Detalle nota de prensa
Visor detalle nota de prensa
La Generalitat confirma el retorn de cinc àguiles pescadores a la Marjal de Pego-Oliva després de completar la seua primera migració
- Quatre aus alliberades en 2024 tornen, per primera vegada, després d’hivernar, probablement, a Àfrica, i un mascle alliberat en 2023 torna per segon any consecutiu
- En el projecte col·labora la Fundació Iberdrola España, la Fundació Migres, els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia, així com el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA)
La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha confirmat el retorn a la Comunitat Valenciana de cinc àguiles pescadores alliberades en el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, dins del programa de reintroducció d’esta espècie. Es tracta de quatre exemplars alliberats en 2024 que han tornat per primera vegada després de completar la seua primera migració i d’un mascle alliberat en 2023 que torna per segon any consecutiu.
Els cinc exemplars procedixen d’Escòcia gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, la Fundació Migres, la Fundació Iberdrola i la Fundació Roy Dennis, entitat que des de 2023 aporta anualment dotze pollets al projecte valencià de reintroducció.
Este resultat suposa un nou avanç del programa de recuperació de l’àguila pescadora que du a terme la Direcció General de Medi Natural i Animal, ja que el comportament observat s’ajusta al cicle biològic de l’espècie. Durant el seu primer any de vida, les àguiles pescadores romanen en les seues àrees d’hivernada i no solen tornar a les seues zones de naixement o alliberament fins al segon any.
Els exemplars identificats esta temporada són la femella 1LJ, alliberada en 2024 i fotografiada el 15 de maig en el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa; el mascle 1JT, alliberat en 2024 i observat el 14 de juny en l’Espai Natural dels Estanys d’Almenara mitjançant una càmera instal·lada en un dels nius habilitats per a l’espècie; el mascle 1JW, també alliberat en 2024 i identificat el 29 de juny en el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva; el mascle 1LM, alliberat en 2024 i observat el 2 de juliol en la Marjal d’Almenara, en la mateixa zona que 1JT; i el mascle 1HC, alliberat en 2023 i localitzat novament el passat 19 de juny en els voltants d’un dels nous nius instal·lats en el Parc Natural de l’Albufera.
Procedència de niu escocés
Un dels casos més rellevants és el del mascle 1JW, procedent d’un niu escocés conegut com a Loch Arkaig, que és objecte de seguiment mitjançant càmeres des de fa anys. Durant la temporada de cria de 2024 va ser necessari intervindre per a garantir la supervivència dels pollets després de detectar-se que el mascle reproductor havia deixat d’aportar aliment de manera regular. El seu retorn enguany posa de manifest la capacitat d’adaptació i de resiliència de l’espècie quan disposa de les condicions adequades per a la seua recuperació.
Un altre dels aspectes destacats és que els quatre mascles que han tornat enguany han sigut observats utilitzant o visitant nius artificials instal·lats dins del programa de recuperació desenrotllat per la Generalitat, amb la col·laboració de la Fundació Migres i la Fundació Iberdrola España, així com els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia, i, en el cas d’Almenara, del Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA). Estes estructures tenen com a objectiu facilitar el futur establiment de parelles reproductores en diferents aiguamolls de la Comunitat Valenciana.
Els primers resultats del seguiment també reforcen una de les hipòtesis de l’equip tècnic del projecte. Els exemplars que han tornat coincidixen amb aquells que van romandre durant més temps en l’entorn de la Marjal de Pego-Oliva després de ser alliberats, abans d’iniciar la migració cap a Àfrica. Eixa major permanència podria haver afavorit el seu desenrotllament físic i el perfeccionament de les seues tècniques de pesca, la qual cosa augmenta les seues probabilitats de supervivència durant la primera migració i facilita el seu posterior retorn.
La Generalitat continuarà fent el seguiment d’estos exemplars durant els pròxims mesos per a conéixer la seua evolució i comprovar si romanen en la Comunitat Valenciana fins a assolir la maduresa sexual, pas previ a la possible formació de les primeres parelles reproductores dins del projecte de recuperació que és finançat amb fons europeus (PEPAC).