Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- Proposa reformar la Constitució i avançar cap a un senat federal, així com aprofundir en la cooperació entre administracions
- Planteja una reforma del finançament que introduïsca mecanismes de reequilibri financer, la revisió de les contribucions forals i una governança federal
- Defensa l'execució del Corredor Mediterrani com a infraestructura "fonamental" per a elevar la competitivitat tant de les comunitats implicades com d'Espanya

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat una "via valenciana" per a respondre a l'actual crisi territorial a Espanya mitjançant una refundació de l'Estat autonòmic que permeta, des del diàleg, reformar la Constitució i avançar cap a un senat federal, una cooperació superior entre administracions i un sistema de finançament autonòmic nou.

El cap del Consell s'ha pronunciat en aquests termes a Barcelona durant la Conferència sobre Competitivitat Mediterrània i Gestió de la Diversitat" que ha impartit en el Cercle d'Economia, en què ha advocat per donar una resposta "urgent" a aquesta situació perquè "ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat arrele la desafecció i l'enfrontament".

En aquest sentit, Puig, en una intervenció en la qual ha apel·lat al llegat d'Ernest Lluch per a entendre la realitat plural d'Espanya, ha mostrat especialment el seu disgust amb el fet que haja emergit un estat d'opinió "que afavoreix la desunió i dificulta que les legítimes discrepàncies polítiques compartisquen un marc democràtic".

Segons el diagnòstic fet pel president, "hi ha un problema territorial més enllà de Catalunya i que és producte de l'esgotament de l'Estat autonòmic" i, per a fer-li front, resulta necessari "refundar-lo". Per a fer-ho, en primer lloc, la reforma constitucional ha de constituir una "meta pròxima", i s'ha d'afrontar "des d'un diàleg permanent, normalitzat i obert", ha especificat.

"Volguera que la reforma constitucional fera possible tornar a l'Estatut que, després de la sentència del Tribunal Constitucional, va deixar fora de joc moltes de les seues previsions i va escampar una humiliació sentida entre els milions de catalans que havien confiat en el seu futur", ha indicat Puig, que ha apostat per obrir una "finestra de diàleg lleial" que permeta reivindicar que "Espanya és més amb Catalunya i que Catalunya és més amb Espanya".

A més, ha proposat una reforma del Senat que estiga en sintonia amb altres càmeres federals com el Bundesrat i que contribuïsca a "canalitzar els debats territorials sense les actuals duplicitats esterilizants" amb el Congrés.

Així mateix, en tercer lloc, ha apostat per una presència territorial equilibrada dels organismes de l'Estat i ha argumentat en aquest sentit que els països federals han fet de la ubicació de les institucions "un fet molt allunyat del que contemplem a Espanya, on per inèrcia es considera que quasi tot ha de tindre la seu prop de la Puerta del Sol" de Madrid.

A més, com a quart punt per a disposar d'un model territorial millor, ha defensat el reforçament dels mecanismes de cooperació i de protecció de la lleialtat institucional, un principi que ara "fa aigües", tal com es veu en la distribució del dèficit, amb el Govern central "que exerceix de jutge i de part".

"Necessitem regles del joc noves perquè hi haja autèntica cooperació", ja que "la lleialtat passa pel respecte, pel respecte a les competències, pel respecte a la diversitat d'identitats i pel respecte a la gestió de les diferències" ha subratllat el president.

El "problema valencià"

Puig s'ha referit, com a últim eix d'aquesta proposta de model territorial, a la reforma del finançament autonòmic, que -ha recordat- "constitueix el principal objectiu de la Generalitat i de la societat valenciana", amb mesures estructurades al voltant de tres trams de recursos: un tram de garantia de nivell mínim dels serveis públics fonamentals, un tram de suficiència competencial i un tram d'autonomia.

El president ha subratllat en aquest sentit que la Comunitat assumeix la "càrrega" d'un passat de mala gestió i corrupció, però reclama que es compense un problema històric de infrafinançament que l'ha allunyat de la mitjana espanyola d'ingressos per habitant fins al punt de situar-la en l'últim o penúltim lloc d'Espanya, i ha destacat en aquest sentit que "la realitat és que també hi ha el «problema valencià»".

La proposta que planteja Puig intenta introduir un instrument de reequilibri financer "que permeta les comunitats que han acumulat deutes per l'infrafinançament durant molts anys, acordar-ne amb l'Estat el reconeixement".

A més, proposa "la revisió de les contribucions forals en les càrregues de l'Estat i que es calculen de manera que en facen compatible la singularitat institucional amb els principis d'equitat, solidaritat territorial i transparència".

De la mateixa manera, es preveu la creació d'un fons de garantia de l'Estat del benestar, similar a l'actual fons de pensions, perquè en moments àlgids del cicle econòmic s'estalvie el que es puga necessitar en altres moments de creixement feble.

Finalment, una altra de les aportacions de la proposta valenciana és la governança federal del sistema de finançament, amb la participació de les comunitats autònomes en l'Agència Tributària Estatal i en les decisions que suposen canvis de distribució dels recursos públics entre els diversos nivells de les administracions.

"És una proposta que ens agradaria discutir, que ens agradaria complementar, que ens agradaria que ens deixaren debatre amb normalitat per a aconseguir l'acord més ampli possible", ha recalcat el President.

"Estabilitat, honradesa i diàleg"

Puig ha defensat també que la Comunitat Valenciana "està duent a terme una contribució positiva a la competitivitat mediterrània", com ho demostra que, des de l'inici de la legislatura el seu PIB ha crescut a un ritme del 3,7%, mig punt més que a Espanya, i que s'haja situat com la tercera comunitat amb més creixement del nombre d'empreses. D'igual manera, s'han superat les taxes espanyoles de creixement de la producció industrial, les vendes del comerç minorista i la matriculació de turismes.

Després d'al·ludir al fet que no es pot caure en el "triomfalisme" perquè l'objectiu continua sent reduir la taxa de desocupació, ha remarcat que "si alguna cosa assumim com a propi, és que el canvi ha significat estabilitat, honradesa i diàleg". "Hem substituït als que entenien que la col·laboració pública-privada era decidir qui havia de ser el col·laborador privat, fer-li un vestit a mida i bloquejar-li la competència, per una manera d'actuar que no empra dopatges ni anomena col·laboració social a la designació de l'amic, el recomanat o el finançador del partit", ha subratllat.

D'altra banda, Puig ha insistit en la importància del Corredor Mediterrani per a millorar la competitivitat tant de la zona mediterrània com d'Espanya. Aquesta és, ha dit, una infraestructura "fonamental i incontestable", ja que Catalunya, Múrcia, Andalusia i la Comunitat Valenciana aporten quasi el 50% de la població espanyola, el 45% del PIB, el 47% del teixit productiu, el 46% de l'ocupació i el 51% de les exportacions.

A més, segons ha recordat Puig, les quatre comunitats autònomes que conformen el Corredor Mediterrani se situen en el seté lloc de la Unió Europea per la importància del seu PIB, més que el de 22 dels països socis.