuïx a la reducció de les llistes d’espera i agilitza la detecció de malalties cròniques o greus”.

Un 10 % més d’inversió en obres d’Atenció Primària

El pressupost de 2026 preveu 89 milions d’euros per a infraestructures d’Atenció Primària, un 10 % més que en l’exercici anterior, per a construir nous centres, reformar o iniciar la tramitació administrativa d’altres.

Entre les inversions previstes destaquen en la província d’Alacant els centres de salut Elx-Travalón, Alacant-PAU 2, Alacant Garbinet, Pedreguer, Alacant-La Condomina, Sant Vicent del Raspeig, Elx Sant Fermí, Guardamar del Segura, Algorfa, Alcoi-La Bassa, CSI Alacant-carrer Girona entre altres.

En la província de Castelló, el CSI Vinaròs II; els centres de salut de Fernando el Católico de Castelló, Vila-real IV, Almassora, Forcall, Oropesa, Montanejos i el consultori auxiliar de Sant Jordi, entre altres actuacions.

Quant a la província de València, cal mencionar els centres de salut València-Antonio Suárez, València Benimàmet, València-Penya-roja Rafelbunyol, Godella, Port de Sagunt II, Requena, Xàtiva-La Murta, la Pobla de Vallbona i el CSI Alaquàs, entre altres.

Noves unitats en Salut Mental i Addiccions

Les polítiques de Salut Mental i Addiccions reben una dotació de quasi 219 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de 26,6 milions d’euros, un 14 % més respecte al passat any. En esta línia, el conseller ha manifestat que “els recursos pressupostats són els necessaris per a poder afrontar els importants reptes que teníem fixats en esta àrea i que s’emmarquen en el Pla de salut mental i addiccions 2024-2027 que compta amb una dotació de 724 milions d’euros”.

Entre les principals iniciatives que es duran a terme enguany cal assenyalar l’obertura de noves unitats hospitalàries d’atenció a adolescents; la posada en marxa de 8 unitats de neurodesenrotllament, específiques per a l’atenció al TDAH i a l’autisme refractaris; la creació de 23 unitats de Prevenció Indicada de les Addiccions, dirigides a adolescents; la implantació d’hospitals de dia per a Patologia Dual; i la posada en marxa de 18 hospitals de dia de Salut Mental per a adults amb una dotació global de 6,2 milions (1,6 milions en 2026) i altres 18 per a xiquets i adolescents amb un pressupost de 14,2 milions (3,6 milions en 2026).

En esta legislatura s’ha incrementat en un 21,2 % el nombre de places de formació en Salut Mental, un creixement que duplica el registrat en el conjunt d’Espanya, a on l’augment és del 9,7 %. “La Comunitat Valenciana ha deixat de ser una autonomia amb poca capacitat d’atracció i retenció de talent per a convertir-se en una de les grans referències nacionals en formació sanitària especialitzada en Salut Mental. Hui no solament formem més especialistes, sinó que aconseguim retindre’ls i atraure professionals procedents d’altres comunitats autònomes, una cosa impensable fa a penes uns anys”, ha remarcat Marciano Gómez.

L’emblema de l’Estratègia de salut digital

El conseller de Sanitat també s’ha referit a l’Estratègia de salut digital, “un ambiciós projecte de digitalització del sistema sanitari valencià que ens situarà no solament al capdavant d’Espanya, sinó també d’Europa”. “Una iniciativa l’execució de la qual suposarà, sense dubte, un abans i un després en la gestió sanitària amb beneficis exponencials en l’assistència als pacients”, ha subratllat.

La quantia global de l’Estratègia de salut digital fins a 2027 és de 235 milions d’euros i en este exercici la partida ascendix a 140,6 milions d’euros per a continuar avançant en la implementació d’autèntiques fites tecnològiques com la història clínica única, l’anell digital o la incorporació de la intel·ligència artificial. Projectes que segons el conseller de Sanitat “no solament estan suposant ja una millora del rendiment del nostre sistema sanitari, sinó que està preparant-lo per al seu desenrotllament futur”.

Gómez ha indicat que “ja s’han iniciat i impulsat el gros dels projectes i s’ha desenrotllat una labor imprescindible, centrada en la preparació de totes les infraestructures perquè puguen suportar tecnològicament les noves iniciatives”.

Així ha posat com a exemple l’adjudicació per 70 milions d’euros del contracte per a la implantació de la història clínica única. És un projecte estratègic que permet disposar d’un sistema integrat i centralitzat d’informació clínica per a tota la Comunitat Valenciana i en el pressupost de 2026 compta amb 4,9 milions d’euros. Està previst que el desplegament comence en l’Agrupació Sanitària Interdepartamental València Oest, que integra els departaments de salut València-Hospital General, Requena i Manises.

D’altra banda, enguany es consolidarà el denominat anell radiològic, “un canvi de paradigma en la gestió de les proves radiològiques”, tal com ho ha qualificat el conseller. L’import global per a la seua implantació en tota la Comunitat Valenciana és de més de 21 milions d’euros i de moment ja s’ha executat més del 50 %. Durant este exercici 2026, es preveu invertir 4,8 milions d’euros per a continuar el seu desenrotllament.

Marciano Gómez ha subratllat que “l’avanç és indubtable, ja que actualment tots els departaments de salut estan incorporant noves proves d’imatge radiològiques a l’anell i estan treballant en la migració de l’històric d’estes”. “És a dir, ja es poden consultar imatges des de diferents departaments de salut i l’obligació del pacient a traslladar amb ell les seues proves radiològiques comença a ser història”, ha incidit.

Ciclotró i prototeràpia

La major quantia econòmica d’este pressupost correspon al Programa d’atenció hospitalària, amb més de 4.520 milions d’euros. Els eixos principals són l’increment de recursos assistencials; modernització de quiròfans i laboratoris; renovació tecnològica d’equipament hospitalari i incorporació d’alta tecnologia; increment de la inversió en medicaments hospitalaris fins als 1.456 milions d’euros, la qual cosa garantirà l’accés a la innovació terapèutica.

En este context de modernitat en els tractaments i d’impuls de la medicina predictiva s’accelerarà el Pla d’innovació tecnològica juntament amb l’Hospital la Fe que inclou, principalment, dos iniciatives d’un valor sanitari molt important, el ciclotró i la prototeràpia.

En el primer cas, ja s’ha començat la tramitació administrativa per a la construcció d’un edifici en l’entorn de l’Hospital La Fe, amb un cost global de 17 milions d’euros, a on es produiran radiofàrmacs per a proveir a tota la xarxa de Medicina Nuclear de la Comunitat Valenciana. Les obres començaran en 2027 i el projecte inclou tant l’equipament d’un ciclotró com diversos laboratoris especialitzats. L’objectiu és garantir l’accés a radiofàrmacs sense dependre de proveïdors externs, augmentar la capacitat diagnòstica i potenciar la investigació en medicina nuclear.

Quant a la prototeràpia, els 14,5 milions que estan inclosos en este pressupost són el pas definitiu en la construcció d’una infraestructura pública que serà clau per al tractament oncològic d’alta precisió, ja que suposa pràcticament el 65 % de la dotació econòmica de l’obra. El búnquer a on se situarà l’accelerador de protons està ja molt avançat. Les obres s’estan executant segons la planificació prevista i la previsió és que el centre inicie la seua activitat amb pacients a partir d’agost de 2027, amb una assistència de 200 pacients de mitjana durant els primers anys.

Noves inversions en centres hospitalaris

El capítol d’inversions en Atenció Hospitalària arreplega altres línies que permetran afrontar obres tan importants com el nou Hospital General de Castelló. Amb 5,61 milions d’euros en el pressupost i 500.000 euros per a l’expropiació de l’última parcel·la, “Castelló tindrà una infraestructura planificada des del principi i no promesa in extremis i sense cap parcel·la adquirida com va deixar l’anterior Consell”, ha lamentat Gómez. A més, s’inclouen 3 milions d’euros en la remodelació d’Urgències de l’actual hospital.

Així mateix, este pressupost preveu 1,5 milions d’euros per a iniciar l’expedient per a la construcció del nou Hospital de Campanar o un milió d’euros per a avançar el Campus Sanitari Avançat de Paterna. A més, de 13,48 milions d’euros destinats a l’ampliació de l’Hospital Clínic de València.

Quant a la província d’Alacant, s’inclouen 29,4 milions d’euros per a la reforma de l’Hospital de la Vila Joiosa, 17 milions d’euros per a l’ampliació de l’Hospital Vega Baja d’Orihuela o 1,7 milions d’euros per a la remodelació de l’àrea quirúrgica de l’Hospital General d’Elx.

Marciano Gómez ha posat en relleu la importància de l’Estratègia contra el càncer basada en els pilars següents: circuits de diagnòstic ràpid, medicina personalitzada i de precisió, inversió en tecnologia, innovació i teràpies avançades, investigació i seguiment a llarg termini als pacients.

En este punt, el conseller ha recordat que un dels grans compromisos que va assumir este Consell des del primer dia era combatre el càncer, “una de les millors polítiques socials que es pot dur a terme”. Amb eixe objectiu s’han reduït les llistes d’espera prioritat 1 en tots els talls de desembre i juny, passant de 61 a 24 dies, cosa que significa un 60 % menys d’espera i d’angoixa per a les persones que patixen un procés oncològic i els seus familiars.

També s’han remodelat els programes de cribratge, fent un gran esforç organitzatiu i econòmic per a revertir un programa de prevenció que en 2023 presentava múltiples carències. S’ha revertit eixa situació, tal és així que, hui dia respecte a 2022, se superen les 3.500 invitacions diàries, davant de les 1.800 de llavors; s’ha convidat més de 239 mil dones davant de les 127 mil d’abans; es duen a terme més de 2.300 mamografies al dia, davant de les 1.200; o la mitjana entre la sospita del cas i l’inici del tractament està en 8,14 setmanes davant de les 12,93 de 2022.

Impuls de l’assistència a pacients crònics

L’atenció sanitària de Mitjana Llarga i Estada disposa d’un pressupost de 122,7 milions d’euros per a continuar avançant en els principals objectius de l’assistència als pacients crònics.

En concret, es destinaran recursos per a la implementació de l’estratègia a la cronicitat, a la millora dels centres residencials, la consolidació del pla d’atenció individualitzada en els HACLES i la participació, juntament amb la Conselleria de Servicis Socials, en la posada en marxa del projecte d’Història Clínica Sociosanitària. Quant a les infraestructures, les principals inversions es produiran en els centres de Mislata (8,8 M€), Doctor Moliner (2,2 milions d’euros), La Pedrera (3,1 milions d’euros) i La Magdalena (1,1 milions d’euros).

També s’ha augmentat el pressupost en medicaments de recepta d’Atenció Primària, amb un 3 % més, donant continuïtat al creixement del 8 % realitzat en 2025. El conseller ha realçat estos increments perquè, segons ha detallat, entre 2019 i 2023 el creixement pressupostari en medicaments va ser del 0 %. “Per tant, estem corregint una etapa de congelació amb una política pressupostària responsable, sostinguda i alineada amb les necessitats reals del sistema sanitari”, ha emfatitzat.

Per part seua, les polítiques de Salut Pública arrepleguen una dotació pròxima als 161 milions d’euros. En concret, es destinaran a programes comunitaris i participatius per a promoure la salut i les pràctiques saludables, farem les labors de control i vigilància de la salut pública i desenrotllarem un complet pla de vacunació, amb especial atenció a la campanya de grip i covid amb el clar objectiu de limitar la incidència d’estos virus respiratoris.

Els centres de salut pública disposen d’una partida de 74 milions d’euros per a, entre altres activitats, coordinar l’atenció primària i l’especialitzada en la potenciació de programes i campanyes de promoció de la salut i prevenció de les malalties.

Finalment, el conseller ha expressat la seua satisfacció perquè este Consell haja apostat per destinar a Sanitat 4 de cada 10 euros del pressupost total de la Generalitat. “Estem creant un sistema millor, avancem cap al futur donant una resposta clara també als problemes del present. Tot això modernitzant i adequant la sanitat pública valenciana, amb polítiques d’inversió i de previsió, treballant per a millorar la qualitat assistencial”, ha conclòs.