Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Educació, Cultura i Esport
Segundo título de la Temporada 2015-2016
Fabio Biondi, aprovació per la primera incursió operística en les Arts amb Silla, de Händel
09/12/2015
- El titular de l'OCV ha sigut reconegut per crítica i públic com un dels principals artífexs de la recuperació i de la difusió del barroc musical
- Benedetta Mazzucato (Sul·la) encapçala el repartiment en què figuren artistes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo
- Alessandra Premoli proposa un muntatge modern per a retratar l'ascens i caiguda del cruel i llibertí Luci Corneli Sul·la, cònsol de Roma en el 82 a.C.
- Benedetta Mazzucato (Sul·la) encapçala el repartiment en què figuren artistes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo
- Alessandra Premoli proposa un muntatge modern per a retratar l'ascens i caiguda del cruel i llibertí Luci Corneli Sul·la, cònsol de Roma en el 82 a.C.
El Palau de les Arts Reina Sofía ha presentat hui en conferència de premsa Sul·la, de Händel, la primera òpera que dirigix Fabio Biondi en el centre d'arts. Després del seu debut com a director musical de l'OCV amb el Concert Institucional del X aniversari de les Arts i la seua presentació com a solista amb el recital 'El violí en el Segle de les Llums', estrena este títol en el Teatre Martín i Soler el dissabte 12 de desembre.
Amb Lucio Cornelio Silla, de Händel, el mestre Biondi descobrix per al públic del centre d'arts una de les obres menys conegudes del barroc musical. El director de Palerm és una de les màximes autoritats en este període, a més d'un els grans artífexs de la recuperació de partitures i compositors allunyats del repertori tradicional, tal com ha destacat hui Davide Livermore, intendent-director artístic de les Arts en conferència de premsa.
En paraules de Livermore, Silla és una aposta de les Arts per ampliar el seu repertori operístic i despertar noves inquietuds en el públic del teatre. "Una aposta que també va mostrar la ductilitat de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, capaç d'interpretar al mateix temps el barroc menys conegut en Silla i el Verdi més shakespearià en Macbeth", ha matisat l'intendent.
Després dels seus nombrosos èxits en el Palau de la Música de València, juntament amb la seua formació Europa Galante, el director titular de l'OCV dirigix ara en les Arts el seu primer muntatge operístic en la capital del Túria. Es tracta, a més, de la segona ocasió en què Fabio Biondi treballa amb el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, després de l'èxit aconseguit en 2014 en el Festival de Música Antiga d'Innsbruck amb l'òpera Narciso, de Domenico Scarlatti.
Les Arts presenta Silla, de Händel, en una nova producció pròpia. Alessandra Premoli firma la posada en escena d'esta òpera, amb escenografia de Manuel Zuriaga, vestuari de José María Adame i il·luminació d'Antonio Castro. Es tracta del primer muntatge operístic d'este títol que es podrà veure a Espanya.
Premoli és una emergent 'regista' i dramaturga que desenrotlla des de 2011 una intensa carrera en la seua Itàlia natal. Finalista del concurs europeu OperaJ per a jóvens directors d'escena, l'artista ha presentat innovadors projectes i treballs per a destacats teatres del país transalpí com el Carlo Felice de Gènova, el Regio de Torí i l'Òpera de Roma així com per a festivals entre els quals es troba el Rossini Opera Festival de Pesaro.
La directora italiana pren els elements centrals de la vida de Luci Corneli Sul·la: poder, sang i llibertinatge, per a presentar una posada en escena moderna, amb referències a la societat actual: "Una mescla de la Roma Antiga i la Modernitat, on Roma simbolitza l'Estat i la República".
En este nou muntatge l'acció viatja de la Roma del 82 a.C. fins a un futur distòpic o antiutòpic per a retratar l'ascens i la caiguda de l'antic cònsol de Roma i el seu consegüent penediment i proposar una reflexió a l'espectador. "La pregunta amb què espere que isca el públic després de veure esta òpera és per què cada decenni consentim que aparega un 'Sul·la' que retalle les nostres llibertats", ha apuntat Premoli.
Benedetta Mazzucato canta el paper de Sul·la. Mazzucato és un dels nous valors del barroc i del repertori antic. En la seua formació s'inclouen estades en Los Angeles Opera amb l'auspici de Plácido Domingo, el Festival de Salzburg o l'Acadèmia del Rossini Opera Festival. A pesar de la seua joventut ha treballat sota la direcció d'Ottavio Dantone, en el Festival Händel de Versalles, i de William Christie, que la va seleccionar per a la seua gira mundial amb Le Jardin des Voix. Destacada intèrpret rossiniana, l'obra de Händel també ocupa un lloc important en la seua biografia amb títols com Giulio Cesare i Catone.
El repartiment de Silla es completa amb Adriana di Paola (Claudi), antiga alumna del Centre Plácido Domingo, i els artistes de l'actual promoció Karen Gardeazabal (Metel·la), Elisa Barber (Lepido), Federica Doní Trapani (Flàvia), Nozomi Kato (Cèlia) i Michael Borth (Déu Mart / Scabro).
Estudiants dels primers cursos de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) participen en la figuració d'esta obra, el primer dels passos de la col·laboració de les Arts amb esta institució "i que no és més que un altre pas en la proposta del teatre d'establir llaços amb les excel·lències artístiques del territori", segons ha apuntat Davide Livermore.
Silla, de Händel, es representarà en el Teatre Martín i Soler els dies 12, 16 i 19, amb una funció didàctica programada per al dia 21.
L'òpera més breu de Händel
En 1713 George Friedrich Händel va decidir convertir a Luci Sul·la en heroi d'una òpera,
Lucio Cornelio Silla, amb llibret obra del poeta Giacomo Rossi a partir dels textos de Vides paral·leles de Plutarc.
L'historiador grec descriu l'arribada al poder de Sul·la l'any 82 a.C., les seues crueltats, que sustenta en un missatge transmés en sons per una deessa, el tracte vexatori a les seues esposes, la seua àrida vida i, finalment, la seua abdicació i retirada de la vida pública.
Rossi va prendre alguns aspectes de la biografia de Sul·la: la seua crueltat i volubilitat, així com la seua vida llibertina i el tracte humiliant que proferix a les dones per a tematitzar l'acció de l'òpera.
No hi ha proves documentals definitives que l'obra es representara en vida de Händel a excepció d'una possible funció privada segons assenyalen els experts. Caldria esperar 277 anys per a tornar a escoltar Silla en la Salle Dupré del Hôtel des Monnaies a París a l'octubre de 1990. La primera representació d'acord amb els cànons de l'època va tindre lloc en la ciutat natal de Händel, Trobe, en 1993 i amb motiu dels 308 anys del naixement del compositor.
L'obra ha arribat als nostres dies de forma incompleta a través de fragments del manuscrit original de Händel i una partitura als quals s'unix una edició impresa del llibret descoberta a Califòrnia, la qual cosa ha permés la reconstrucció de l'òpera.
Händel va utilitzar tota la música de Silla posteriorment en Amadigi di Gaula, que es va convertir en un dels seus grans èxits operístics, i que, com ha explicat Fabio Biondi, no és més que la confirmació de la qualitat de la partitura pel maetix autor.
La duració de Silla, segons ha aprofundit Fabio Biondi, ha sigut un dels aspectes fonamentals per a l'elecció d'este títol, que es tracta d'una òpera fàcil per a un públic modern". Amb una extensió estimada de dos hores, Silla és l'òpera més breu del compositor alemany, amb uns cànons de temps i de condensació d'acció més propis dels títols del gran repertori operístic.
"Mantindre l'atenció i l'interés del públic en una òpera -ha aclarit el Mestre Biondi- és fonamental per a generar el desig en l'espectador de voler escoltar més un cert estil musical".
Amb Lucio Cornelio Silla, de Händel, el mestre Biondi descobrix per al públic del centre d'arts una de les obres menys conegudes del barroc musical. El director de Palerm és una de les màximes autoritats en este període, a més d'un els grans artífexs de la recuperació de partitures i compositors allunyats del repertori tradicional, tal com ha destacat hui Davide Livermore, intendent-director artístic de les Arts en conferència de premsa.
En paraules de Livermore, Silla és una aposta de les Arts per ampliar el seu repertori operístic i despertar noves inquietuds en el públic del teatre. "Una aposta que també va mostrar la ductilitat de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, capaç d'interpretar al mateix temps el barroc menys conegut en Silla i el Verdi més shakespearià en Macbeth", ha matisat l'intendent.
Després dels seus nombrosos èxits en el Palau de la Música de València, juntament amb la seua formació Europa Galante, el director titular de l'OCV dirigix ara en les Arts el seu primer muntatge operístic en la capital del Túria. Es tracta, a més, de la segona ocasió en què Fabio Biondi treballa amb el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, després de l'èxit aconseguit en 2014 en el Festival de Música Antiga d'Innsbruck amb l'òpera Narciso, de Domenico Scarlatti.
Les Arts presenta Silla, de Händel, en una nova producció pròpia. Alessandra Premoli firma la posada en escena d'esta òpera, amb escenografia de Manuel Zuriaga, vestuari de José María Adame i il·luminació d'Antonio Castro. Es tracta del primer muntatge operístic d'este títol que es podrà veure a Espanya.
Premoli és una emergent 'regista' i dramaturga que desenrotlla des de 2011 una intensa carrera en la seua Itàlia natal. Finalista del concurs europeu OperaJ per a jóvens directors d'escena, l'artista ha presentat innovadors projectes i treballs per a destacats teatres del país transalpí com el Carlo Felice de Gènova, el Regio de Torí i l'Òpera de Roma així com per a festivals entre els quals es troba el Rossini Opera Festival de Pesaro.
La directora italiana pren els elements centrals de la vida de Luci Corneli Sul·la: poder, sang i llibertinatge, per a presentar una posada en escena moderna, amb referències a la societat actual: "Una mescla de la Roma Antiga i la Modernitat, on Roma simbolitza l'Estat i la República".
En este nou muntatge l'acció viatja de la Roma del 82 a.C. fins a un futur distòpic o antiutòpic per a retratar l'ascens i la caiguda de l'antic cònsol de Roma i el seu consegüent penediment i proposar una reflexió a l'espectador. "La pregunta amb què espere que isca el públic després de veure esta òpera és per què cada decenni consentim que aparega un 'Sul·la' que retalle les nostres llibertats", ha apuntat Premoli.
Benedetta Mazzucato canta el paper de Sul·la. Mazzucato és un dels nous valors del barroc i del repertori antic. En la seua formació s'inclouen estades en Los Angeles Opera amb l'auspici de Plácido Domingo, el Festival de Salzburg o l'Acadèmia del Rossini Opera Festival. A pesar de la seua joventut ha treballat sota la direcció d'Ottavio Dantone, en el Festival Händel de Versalles, i de William Christie, que la va seleccionar per a la seua gira mundial amb Le Jardin des Voix. Destacada intèrpret rossiniana, l'obra de Händel també ocupa un lloc important en la seua biografia amb títols com Giulio Cesare i Catone.
El repartiment de Silla es completa amb Adriana di Paola (Claudi), antiga alumna del Centre Plácido Domingo, i els artistes de l'actual promoció Karen Gardeazabal (Metel·la), Elisa Barber (Lepido), Federica Doní Trapani (Flàvia), Nozomi Kato (Cèlia) i Michael Borth (Déu Mart / Scabro).
Estudiants dels primers cursos de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) participen en la figuració d'esta obra, el primer dels passos de la col·laboració de les Arts amb esta institució "i que no és més que un altre pas en la proposta del teatre d'establir llaços amb les excel·lències artístiques del territori", segons ha apuntat Davide Livermore.
Silla, de Händel, es representarà en el Teatre Martín i Soler els dies 12, 16 i 19, amb una funció didàctica programada per al dia 21.
L'òpera més breu de Händel
En 1713 George Friedrich Händel va decidir convertir a Luci Sul·la en heroi d'una òpera,
Lucio Cornelio Silla, amb llibret obra del poeta Giacomo Rossi a partir dels textos de Vides paral·leles de Plutarc.
L'historiador grec descriu l'arribada al poder de Sul·la l'any 82 a.C., les seues crueltats, que sustenta en un missatge transmés en sons per una deessa, el tracte vexatori a les seues esposes, la seua àrida vida i, finalment, la seua abdicació i retirada de la vida pública.
Rossi va prendre alguns aspectes de la biografia de Sul·la: la seua crueltat i volubilitat, així com la seua vida llibertina i el tracte humiliant que proferix a les dones per a tematitzar l'acció de l'òpera.
No hi ha proves documentals definitives que l'obra es representara en vida de Händel a excepció d'una possible funció privada segons assenyalen els experts. Caldria esperar 277 anys per a tornar a escoltar Silla en la Salle Dupré del Hôtel des Monnaies a París a l'octubre de 1990. La primera representació d'acord amb els cànons de l'època va tindre lloc en la ciutat natal de Händel, Trobe, en 1993 i amb motiu dels 308 anys del naixement del compositor.
L'obra ha arribat als nostres dies de forma incompleta a través de fragments del manuscrit original de Händel i una partitura als quals s'unix una edició impresa del llibret descoberta a Califòrnia, la qual cosa ha permés la reconstrucció de l'òpera.
Händel va utilitzar tota la música de Silla posteriorment en Amadigi di Gaula, que es va convertir en un dels seus grans èxits operístics, i que, com ha explicat Fabio Biondi, no és més que la confirmació de la qualitat de la partitura pel maetix autor.
La duració de Silla, segons ha aprofundit Fabio Biondi, ha sigut un dels aspectes fonamentals per a l'elecció d'este títol, que es tracta d'una òpera fàcil per a un públic modern". Amb una extensió estimada de dos hores, Silla és l'òpera més breu del compositor alemany, amb uns cànons de temps i de condensació d'acció més propis dels títols del gran repertori operístic.
"Mantindre l'atenció i l'interés del públic en una òpera -ha aclarit el Mestre Biondi- és fonamental per a generar el desig en l'espectador de voler escoltar més un cert estil musical".