Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El president de Fira València, José Vicente González; l'alcalde de València, Joan Ribó; i els consellers d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, i d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, han acordat i traslladat aquest dimarts als membres del comité executiu i del patronat de l'entitat firal el full de ruta per a reestructurar Fira València, sanejar-la i, una vegada s'haja culminat la seua transformació, projectar-la com una entitat firal de referència internacional, que permeta potenciar el seu paper de palanca i finestra a l'exterior dels sectors productius valencians, així com de captadora d'activitat i inversions per a la Comunitat Valenciana.

El pla, dissenyat per la Conselleria d'Hisenda i, en concret, per l'Institut Valencià de Finances, comporta un complex procés cap a la configuració del nou model de Fira València, que passarà per la creació d'una societat mixta de majoria privada per a garantir l'entrada d'un o més socis tecnològics a fi de gestionar l'activitat, però que comptarà amb una participació pública rellevant (40%), a fi d'assegurar que els nous socis complisquen els compromisos, entre ells, la realitzación dels certàmens actuals, que resulten estratègics per a la Comunitat Valenciana.

Com a pas previ, el disseny erroni de l'operació de finançament i la posterior gestió del recinte en el passat que investiga la fiscalía obliga a l'assumpció, per part de la Generalitat, del deute de Fira València (un endeutament que ja computa com a passiu del Consell als efectes de comptabilitat nacional i al qual aquest es veuria obligat a respondre en qualsevol cas) mitjançant un decret llei. El procés inclou a més la dissolució de l'actual patronat i la creació d'una comissió gestora que conduïsca la transició, la modificació de la normativa de fires i el rescat de l'actual concessió demanial (terrenys, infraestructures) i adjudicació d'una nova concessió a la societat mixta.

El president del comité executiu de Fira València, José Vicente González, ha considerat que l'acord suposa una gran oportunitat per a la institució, que gràcies a l'entrada d'un o més socis tecnològics, podrà atraure activitat al recinte i a la ciutat, millorant el resultat econòmic de la mateixa institució i augmentant l'impacte que la seua activitat té en el seu entorn.

D'altra banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha manifestat que "l'any en què Fira València encara el seu centenari, totes les parts hem treballat i continuem treballant per a reactivar una institució que la mala gestió anterior havia afonat, i que és crucial per a la nostra economia". "Fira València és una ferramenta clau en la dinamització econòmica no sols de València i la seua àrea metropolitana, sinó de tot el país. Hui comencem una nova etapa per a Fira València, que està cridada a ser protagonista de la reactivació econòmica valenciana, amb una gestió transparent i destinada a millorar la situació dels nostres emprenedors i empreses", ha asseverat.

Rafael Climent ha assenyalat que, després de mesos de treball intern intens, "per fi tenim una solució viable per a Fira València". Climent ha destacat que s'ha utilitzat el temps necessari per a l'obtenció d'un model idoni, "encara que amb aquest tipus d'assumptes, el temps no és el més important. Prenguérem les regnes del Govern al juliol, i deu mesos després tenim una solució per a un dels assumptes més complexos i que amb major hipoteca havíem heretat de l'anterior gestió. Podem estar-ne satisfets".

Per al conseller d'Economia, és el moment de 'reinicialitzar' Fira València i iniciar una nova etapa constructiva i amb un únic objectiu: "Convertir-la en motor econòmic i focus d'atenció de les nostres empreses i productes de cara a l'exterior. Fira València i la Institució Firal Alacantina han de ser els nostres millors aparadors a partir d'aquests mateixos moments".

Vicent Soler ha destacat que, per a la Generalitat, Fira València "ha de ser una peça clau per a la transformació del model productiu de la Comunitat Valenciana". "És aquesta una oportunitat de reactivar internacionalment la Fira, així com de poder començar a amortitzar les gegantines infraestructures existents". "Hui presentem el resultat de molts mesos de treball rigorós i conjunt per a minimitzar els costos de l'operació i maximitzar els beneficis", ha emfatitzat Soler. "Hem vingut a aportar solucions als problemes dels valencians", ha asseverat. "El caràcter transversal de la Conselleria d'Hisenda i la seua vocació d'estar al servei dels altres departaments governamentals la fa ser més autoexigent", ha ressaltat.

Durant l'acte s'ha fet repàs dels antecedents -Fira València va nàixer en 1917 com una associació d'utilitat pública però de naturalesa privada- i de la situació després d'anys d'una gestió que, unida a l'afonament dels ingressos per la crisi econòmica, han generat un deute astronòmic, fins a l'extrem que la IGAE ha passat a considerar-la unitat institucional pública i el seu endeutament, a computar com de la Generalitat.

En 2001, l'Ajuntament de València va rescatar la concessió administrativa anterior constituïda pels terrenys, immobles, instal·lacions i serveis, i va formalitzar-ne una nova per uns altres 50 anys, que es va acompanyar d'un Pla de Modernització, finançat amb préstecs i oligaciones per 325 milions, coberts a partir de 2010 -a causa dels números rojos de l'entitat des de l'inici de la crisi- pel Consell via subvencions pressupostàries. La gestió dels anteriors responsables i la inclusió d'obres no previstes inicialment van fer que el cost efectiu pràcticament es duplicara, de manera que es va aprovar un finançament addicional ("Pla d'Ampliació") en 2004 per uns altres 262 milions, operacions subvencionades i avalades per la Generalitat.

Així, el risc viu a 31 de març pel finançament d'infraestructures ascendeix a 503,4 milions. La Generalitat ha desembossat fins ara 337 milions (255 d'interessos i 82 de principal) i Fira València (fins al 2007, quan tenia beneficis), 15,4 milions (14 d'interessos i 1,4 de principal). A més, com l'entitat no va poder cobrir les seues despeses des de 2009, l'anterior Consell va avalar un finançament addicional per 9 milions i s'han assumit a través del FLA uns altres 8,3. Així, el deute financer que haurà d'assumir la Generalitat és de 510,4 milions (503,4 de finançament d'infraestructures i 7,1 de l'activitat ordinària, en crèdits amb entitats financeres).

A aquest panorama s'afig l'alerta llançada en l'informe de la Intervenció de la Generalitat, que considera els convenis i acords de 2002 com un aval implícit (i no subvencions), la qual cosa suposaria que la Fira hauria de tornar al Consell més de 200 milions i, amb això, la fallida de l'entitat. La IGV també denúncia sobrecostos que, segons la legislació, haurien de minorar l'import a aportar per la Generalitat. Unit a això, al novembre del 2014 es van obrir diligències d'investigació, que s'han transformat en penals, en relació amb les causes i eventuals responsables que han portat al forat patrimonial a què ha de fer front ara la Generalitat. En aquests anys, coincidents també amb la caiguda dels ingressos per la crisi, la xifra neta de negocis es va afonar des de 60 milions en 2008 fins als 14,4 registrats en 2013, i es va estabilitzar en 17 en 2014 i 2015. Quant a les despeses, es van disparar fins als 50 milions en 2009 i es van estabilitzar en uns 17 en 2015.
Els actuals responsables han reconduït la situació i, sense deixar d'atendre la seua obligació de donar servei als sectors, la fira està aconseguint l'equilibri en el seu resultat d'explotació. En concret, aquest exercici està previst un EBITDA de 900.000 euros, positiu per primera vegada des de 2008.

Davant d'aquesta situació, i atésel caràcter estratègic de Fira València per a l'economia de la Comunitat Valenciana, es considera necessari iniciar un procés de reestructuració del model firal que aclarisca el seu règim de funcionament, tant des d'un punt de vista jurídic com economicofinancer, i millore les seues perspectives de generar recursos. Amb la nova arquitectura institucional, es pretén que l'activitat firal tinga capacitat autònoma per a finançar les seues activitats corrents i genere valor per als accionistes que aposten per l'explotació del recinte firal valencià, facilitant d'aquesta manera la recuperació per part de la Generalitat dels fons invertits en la construcció de l'actual infraestructura, el grau d'utilització de la qual no arriba actualment al 50% de la seua capacitat.

L'exposició del nou model de Fira València ha anat a càrrec del director de l'IVF, Manuel Illueca, qui ha detallat un FULL DE RUTA amb cinc fites clau per a la transformació de l'entitat firal, que són les següents:

1. Assumpció del deute de Fira València

Perquè el nou model d'entitat firal siga possible prèviament cal sanejar i aclarir la situació economicopatrimonial de l'actual fira, de la qual serà hereva la nova societat, mitjançant un procés d'assumpció per la Generalitat dels seus deutes financers i, si és el cas, comercials, dels quals, en qualsevol circumstància, haurà de fer-se càrrec. Això exigirà l'aprovació pel Consell d'un decret llei, que posteriorment serà ratificat per les Corts Valencianes. Mitjançant aquest decret llei, s'assumirà un deute dels mencionats 510,4 milions, alhora que arreplegarà l'exigència de reclamar responsabilitats als causants de la fallida en l'entitat, a fi que tornen els fons dilapidats.

La Generalitat se subrogarà, per tant, en les obligacions de Fira València en les condicions actuals de cost financer i una vegada demanat el consentiment de tots els creditors. En aquest sentit, l'IVF ha obtingut ja la conformitat de la pràctica totalitat de les entitats financeres afectades, i queda pendent el vistiplau dels obligacionistes de Fira València. El decret llei podría emparar, així mateix, la dissolució de l'actual patronat de Fira València, que constitueix el següent pas del full de ruta.

2.Dissolució del patronat de Fira València i substitució per una comissió gestora

Una vegada assumits els deutes per la Generalitat, el Patronat de Fira València haurà d'acordar la seua dissolució així com articular els mecanismes per a garantir la continuïtat de l'activitat firal al llarg del procés de transformació, per a la qual cosa es constituirà, pels òrgans de govern de l'entitat, una comissió gestora. Aquesta comissió haurà d'estar activa fins que es puga traspassar el negoci firal i la totalitat de la plantilla de Fira Valencia a la nova societat.

3. Adaptació de la legislació en matèria de fires

Simultàniament als passos anteriors, i per a possibilitar la gestió de l'activitat firal per una societat mixta, caldrà preveure l'àmbit complet de les activitats susceptibles de desenvolupar-se en el recinte firal, així com el mode en què aquestes puguen desenvolupar-se (amb ànim de lucre, és a dir, amb capacitat de generar beneficis, per a atraure socis capitalistes), serà necessari, entre altres, la modificació del decret del Consell sobre Fires Comercials de la Comunitat Valenciana.

4.Quadern de Venda i Pla de Negoci

En paral·lel, Fira Valencia haurà de desenvolupar un Pla Estratègic, que incloga un quadern de venda i un Pla de Negoci amb una estimació fiable del capital mínim a aportar pels socis que integren la futura societat mixta. També haurà d'elaborar un plec de condicions per al concurs públic mitjançant el qual es procedirà a designar el soci o socis tecnològics.

5.Constitució de la societat mixta

En aquest nou marc, podrà constituir-se la societat mixta. Però, prèviament a això, inicialment haurà de crear-se una societat sense activitat, pública al 100%, amb una participació del 75% de la Generalitat i del 25% de l'Ajuntament de València. Mitjançant un procediment de diàleg competitiu, la societat pública s'encarregarà de portar a terme el procés de selecció dels socis privats, nacionals o estrangers, que puguen aportar valor afegit al recinte firal valencià, incorporant noves activitats a la seua cartera de productes.

En el plec hauran d'arreplegar-se certs condicionants, com ara:

- El capital mínim a aportar per a assegurar la viabilitat del projecte i l'import del qual dependrà essencialment del Pla Estratègic dissenyat per Fira València.
-El traspàs de tots els treballadors de la Fira a la nova societat (successió d'empresa).
- Els certàmens que en tot cas hauran de realitzar-se i les característiques mínimes que hauran de reunir. Cal subratllar que l'actual activitat de Fira València es gestionarà de la mà dels empresaris relacionats amb ella, tal com es realitza en l'actualitat.
Atés que ni la Generalitat ni l'Ajuntament de València estan en disposició d'injectar nous recursos, l'aportació a la societat mixta es concretaria així:

- Per la Generalitat, en espècie, els béns que puguen ser adjudicats en el procés de liquidació (cal destacar que hi ha un compte de reserva dotat al seu dia per Fira València per import de 14,5 milions) i, si és el cas, el títol competencial com a bé intangible.

- Per l'Ajuntament, la capitalització del canon derivat de la concessió demanial.

Aquestes aportacions hauran de ser objecte de valoració, i la pretensió inicial és que les participacions en la nova societat siguen d'un 60% del soci privat, un 30% la Generalitat i un 10% l'Ajuntament de València.

Aquesta estructura possibilitaria a la Generalitat recuperar part dels diners invertits en les infraestructures, via cobrament de dividends. Ni el dèficit ni el deute que poguera registrar la societat mixta en el futur consolidarien amb els de la Generalitat, en tractar-se d'una societat amb majoria de capital privat.

L'operació es culminaria mitjançant una ampliació de capital a fi de diluir la participació pública al 40% després de donar entrada als socis tecnològics.

6.Rescat de la concessió demanial i adjudicació d'una nova concessió a la societat mixta

La concessió, en els termes en què va ser atorgada per l'Ajuntament de València, no seria vàlida, la qual cosa planteja la necessitat de rescatar la concessió i els béns immobles objecte d'aquesta, atorgant una nova concessió a favor de l'entitat resultant de la transformació de Fira.

Els responsables de Fira València aposten per que hi haja diversos socis tecnològics que permeten l'accés a diferents segments del negoci firal, com l'accés al turisme d'esdeveniments i concerts; l'entrada en el circuit de fires internacionals; o l'accés a grans congressos, una demanda no coberta a València a pesar de gaudir d'unes instal·lacions de primer nivell. La comissió gestora s'erigirà en garantia, en el moment de transició al nou model, de l'activitat i funcionament normal de la Fira una vegada dissolt el patronat, amb les corresponents dotacions pressupostàries.

La nova societat mixta concessionària exercirà així una activitat d'interés públic -amb presència de l'Administració en els òrgans de govern amb un percentatge que li permetrà participar en la presa de les decisions rellevants- però amb ànim de lucre, és a dir, amb vocació d'obtindre beneficis, ser econòmicament sostenible i introduir pautes de gestió empresarial en aquest àmbit de foment dels sectors productius valencians.