Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives
Igualtat treballa per la universalització dels serveis socials perquè les persones no "paguen segons tenen"
15/03/2016
- La directora general de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència afirma que el Consell treballa per "la necessitat de legislar els drets"
- Mercé Martínez ha clausurat a Castelló de la Plana la jornada 'El treball social en la coordinació sociosanitària' organitzada amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball Social
- Mercé Martínez ha clausurat a Castelló de la Plana la jornada 'El treball social en la coordinació sociosanitària' organitzada amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball Social
La directora general de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència, Mercé Martínez, ha explicat que la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives està treballant per a aconseguir la universalització dels serveis socials com un dret per a les persones que no estiga subjecte als diners amb què compten o la urgència de la situació en què viuen.
Mercé Martínez ha clausurat a Castelló la jornada 'El treball social en la coordinació sociosanitària', organitzada amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball Social, en la qual ha participat també el director general de Diversitat Funcional, Antonio Raya.
Els serveis socials, ha manifestat la directora general, parteixen de 35 anys d'història "amb necessitat de legislar els drets" perquè "en el nostre sistema, les persones paguen segons tenen i tenen plaça segons la urgència, no el dret".
Ha reiterat que l'actual Govern ja està treballant en aquests aspectes, i ha posat en marxa recursos públics que universalitzen l'atenció i treballen de manera coordinada amb totes les conselleries, especialment amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Respecte d'això ha puntualitzat la necessitat de compartir coneixements, ajuntar sabers, fomentar l'atenció integral de les persones, "cal cuidar i curar i cal intervenir i conviure per millorar aqueixa qualitat de vida tan desitjada. Hem de treballar en el territori, acostar-nos a l'entorn de les persones sense provocar el seu desarrelament que és causa de trastorns severs".
Respecte a la coordinació sociosanitària, ha precisat que requereix de la "voluntat política i no sols tècnica, eludida durant més de 20 anys per l'antic Govern" i ha assegurat que políticament "estem en un moment òptim".
En la seua intervenció, la directora general ha denunciat la "passivitat i desídia" mostrada per l'anterior Govern valencià en el necessari impuls de la coordinació sociosanitària que afecta varietat de persones, no sols la dependència i malalties cròniques. "Venim de 20 anys d'un Govern que mirava més per la corrupció i el frau que per les persones", ha assegurat.
A més, Mercé Martínez ha explicat la necessitat de diferenciar l'atenció sociosanitària que pot prestar tant el sistema de salut com el sistema social, de la coordinació sociosanitària, que al seu parer "respon a la implicació dels dos sistemes en plena col·laboració, no a la fagocitació de l'un sobre l'altre"; un model que ha assenyalat, inclou legislació, plans, objectius, estructures, pressupostos i prestacions diferenciades.
També ha advertit que és necessari comprometre tots els segments del sistema sense que recaiga la major càrrega de treball sobre l'atenció primària "ja maltractada i burocratitzada". Per això, ha indicat que el sistema sanitari ja reconegut, amb major ancoratge i més universalitat, "ha d'emparar un sistema més dèbil sense sobreposar-lo", però també "el sistema dèbil ha d'estar a l'altura, empoderar i transmetre la necessitat real de coordinació".
Mercé Martínez ha clausurat a Castelló la jornada 'El treball social en la coordinació sociosanitària', organitzada amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball Social, en la qual ha participat també el director general de Diversitat Funcional, Antonio Raya.
Els serveis socials, ha manifestat la directora general, parteixen de 35 anys d'història "amb necessitat de legislar els drets" perquè "en el nostre sistema, les persones paguen segons tenen i tenen plaça segons la urgència, no el dret".
Ha reiterat que l'actual Govern ja està treballant en aquests aspectes, i ha posat en marxa recursos públics que universalitzen l'atenció i treballen de manera coordinada amb totes les conselleries, especialment amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Respecte d'això ha puntualitzat la necessitat de compartir coneixements, ajuntar sabers, fomentar l'atenció integral de les persones, "cal cuidar i curar i cal intervenir i conviure per millorar aqueixa qualitat de vida tan desitjada. Hem de treballar en el territori, acostar-nos a l'entorn de les persones sense provocar el seu desarrelament que és causa de trastorns severs".
Respecte a la coordinació sociosanitària, ha precisat que requereix de la "voluntat política i no sols tècnica, eludida durant més de 20 anys per l'antic Govern" i ha assegurat que políticament "estem en un moment òptim".
En la seua intervenció, la directora general ha denunciat la "passivitat i desídia" mostrada per l'anterior Govern valencià en el necessari impuls de la coordinació sociosanitària que afecta varietat de persones, no sols la dependència i malalties cròniques. "Venim de 20 anys d'un Govern que mirava més per la corrupció i el frau que per les persones", ha assegurat.
A més, Mercé Martínez ha explicat la necessitat de diferenciar l'atenció sociosanitària que pot prestar tant el sistema de salut com el sistema social, de la coordinació sociosanitària, que al seu parer "respon a la implicació dels dos sistemes en plena col·laboració, no a la fagocitació de l'un sobre l'altre"; un model que ha assenyalat, inclou legislació, plans, objectius, estructures, pressupostos i prestacions diferenciades.
També ha advertit que és necessari comprometre tots els segments del sistema sense que recaiga la major càrrega de treball sobre l'atenció primària "ja maltractada i burocratitzada". Per això, ha indicat que el sistema sanitari ja reconegut, amb major ancoratge i més universalitat, "ha d'emparar un sistema més dèbil sense sobreposar-lo", però també "el sistema dèbil ha d'estar a l'altura, empoderar i transmetre la necessitat real de coordinació".