Detalle nota de prensa

La Generalitat ha presentat al·legacions al Tribunal Suprem sobre la procedència de presentar qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) en relació amb el Reial decret 316/2026 que establix un procés extraordinari de regularització d’estrangers a Espanya, modificant el Reglament d’estrangeria per a facilitar la residència i el treball de persones en situació irregular o sol·licitants de protecció internacional.

El Tribunal Suprem ha emés una providència arran del recurs que va presentar la Generalitat contra el reial decret. El Consell considera que l’aplicació del procés extraordinari de regularització afecta de manera directa a l’organització, el finançament i la prestació dels servicis públics en la Comunitat Valenciana.

En la citada providència, el Tribunal Suprem manifesta els seus dubtes sobre la legalitat del reial decret perquè podria entrar en col·lisió amb les normes de la Unió Europea i dona un termini de cinc dies perquè Advocacia de la Generalitat presente les seues al·legacions.

Les al·legacions, que han sigut presentades amb data de 30 de juny de 2026, preveuen, entre altres qüestions, que el Reial decret 316/2026 no és una mera reforma tècnica d’estrangeria, sinó una regularització extraordinària i massiva de persones en situació irregular, aprovada per via reglamentària i amb efectes potencials sobre centenars de milers de persones. L’escrit advertix que la mesura pot afectar no solament Espanya, sinó el conjunt de l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia, especialment pels seus efectes sobre asil, retorn i circulació Schengen.

Així mateix, es considera que l’Estat hauria actuat de manera unilateral, sense coordinació suficient amb la Comissió Europea ni amb els altres estats membres just abans de la plena aplicació del nou Pacte Europeu de Migració i Asil.

La Generalitat presenta l’actuació estatal com una decisió que es podria anticipar al marc europeu comú i, en la pràctica, debilitar els seus objectius de control, retorn efectiu, cooperació i repartiment equilibrat de responsabilitats.

L’escrit defén tècnicament que hi ha dubtes de compatibilitat amb el Dret de la Unió, en particular amb el Reglament europeu sobre procediment comú de protecció internacional, la Directiva de retorn, el Reglament sobre gestió de l’asil i la migració i les regles Schengen. A més, adduïx que no es pot utilitzar una norma interna de rang reglamentari per a produir efectes generals que puguen comprometre una política europea comuna.

La Generalitat insta a plantejar qüestió prejudicial davant el TJUE, però demana al Suprem que no espere a esta qüestió per a resoldre les mesures cautelars ja que si no se suspén ja la norma, la mesura cautelar perdrà sentit, perquè el termini de sol·licituds finalitza el 30 de juny de 2026 i els efectes de la regularització es podrien fer efectius de manera immediata.

La Generalitat reitera la petició que se suspenguen les disposicions impugnades del Reial decret per haver sigut adoptat sense coordinació amb la Unió Europea ni amb els altres estats membres, vulnerant el principi de cooperació lleial i el marc comú establit en el Reglament (UE) 2024/1351 i el sistema Schengen.